Ada Colau, la portaveu de la Plataforma en
Contra dels Desnonaments (o d’Afectats per la Hipoteca) fa nosa. Per tant, la
dreta rància i repugnant d’aquest país ja ha dictat sentència: Cal
carregar-se-la costi el que costi.
Dissabte per la nit, al debat de la Sexta en
varem tenir un clar exemple.
Sí, dissabte vaig tornar a veure un debat.
Total, pel que hi ha que veure aquestes nits. Si al menys hi hagués una bona
pel·lícula potser l’hauria mirat, però només passaven films religiosos i poquesoltades.
Tronant al debat, menys mal que l’Ada no
estava sola; amb ella hi havia Rafael Mayoral, un company de la plataforma que,
a més era advocat. De les seves paraules es va deduir que, efectivament, van per l’Ada i, després, molt
possiblement, per ell.
La dreta rància, repugnant i retrograda d’aquest
país són uns mestres del acoso y derribo
o de la criminalització si voleu.
Imagino que sabeu que s’ha comparat la
plataforma amb la banda terrorista ETA. Evidentment qui ho ha fet, ha estat amb
tota la intenció de fer mal. No l’importa que la banda terrorista ETA hagi fet
més de 1.000 morts i que la plataforma es dediqui a salvar famílies per a que
els hi prengui els seu habitatge, segurament la darrera cosa que els hi queda.
El debat estava centrat en l’escrache i, tots els polítics (els de
dretes evidentment, però també els d’esquerres) s’hi mostraven en contra. De
res servien els arguments dels membres de la plataforma sobre que, ni el PSOE
primer ni el PP després han fet res per evitar aquest patiment. I així durant 4
anys. Els polítics mirant cap a un altre costat.
Per acabar-ho d’adobar, Rafael Sánchez Dragó
que va afirmar que els que s’han suïcidat
quan anaven a ser desnonats va ser, com tot hom sap, perquè tenien d’altres
patologies. Bravo per Sánchez Dragó! Es mereix que tota Espanya li dediqui
un gran aplaudiment.
Ara resulta que un pateix una determinada
patologia i espera just el dia que va a ser desnonat per a suïcidar-se. I així
un i un altre i un tercer i un quart... És com una antologia del disbarat
posada en boca d’una persona que, segurament, es considera un intel·lectual.
A mi aquestes coses em produeixen repugnància.
No puc fer-hi més.
Tornant a l’escrache,
personalment diria que quan la Plataforma en Defensa de l’Ebre feia acte de
presència allà on anava el President Pujol o algun dels seus consellers,
estaven fen el mateix. No recordo si es va anar a mai a cap domicili
particular, però si a les seus de les comunitats de regants i d’altres
organismes transvasistes. Menys mal que Manolo Tomàs només va ser un líder
territorial i no nacional com és l’Ada Colau, perquè, segurament, la persecució
també hauria estat igual de gran.
Alguns dels presents (com el representant del
PP) afirmaven que havien rebut amenaces de mort. Això em va fer recordar que l’alcalde
d’Amposta d’aquela època, a qui anomeno Rojo y Gualdo, una vegada també va
denunciar que l’avien amenaçat de mort. Resulta que al principi de la lluita
contra el PHN, uns joves de l’institut Ramon Berenguer IV d’Amposta van fer un
mural on cadascú va expressar el seu sentiment respecte al robatori de l’aigua i la mort del delta. Un d’ells va posar: Roig: haurem de treure les escopetes.
Aquesta va ser l’amenaça de mort.
I és que a la dreta li cal ben poc per a
criminalitzar qualsevol moviment que vagi contra els seus interessos. Ho heu
entès bé? EN CONTRA ELS SEUS INTERESSOS (o sigui, la pela)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada