Artur Mas es va equivocar quan no va fer la sociovergència a l'any 2010. Artur Mas es va equivocar convocant les eleccions anticipades. Artur Mas s'ha equivocat signant un fràgil pacte de governabilitat amb ERC. Artur Mas s'equivoca quan, ara, proposa un impossible govern tripartit amb CiU, ERC i PSC.
Artur Mas s'equivoca perquè no sap llegir la realitat i no entén que l'agenda és una altra. El primer trimestre del 2013 es tanca amb la imputació judicial d'Oriol Pujol pel cas ITV i la seva dimissió com a secretari general de CDC i president del grup parlamentari de CiU. Això -malgrat la patètica indulgència del M.H. Manuel Cuyàs- és el fet rellevant, més que no la constitució de l'esotèric Consell Assessor per a la Transició Nacional.
El segon trimestre vindrà marcat per dues decisions ineludibles: el debat i aprovació dels Pressupostos de la Generalitat i l'acceleració del procés del "cas Millet", un cop el magistrat Josep Maria Pijuan doni per tancada la investigació judicial. No cal ser un adiví per saber què passarà.
La nova onada de retallades anunciades accentuarà, encara més, el cabreig dels treballadors públics i de la ciutadania. Els carrers bulliran d'indignació i, a més de l'hoste del Palau de la Generalitat, el destinatari de les legítimes invectives de la bona gent serà també, aquest cop, la llumenera de l'Oriol Junqueras que, aprovant els Pressupostos de la Misèria, sotmetrà ERC -i l'independentisme- a la teràpia del "pim pam pum".
La conclusió del sumari del "cas Millet" i el coneixement exhaustiu del seu contingut proporcionaran dies i dies de "metralla" als mitjans de comunicació, d'aquí i d'allà. La imatge pública d'Artur Mas, ja del tot deteriorada, quedarà esmicolada davant les evidències que hi havia una claveguera que connectava directament el Palau de la Música amb el carrer Còrsega 331.
En aquest context infernal, en què les cartes estan marcades, és il·lusori pensar que el PSC salvarà la cadira d'Artur Mas. Abans de l'estiu -o, en tot cas, abans de final d'any- l'actual president de la Generalitat arribarà a la conclusió que no té marge de maniobra i que ha de plegar. Tranquils: també ho ha fet Benet XVI... i ja tenim el papa Francesc!
Jaume Reixach, director del setmanari el Triangle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada