Avui 24 d’octubre hi ha convocada vaga
general al sector de l’ensenyament a tota Espanya, també a Catalunya.
Mentre Pepa Buenos donava la notícia
a la SER i explicava que hi havia una unitat mòbil de la cadena davant
el col·legi Sant Isidre de Madrid, jo estava arribant a Tortosa i, concretament
passava pel davant de l’institut Joaquín Bau que, a diferència d’altres
dies on hi veus cotxes dels pares que porten als fills i alumnes que arriben
a peu, avui tenia un aspecte desèrtic. Només dos noietes que pel seu aspecte
devien de fer l’ESO acudien a classe amb les seves motxilles.
Instants més tard m’he trobat a una
companya de treball que acabava de deixar a son fill al col·legi la Sagrada
Família (es a dir, al seminari diocesà) Li he preguntat si allí no feien
vaga i m’ha respost el que ja m’imaginava: que no. Al col·legi
de sa filla, que també és religiós, els docents i, per suposat els alumnes,
tampoc en feien. No ho pogut de deixar de pensar el contrast que hi havia
entre el sector públic i el privat. La reforma educativa de Wert i les
polítiques que sobre ensenyament es porten a terme des de la Generalitat
de Catalunya està clar que perjudiquen més el sector públic que el privat
i, el sexisme que significa separar els xiquets de les xiquetes de les
aules no significa cap impediment a l’hora de donar-los subvencions.
També resulta força eloqüent els tipus
de pares que porten als fills a les escoles públiques o als col·legis privats.
A casa nostra mai ens varem plantejar portar els fills als Hermanos
(ja desapareguts) o a les monges. Teníem molt clar que els nostres fills
havien d’anar a una escola pública (Agustí Barberà) i més tard a l’institut
(un al Montsià i l’altre al Berenguer) I no penso que ells, als seus fills
(en el cas que en tinguin) s’ho plantegin ni per un moment.
La companya a la que em referia al començament,
quan es convoca una vaga general o al nostre sector, no en fa mai, al contrari
que jo que les faig independentment del color que tingui el govern de torn.
No crec que sigui agosarat pensar que
els qui porten als fills als col·legis públics (sobre tot religiosos) són
persones de dretes i molt influents sobre la consulta dels seus fills.
Per tant, partint d’aquesta premissa, cal pensar que quasi ningú ha fet
vaga com tampoc ningú ha acudit a les manifestacions convocades pel sector.
Per acabar vull donar suport a la jornada
de lluita de l’ensenyament i declarar-me favorable a L’ENSENYAMENT PÚBLIC,
LAIC I DE QUALITAT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada