divendres, 25 d’octubre del 2013

Albert Pla y la política de la boina

Carlos Torres

La política de la boina no es exclusiva de una región determinada o de un partido en sí. El boinismo lo practican por igual en el norte o el sur los guardianes de lo políticamente correcto y los talibanes del pensamiento único. Pongamos dos ejemplos separados por escasas 24 horas. El primero de ellos les corresponde a los ultras del boinismo en Barcelona. Aquí, los miembros de un prestigioso certamen fotográfico como el World Press Photo escogieron la foto de un torero para adornar las banderolas que anunciarán la exposición en Barcelona. Los del provincianismo en la cabeza, en este caso los del Ajuntament de Barcelona, vetaron la foto por cañí y poco estética, no vaya a ser que tal y como están los ánimos los votantes de bien se nos sulfuren. Hay que recordar que, no hace mucho en estas latitudes,  ya se evitó dar permiso de grabación a la serie Isabel de TVE para evitar interpretaciones de la historia poco acordes con “la que nos gusta”.
Los de la boina son así, personas con no usan las luces largas y que tienen el umbral de la sensibilidad muy bajo. Miren si no a los miembros del Partido Popular que han exigido que se suspenda en Gijón la actuación del artista Catalán Albert Plà. La censura de los boinistas viene esta vez motivada por unas declaraciones en las que el cantante decía que siempre le había dado asco ser español, que le gustaría ser independiente y que cree que en Gijón se debería imponer el catalán “por cojones”. Pues bien, los boinistas españolistas, a los que la libre expresión se la rempampinfla piden que el Teatro Jovellanos no acoja la obra del susodicho. Así es el ADN de esta artimaña política: la piel fina, la correa corta y el poco espíritu crítico del conmigo o contra mí, ése que irrumpe en librerías pidiendo que rueden cabezas, como si una persona no pudiera responder lo que le viniera en gana en una entrevista.
Quino lo explicaba mucho mejor que yo en una viñeta en la que Mafalda y Felipe compartían protagonismo. Estaba él calzado con un casco militar y ella ataviada con un escurridor de pasta en la cabeza. Felipe, en este caso el improvisado boinista, le preguntaba a la niña: “Mafalda, pero ese casco esta lleno de agujeros y pueden entrar las balas“,  “Ya, pero deja salir las ideas”, respondía ella.  Convendrán conmigo que el Congreso tendrá goteras pero en determinados partidos les hace falta unos buenos agujeros por los que pueda filtrarse el aire fresco. Necesitan nuestras democracias  menos boinas y más escurridores en la azotea, al fin y al cabo no se trata de adornar la cabeza, si no de usarla de vez en cuando.

dijous, 24 d’octubre del 2013

Suport als professors de les Illes Balears

"L'Associació d'Estudiants i els professors de l'IES Ramon Cid de Benicarló van acordar fer un ingrés de 260€ a favor de les associacions en defensa de l'Escola pública de les Balears, per recolçar-los en la seva lluita i oposició a la nova llei d'Educació (llei Wert) i contra les retallades a l'àmbit educatiu"
Xavier Fontelles
Assemblea del professorat del Baix Maestrat contra les retallades.

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. JORNADA CASTELLERA DE GAVÀ. 3d6 (II)





















PARES I FILLS



Avui 24 d’octubre hi ha convocada vaga general al sector de l’ensenyament a tota Espanya, també a Catalunya.
Mentre Pepa Buenos donava la notícia a la SER i explicava que hi havia una unitat mòbil de la cadena davant el col·legi Sant Isidre de Madrid, jo estava arribant a Tortosa i, concretament passava pel davant de l’institut Joaquín Bau que, a diferència d’altres dies on hi veus cotxes dels pares que porten als fills i alumnes que arriben a peu, avui tenia un aspecte desèrtic. Només dos noietes que pel seu aspecte devien de fer l’ESO acudien a classe amb les seves motxilles.
Instants més tard m’he trobat a una companya de treball que acabava de deixar a son fill al col·legi la Sagrada Família (es a dir, al seminari diocesà) Li he preguntat si allí no feien vaga i m’ha respost el que ja m’imaginava: que no. Al col·legi de sa filla, que també és religiós, els docents i, per suposat els alumnes, tampoc en feien. No ho pogut de deixar de pensar el contrast que hi havia entre el sector públic i el privat. La reforma educativa de Wert i les polítiques que sobre ensenyament es porten a terme des de la Generalitat de Catalunya està clar que perjudiquen més el sector públic que el privat i, el sexisme que significa separar els xiquets de les xiquetes de les aules no significa cap impediment a l’hora de donar-los subvencions.
També resulta força eloqüent els tipus de pares que porten als fills a les escoles públiques o als col·legis privats. A casa nostra mai ens varem plantejar portar els fills als Hermanos (ja desapareguts) o a les monges. Teníem molt clar que els nostres fills havien d’anar a una escola pública (Agustí Barberà) i més tard a l’institut (un al Montsià i l’altre al Berenguer) I no penso que ells, als seus fills (en el cas que en tinguin) s’ho plantegin ni per un moment.
La companya a la que em referia al començament, quan es convoca una vaga general o al nostre sector, no en fa mai, al contrari que jo que les faig independentment del color que tingui el govern de torn.
No crec que sigui agosarat pensar que els qui porten als fills als col·legis públics (sobre tot religiosos) són persones de dretes i molt influents sobre la consulta dels seus fills. Per tant, partint d’aquesta premissa, cal pensar que quasi ningú ha fet vaga com tampoc ningú ha acudit a les manifestacions convocades pel sector.
Per acabar vull donar suport a la jornada de lluita de l’ensenyament i declarar-me favorable a L’ENSENYAMENT PÚBLIC, LAIC I DE QUALITAT.