El president del govern espanyol Mariano
Rajoy s’escuda darrere de l’estat de dret per a no haver de
respondre A les poques preguntes que els hi deixen fer als periodistes. Durant
la compareixença d’ahir juntament amb el primer ministre polonès, la Moncloa va
pactar amb el diari ABC les preguntes menys comprometedores que sé li
podien fer al president i així poder-se’n sortir sense dir res, tal i com ens
té acostumats (desgraciadament)
Estat de dret o democràcia segrestada? Quan un apel·la massa sovint a l’estat de dret, és que, a la
pràctica, no n’hi ha. Per tant, seria molt més procedent parlar de democràcia
segrestada, ja que el Partit Popular, fent valer la majoria absoluta que té
al Congrés dels Diputats impedeix que Rajoy pugui donar explicacions en
seu parlamentària.
Segons les enquestes, la majoria dels
ciutadans d’aquest país creuen que a Espanya existeix una corrupció
generalitzada. I no només per part del PP, sinó també d’altres partits com el
PSOE, CiU o PSC. Però des del meu punt de vista cap dels casos que ha esquitxat
a la resta de partits és de la magnitud del que afecta la direcció del PP (Gürtel
+ Bárcenas)
Quan l’any 2011 el PP va guanyar les eleccions
legislatives ja estava de merda fins les orelles (perdoneu-me
l’expressió però és així mateix) El cas Gürtel s’havia iniciat molts
d’anys abans amb total connivència amb diferents presidents autonòmics,
alcaldes i altres càrrecs públics populars. Posteriorment s’ha sabut que,
també, des dels anys 90 va existir al si del PP una pràctica generalitzada de
pagament de sobresous en B als seus càrrecs i dirigents. Hi ha qui fixa
la data d’inici d’aquestes pràctiques coincidint amb l’entrada d’Aznar a
la presidència del partit.
Amb aquests antecedents, un partit polític mai
hauria d’haver guanyat les eleccions; però ho va fer, la qual cosa converteix a
tots els que li van donar suport en còmplices de l’estafa més gran que ha
passat ami a Espanya i, hem de tenir present que se’ns va estafar a tots
els ciutadans d’aquest país: del primer fins a l’últim, ja que incrementar el
cost de l’obra pública i dels esdeveniments organitzats per la trama corrupta,
suposava un desemborsament extraordinari de cabdals públics de l’administració
conxorxada.
De tots aquests afers Mariano Rajoy
nega saber-ne res i si ho sap, calla. No sé que és pitjor no saber res,
la qual cosa demostraria que és un babau que no s’assabenta del que està
passant al seu costat o callar, perquè aquest fet significa un insult la
intel·ligència col·lectiva de tots els espanyols de bona fe (aquí he d’excloure
a tots els votants del PP que, a pesar de tot, segueixen donant suport Rajoy
i, per tant, els converteix en doblement culpables)
El que sabem és que Rajoy evita parlar
de Bárcenas y d’un cas de corrupció que ha tocat de ple la línia de
flotació de la nau del seu govern; per aconseguir el seu propòsit, el
president del govern fa ús de tots els tripijocs que té al seu abast: des de
fer les intervencions usant una pantalla de plasma per a no acceptar preguntes
compromeses a manipular les rodes de premsa com la d’ahir amb la complicitat
del diari ABC, afí als postulats del PP.
Un president que trontolla i que es nega a
donar cap tipus d’explicació als ciutadans d’aquest país, mentre cada dia que
passa surten noves proves en contra seva, acaba deteriorant la imatge
d’Espanya, una imatge que només fa uns mesos defensaven a capa i espasa
i, fins i tot, culpaven a l’oposició de deteriorar-la. És que no se’n adonen? O
se’n van ells o el poble espanyol els ha de fer fora amb els mitjans
democràtics que té al seu abast, com per exemple les manifestacions i
concentracions pacífiques davant les institucions que governen i les seus del
partit de les diverses ciutats i pobles.
Per què no els hi apliquem de la seva
pròpia medicina? Del váyase Sr. González o Zapatero
dimisión: RAJOY: PEL BÉ D’ESPANYA, VAGI-SE’N JA!!
