dilluns, 8 de juliol del 2013
LES SANDÀLIES DEL MANIFESTANT
Caldrà tornar a treure les sandàlies, m’ha dit
avui mateix un company de treball. Es referia,
evidentment, a que tindrem que tornar a sortir al carrer a manifestar-nos per a
defensar el nostre riu que és la garantia del futur del nostre territori.
La reunió del Consell Nacional de l’Aigual
al si de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (amb seu a Saragossa)
que havia d’establir el pla de conca, va aprovar ampliar el regadiu en 440.000 Ha més, mentre
no va preveure cap cabal ecològic per al riu, una necessitat més que
imprescindible. La resolució de la CNA no es va aprovar per unanimitat,
ja que tan el representant de la Generalitat de Catalunya, així com els agents
del territori, hi van votar en contra.
El fantasma del Pla Hidrològic Nacional
torna a planar sobre el tram final de l’Ebre. Potser aquesta vegada no sigui en
forma de transvasament, però els nous regadius tornen a posar en greu perill la
sostenibilitat de l’ecosistema deltaic.
A diferència de fa 10 anys, ara hi ha dues
novetats importants que han de jugar un paper transcendental: la declaració de
Reserva de la Biosfera per part de la UNESCO de la major part de les Terres de
l’Ebre (inclòs el riu) i el suport (espero que incondicional) del govern de
Catalunya.
Una vegada recuperada al Generalitat
per part de CiU, els seus dirigents són conscients que no els hi pot tornar a
passar el mateix d’anys enrere quan el territori es va alçar en contra del
disbarat mediambiental que amenaçava el riu (elaborat pel govern d’Aznar),
mentre ells decidien donar suport al govern del PP només perquè els
necessitaven per a garantir l’estabilitat del govern d’aquí.
Durant tots aquests anys CiU n’ha aprés dels
seus propis errors. En aquell temps, el moviment cívic que va significar la
Plataforma en Defensa de l’Ebre va influir en gran mesura a que els partits de
l’esquerra nacional accedissin a la Generalitat per primera vegada des de la
restauració de la institució després de la mort del dictador. Ara CiU és
conscient que una cosa així no pot tornar-los a passar i màxim quan les
enquestes indiquen que la federació nacionalista està en les seves hores més
baixes. Si durant l’actual legislatura governen amb el suport d’ERC, el fet de
no recolzar el territori de l’Ebre, podria significar la ruptura a pesar de les
fites que s’han plantejat assolir conjuntament a curt termini.
La passada dècada, una part dels habitants del
Delta de l’Ebre i d’altres pobles del territori ens varem desplaçar a
diverses ciutats d’arreu de l’estat per a portar fins allí la lluita
conta el PHN: Madrid, Barcelona, Saragossa, Palma de Mallorca van ser escenaris
de les grans manifestacions (en algunes d’elles l’assistència va ser de
centenars de milers de manifestants) Fins i tot es va arribar fins Brussel·les,
la seu del govern Europeu, per a demanar-los-hi suport i que fessin complir les
normatives europees en matèria d’aigua, aus, ecosistemes, etc.
Durant tots aquests anys els ciutadans del Sud
de Catalunya no hem estat mai tranquils de pensar que una nova amenaça sobre el
territori podria tornar a passar en qualsevol moment i més encara des de que el
PP torna a governar Espanya. Però ara, com llavors, si cal tornar a treure les
sandàlies ho tornarem a fer. Cap problema! Tor sigui per aturar
la injustícia que suposa que el nostre riu acabi baixant pràcticament sec, tret
de quan es facin els desenvasaments de les grans preses de Mequinensa,
Riba-roja i Flix que són les que regulen el cabal del riu, moment que aprofiten
les televisions dels partits favorables al transvasament per a mostrar
l’aigua que l’Ebre llença a la mar.
Mariano en Pasapalabra
Mariano ha dado una rueda de prensa que parecía un
especial de “Pasapalabra”: una respuesta menos y no caben más preguntas.
Se conoce que a estas alturas de julio el presidente ya está adaptado a
modalidad veraniega, un estado al que pasa directamente desde las
Navidades para hacer juego con el clima madrileño. Antes del flotador y
la piscina, Mariano no opina de la corrupción, ni de las acciones
judiciales, ni de Evo Morales. Por no opinar, no opina ni siquiera de
Bárcenas, un señor por el que antes ponía la mano en el fuego y al que
ahora no le da ya ni lumbre.
Hace no demasiado tiempo que los cuadernos de
Bárcenas eran mentira, luego eran casi todo mentira salvo alguna cosa y
ahora se van volviendo verdad de arriba abajo excepto el canutillo. Al
final los cuadernos de Bárcenas son como los deberes de Vacaciones
Santillana, en Génova ya los reparten para septiembre igual que antes
repartían sobres. Decía Hemingway que se necesitaban dos años para
aprender a hablar y sesenta años para aprender a callar, pero con
Bárcenas en el PP han aprendido a callar en diez minutos. Van por los
pasillos sordomudos perdidos, como si jugaran al mus, haciendo señas y
guiñando los ojos. Incluso Aznar se calla con el tema Bárcenas; el otro
día le preguntaron a la salida de una conferencia de la FAES y sonrió
con una de esas muecas suyas que parece un desprendimiento de bigote. O
de gaviota.
Cuando le tocó el turno sobre el incidente con Evo
Morales, Mariano chutó el balón a la grada y dijo que lo importante era
que dentro del avión boliviano no iba Snowden. Más le valdría haberse
callado y responder lo mismo que con Bárcenas: “¿Evo Morales? ¿Quién es
Evo Morales?” Porque no importaba un carajo si Snowden iba o no iba en
el avión sino el hecho de que Austria en particular y la Unión Europea
en general traten a todo un señor presidente como a un delincuente de
baja estofa (los de alta estofa se pasean por los aeropuertos a sus
anchas). Un incidente diplomático que demuestra el repugnante servilismo
con que los europeos obedecemos las consignas del enemigo americano, el
mismo que nos pincha los teléfonos, nos escanea los ordenadores y nos
llena el cielo de vuelos fantasma. Por lo demás, era casi fatal que este
sainete le sucediera a Evo Morales en Austria: ya decía Billy Wilder
que los austriacos son gente capaz de hacerte creer que Hitler era
alemán y Beethoven austriaco. Para pintar una viñeta más de esta
historieta xenófoba, el embajador español en Viena casi se sube al avión
a por un café en plan Chuck Norris y si llega a acompañarle Mariano les
practica un registro de la propiedad como no se le ve desde que sacó
las oposiciones.
En fin, que la culpa de todo la tienen los
periodistas, por no hacerle al presidente las preguntas adecuadas, por
ejemplo, qué piensa del fichaje de Isco, que rima en consonante con
marisco y en asonante con ministro.
diumenge, 7 de juliol del 2013
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)