dilluns, 23 de setembre del 2013

NO TOTS SOM IGUALS




En un dels seus habituals discursos nadalencs, el Rei va afirmar que tots els espanyols som iguals davant la llei. No és que ho digui ell, sinó que així ho estableix la Constitució Espanyola de 1978.
Però tots sabem que a la pràctica això no és així i que a l’hora de la veritat hi ha ciutadans que surten més ben parats que d’altres, ja sigui per l’actitud més benvolent dels jutges o bé, per la gràcia de l’indult.
Demà (24-09-2013) operaran al ciutadà Rei d’una infecció produïda per una pròtesi de maluc. Sembla ser que aquest fet el portarà a estar de baixa durant molt de temps, durant el qual, el ciutadà Príncep es farà càrrec de la seva agenda.  
Com a treballador públic que sóc, si em veig obligat a estar de baixa, durant els 3 primers dies només cobraré el 50% del meu salari. Entre el dia 4 i el 20, el 75% i només a partir d’aquest dia em pagarien el 100% de les meves retribucions. Qui ostenta la Corona d’Espanya, també veurà reduïdes les seves retribucions?
Des de que va entrar en vigor aquesta normativa (per obra i gràcia del govern de Rajoy) he vist companys que han acudit a treballar visiblement coixos o amb el braç enguixat.
Amb un salari retallat i diverses congelacions, moltes economies familiars no poden permetre’s que un dels seus membres estigui de baixa ni que sigui un sol dia. I encara podem donar gràcies que tenim treball!
Ens tenen allí on ens volien tenir. Bé, a tots no, n’hi ha que seguiran tenint els privilegis que comportar pertànyer a la casta dominant o ser amic d’un d’ells.    

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA (23-09-2013)

A Tortosa ja hi ha qui està preparat per al dia 12-O. Aquesta foto està avui a un bloc de pisos del carrer Ulldecona, 29-31 de Tortosa... Us sona? 
Efectivament és el mateix on està l'Agència Tributària i no, no són les banderes oficials, sinó que les ha posat un veí. 
I com podeu veure, dos millor que una. A la de la dreta, si no ho veieu bé, hi ha un toro. Olé tus huevos!

Eutanasia para los jubilados

Juan Carlos Escudier

Con la pensiones se ha propuesto el Gobierno consumar un latrocinio continuado al que llama ahorro. Consiste, para que se entienda, en mermar poder adquisitivo a los jubilados mientras los ingresos del sistema sean inferiores a los gastos y en fijar un tope del 0,25% a la recuperación de dicho poder de compra cuando la situación se invierta, de manera que podrían ser necesarios un par de lustros para que se resarzan de lo perdido en un solo año.
Los cálculos que hacen estas preclaras lumbreras económicas es que el “ahorro” en nueve años será de 33.000 millones de euros, aunque la cifra se antoja bastante conservadora y podría ser mucho mayor en el supuesto de que el IPC se desboque. Así, si al año que viene la Seguridad Social sigue en números rojos y los precios aumentan el 1,5% las pensiones sólo se incrementarían el 0,25%; y si al siguiente las cuentas están ya equilibradas y el IPC crece otro 1,5% las nóminas de los jubilados sólo lo harían un 1,75%. En resumen, a los abuelos les harían falta cinco años de superávit de la Seguridad Social sólo para recuperar lo que perdieron en 2014.
Es innegable que la austeridad de Rajoy rinde ya sus frutos. El Gobierno ha logrado que por primera vez en la serie histórica se haya frenado la esperanza de vida de los españoles, lo que es otro ahorro incuestionable ya que los muertos no cobran pensiones.
Para alcanzar este último objetivo se han colocado poderosos cimientos. Los jubilados han de pagar por sus medicinas, lo que permite que devuelvan parte de sus pensiones al Estado o la totalidad de ellas en el caso de que renuncien a medicarse y aceleren su viaje al otro barrio, tránsito en el que también será muy útil el desmantelamiento de la Sanidad pública y de las ayudas a la dependencia.
Cosas de este liberalismo ‘popular’ y de su defensa a ultranza de la libertad del individuo, los ancianos pueden elegir ahora entre un abanico más amplio de posibilidades de morirse. Lo pueden hacer de hambre por sus pensiones de miseria o palmar por sustituir el Adiro por un brik más de leche. Pueden morirse solos en sus casas por falta de asistentes sociales o suicidarse fuera de ellas, desahuciados después de haber avalado con su piso a algún hijo en el paro. Hasta pueden morirse de aburrimiento ya que, para colmo, la crisis de la construcción ha disminuido drásticamente el número de obras, cuya contemplación constituía el entretenimiento matutino de muchos de ellos.
Al Gobierno hay que reconocerle tacto en la resolución de este costoso problema de la vejez. Coherentemente, podía haber elegido la eutanasia activa para un millón de longevos improductivos al año, aunque eso les hubiera restado votos -que para eso sí que son útiles las antiguallas-, y habría impedido las fotos electorales de rigor en residencias de la tercera edad.  Morgan Stanley, que hace unos meses daba al país por muerto, sabe que aún hay esperanza: sólo es necesario que la diñen los jubilatas. Y nos ha hecho un informe esperanzador: “¡Viva España!”

TOT LLIGAT



Quan veus assemblees de compromissaris com la que fa ver ahir el Reial Madrid, te’n adones que Florentino ho té tot lligat i ben lligat i l’oposició (si la hi ha) no té la força suficient per poder inquietar-lo.
Sembla ser que al Reial Madrid els hi és ben bé igual si guanyen títols o no. Amb un fitxatge espectacular per temporada que generi la dosi necessària d’il·lusió, Florentino en té més que suficient.
Evidentment no faré un anàlisi exhaustiu sobre com va anar l’assemblea, però si que us comentaré aquells aspectes possiblement més mediàtics.
Com no podia ser d’una altra manera, el president blanc va tornar a parlar de la décima. Porten un bon grapat d’anys fent-t’ho i segur que un any l’encertaran. Possiblement aquesta situació creï una dosi innecessària de pressió, però ja s’ho faran...
Sobre Gareth Bale (que vale més de 100 milions d’euros) va dir que marcarà un cicle al club... Quantes vegades s’haurà dit el mateix de jugadors que ja no estan al Madrid com per exemple Özil o Kakà?
Finalment em va sobtar que d’Ancelotti  digués que era l’entrenador ideal per a portar endavant el projecte del club, mentre que a Mouriho el qualificava  com el millor entrenador del món. Però ja sé sap que d’special one només n’hi pot haver un i s’hi n’hi haguessin més, s’haurien d’anar eliminant com a la pel·lícula dels Immortals.  
Des de fora opino que a Florentino ja fa anys que sé li veu el llautó, però torno al que deia al principi: de moment no té oposició.
Potser els diners no se’ls hi acabaran, al menys, mentre hi hagin entitats bancàries que estiguin disposades a col·laborar a que els capricis del magnat de la construcció es facin realitat, però el crèdit personal, a manca de resultats (sobre tot la décima), pot acabar-se esgotant.
Vull recordar que una vegada ja haver de marxar per la porta del darrere...