LA DARRERA CONSIGNA DE LA DRETA: CARREGAR-SE A ADA COLAU

Ada Colau, la portaveu de la Plataforma en Contra dels Desnonaments (o d’Afectats per la Hipoteca) fa nosa. Per tant, la dreta rància i repugnant d’aquest país ja ha dictat sentència: Cal carregar-se-la costi el que costi.

Dissabte per la nit, al debat de la Sexta en varem tenir un clar exemple.

Sí, dissabte vaig tornar a veure un debat. Total, pel que hi ha que veure aquestes nits. Si al menys hi hagués una bona pel·lícula potser l’hauria mirat, però només passaven films religiosos i poquesoltades.   

Tronant al debat, menys mal que l’Ada no estava sola; amb ella hi havia Rafael Mayoral, un company de la plataforma que, a més era advocat. De les seves paraules es va deduir que, efectivament, van per l’Ada i, després, molt possiblement, per ell.  

La dreta rància, repugnant i retrograda d’aquest país són uns mestres del acoso y derribo o de la criminalització si voleu.

Imagino que sabeu que s’ha comparat la plataforma amb la banda terrorista ETA. Evidentment qui ho ha fet, ha estat amb tota la intenció de fer mal. No l’importa que la banda terrorista ETA hagi fet més de 1.000 morts i que la plataforma es dediqui a salvar famílies per a que els hi prengui els seu habitatge, segurament la darrera cosa que els hi queda.

El debat estava centrat en l’escrache i, tots els polítics (els de dretes evidentment, però també els d’esquerres) s’hi mostraven en contra. De res servien els arguments dels membres de la plataforma sobre que, ni el PSOE primer ni el PP després han fet res per evitar aquest patiment. I així durant 4 anys. Els polítics mirant cap a un altre costat.

Per acabar-ho d’adobar, Rafael Sánchez Dragó que va afirmar que els que s’han suïcidat quan anaven a ser desnonats va ser, com tot hom sap, perquè tenien d’altres patologies. Bravo per Sánchez Dragó! Es mereix que tota Espanya li dediqui un gran aplaudiment.

Ara resulta que un pateix una determinada patologia i espera just el dia que va a ser desnonat per a suïcidar-se. I així un i un altre i un tercer i un quart... És com una antologia del disbarat posada en boca d’una persona que, segurament, es considera un intel·lectual.  

A mi aquestes coses em produeixen repugnància. No puc fer-hi més.

Tornant a l’escrache, personalment diria que quan la Plataforma en Defensa de l’Ebre feia acte de presència allà on anava el President Pujol o algun dels seus consellers, estaven fen el mateix. No recordo si es va anar a mai a cap domicili particular, però si a les seus de les comunitats de regants i d’altres organismes transvasistes. Menys mal que Manolo Tomàs només va ser un líder territorial i no nacional com és l’Ada Colau, perquè, segurament, la persecució també hauria estat igual de gran.

Alguns dels presents (com el representant del PP) afirmaven que havien rebut amenaces de mort. Això em va fer recordar que l’alcalde d’Amposta d’aquela època, a qui anomeno Rojo y Gualdo, una vegada també va denunciar que l’avien amenaçat de mort. Resulta que al principi de la lluita contra el PHN, uns joves de l’institut Ramon Berenguer IV d’Amposta van fer un mural on cadascú va expressar el seu sentiment respecte al robatori de l’aigua i la mort del delta. Un d’ells va posar: Roig: haurem de treure les escopetes. Aquesta va ser l’amenaça de mort.

I és que a la dreta li cal ben poc per a criminalitzar qualsevol moviment que vagi contra els seus interessos. Ho heu entès bé? EN CONTRA ELS SEUS INTERESSOS (o sigui, la pela)

18è ASSAIG DE XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA II

Escac i Mas

Per moure's i no ensopegar, cal saber llegir la realitat. Això, que és llei de vida, resulta imprescindible en el polític que té la responsabilitat de portar les regnes d'un país. Malauradament, l'actual president de la Generalitat, Artur Mas, no està dotat d'aquesta capacitat intel·lectiva... i Catalunya ho pateix en carn viva.

Artur Mas es va equivocar quan no va fer la sociovergència a l'any 2010. Artur Mas es va equivocar convocant les eleccions anticipades. Artur Mas s'ha equivocat signant un fràgil pacte de governabilitat amb ERC. Artur Mas s'equivoca quan, ara, proposa un impossible govern tripartit amb CiU, ERC i PSC.

Artur Mas s'equivoca perquè no sap llegir la realitat i no entén que l'agenda és una altra. El primer trimestre del 2013 es tanca amb la imputació judicial d'Oriol Pujol pel cas ITV i la seva dimissió com a secretari general de CDC i president del grup parlamentari de CiU. Això -malgrat la patètica indulgència del M.H. Manuel Cuyàs- és el fet rellevant, més que no la constitució de l'esotèric Consell Assessor per a la Transició Nacional.

El segon trimestre vindrà marcat per dues decisions ineludibles: el debat i aprovació dels Pressupostos de la Generalitat i l'acceleració del procés del "cas Millet", un cop el magistrat Josep Maria Pijuan doni per tancada la investigació judicial. No cal ser un adiví per saber què passarà.

La nova onada de retallades anunciades accentuarà, encara més, el cabreig dels treballadors públics i de la ciutadania. Els carrers bulliran d'indignació i, a més de l'hoste del Palau de la Generalitat, el destinatari de les legítimes invectives de la bona gent serà també, aquest cop, la llumenera de l'Oriol Junqueras que, aprovant els Pressupostos de la Misèria, sotmetrà ERC -i l'independentisme- a la teràpia del "pim pam pum".

La conclusió del sumari del "cas Millet" i el coneixement exhaustiu del seu contingut proporcionaran dies i dies de "metralla" als mitjans de comunicació, d'aquí i d'allà. La imatge pública d'Artur Mas, ja del tot deteriorada, quedarà esmicolada davant les evidències que hi havia una claveguera que connectava directament el Palau de la Música amb el carrer Còrsega 331.

En aquest context infernal, en què les cartes estan marcades, és il·lusori pensar que el PSC salvarà la cadira d'Artur Mas. Abans de l'estiu -o, en tot cas, abans de final d'any- l'actual president de la Generalitat arribarà a la conclusió que no té marge de maniobra i que ha de plegar. Tranquils: també ho ha fet Benet XVI... i ja tenim el papa Francesc!

Jaume Reixach, director del setmanari el Triangle. 

LA IMPORTÀNCIA DEL PREFIX

Dimarts passat el Periódico titulava en portada: Irresponsables, al referir-se a l’actitud de la UE cap a Xipre. Acte seguit jo vaig pensar: incompetents.

Certament alguns prefix, sobre tot els començats per la lletra i, signifiquen tot el contrari: Irresponsables tot al contrari que responsables; incompetents tot el contrari que competents.

I és que la crisi ens ha portat a situacions que ens haurien paregut total ment inversemblants només fa uns quants anys. La llista d’adjectius contraris al que hauria de ser, em sembla que és inacabable:

Desgovern. Quan no hi ha govern. Certament hi ha governs legítims, tan a Espanya com a Catalunya, però actuen d’esquena al seu poble incomplint programes i beneficiant a les classes més benestants.

Il·lògic. Que s’aparta de tota lògica. Per a que pugui haver recuperació econòmica s’han d’establir les bases per al creixement i, sobre tot, fomentar l’ocupació dels aturats de llarga durada i els joves. Les polítiques que s’estan aplicant, com la darrera reforma laboral van en camí contrari.

Inhumà. En contra de l’humà. Un bon exemple el tenim en els desnonaments. Cóm es pot permetre que una família perdi la seva casa quan n’hi ha milers de buides i que no es poden vendre?

Despropòsit. La política en general és un cúmul de despropòsits. Sembla que ho fan expressament. Una situació que, personalment, no entenc.

Irrespectuós. Que no es te respecte. Com d’altres cassos anteriors podríem trobar un bon grapat d’exemples. Un? El poc respecte institucional cap els seus votatns que són, a la fi, els que els han posat on estan.

Deslleial. Manca de lleialtat. El PP quan estava a l’oposició predicava una cosa i després, des del govern en fa una totalment diferent. I a sobre els seguirem votant (en aquest cas sí que hi ha lleialtat d’alguns votants cap els seus polítics)

Irracional. Anar en contra de la raó. De tots potser el més greu. Com es diu vulgarment, qualsevol persona amb dos dits de front faria tot el contrari del que estan fent els nostres polítics.

Immoral. Mancat de moral. Els que s’han enriquit a costa dels ciutadans. Els corruptes, els lladres. Casos com el Gürtel fan posar els pèls de punta a la majoria dels ciutadans... I els culpables ni s’immuten. 

País...!!!