dijous, 13 de març del 2014

EL GOS POLLÓS

L’actual línia política del PSC sembla que sigui com un gos pollós del qui tothom se’n aparta.
Alguns la critiquen obertament, arriscant-se a que es prenguin mesures en contra. Altres, directament, han abandonat el partit. Però fins i tot, dels que es consideraven propers a la direcció, se’n aparten.
Aquest és el cas de Jaume Collboni, fins fa poc diputat i portaveu al Parlament i ara candidat a encapçalar la candidatura del PSC a l’Ajuntament de Barcelona.
Collboni ha volgut donar dos cops d’efecte: el primer renunciar a l’acta de diputat i, el segon, apartar-se de la línia oficial, la federalista o espanyolista si voleu.
De totes maneres sembla que hi haurà una dura pugna. 5 són els candidats, 5 i primeres espases del socialisme català.
Presumeixo que cap ho tindrà fàcil per a ser elegit i convertir-se en el candidat del PSC. Ara bé, passades les primàries haurien d’arribar a un enteniment per a formar part de la mateixa llista.
És difícil, ja ho sé, però no em digueu que no seria una candidatura pràcticament imbatible (a priori, es clar)

AMB LA MENTIDA PER BANDERA

Aprofitant l’aniversari dels atemptats de l’11-M van ser molts els qui van denunciar el muntatge que pretenia fer el govern de José María Aznar culpant a la banda terrorista ETA d’haver estat l’autora quan ja sé sabia que havia estat una cèdula islàmica establerta a Espanya.
Al programa Divendres de TV3, hi havia l’exdirector del Periódico Antonio Franco i el que en aquella època era el director de l’Avui Vicenç Sanchís. Franco va dir que tenia informacions facilitades per la pròpia policia a la corresponsal del seu diari a Madrid de que es tractava d’un atemptat perpetrat per un grup terrorista d’origen musulmà i així ho van anunciar a l’edició especial que va treure el diari el mateix dia per la tarda. Llavors, va rebre una trucada del propi José María Aznar (que com no era candidat sembla ser que tenia poca feina) advertint a Franco de l’error que estava cometent i li va demanar una rectificació per a la propera edició. Franco va dir que en aquell moment no podia pensar que l’estava mentint i que suposava que com a president del govern disposava d’una informació fiable i contrastada. Però el que realment feia, era donar una informació interessada i manipulada a l’extrem. Vicenç Sanchís va ratificar tal extrem.
Mireu, vaig a ser-vos franc. Quan es va saber del terrible atemptat, a mig matí, imagino, com a regidor que era de l’Ajuntament d’Amposta vaig parlar per telèfon amb diversos companys per avaluar la transcendència dels fets. Recordo que vaig parlar amb Lluïsa Lizárraga número 2 a la candidatura del PSC per aquelles eleccions que s’anaven a fet tots just dos dies després. Lluïsa em va dir: 
 
-Si ha estat ETA, el PP ja ha guanyat... 
 
 El PP sempre havia utilitzat a una bona part de les associacions de víctimes del terrorisme en propi benefici i com escut protector davant les politiques antiterroristes dels governs socialistes. Era evident que un atemptat d’ETA els beneficiava i, pel contrari, si qui l’havia comès eren islamistes, s’entenia que ho feien com a revenja de la participació d’Espanya a la Guerra d’Iraq i de la que Aznar era l’únic responsable. Per això, després del 13-M es va dir que aquelles eleccions les havia perdut Aznar, tot hi no presentar-se.
A la Sexta, el Gran Wyoming també va parlar del tema. Com per la tarda al programa de Xavi Coral a TV3, es va parlar del seguidisme de mitjans com La Razón i el Mundo que, com sabeu, van inventar-se la teoria de la conspiració on, suposadament, hi va haver una conxorxa entre el PSOE, la ETA i la policia per a fer fora el PP del govern. De fet, el PP, mai ha digerit aquella derrota.
Però també van parlar de Federico Quevedo, un dels periodistes que va fomentar la teoria de la conspiració i que posteriorment va reconèixer que tot va ser una mentida per a mirar de beneficiar el PP.
Al llarg dels anys, s’ha comprovat que el PP ha fet de la mentida la seva ensenya d’identitat, la seva bandera. Voleu més mentida que el cas Gürtel i tot el que d’ell se’n deriva? Els papers de Bárcenas, els comptes a Suïssa...
Com bé es va dir a Divendres, a d’altres països, per falsejar la declaració de la renda, han dimitit mandataris i aquí, per coses més grosses, no dimiteix ningú.
Però és que aquí (i perdoneu l’expressió) som tontos del cul i ens agrada estar governats per mentiders, lladres i corruptes.

dimecres, 12 de març del 2014

DE MAL EN PITJOR



Que Cañete ha estat sempre una amenaça per a l’Ebre, és de domini públic. Quan va ser ministre d’Aznar  va ser un dels avaladors del Pla Hidrològic Nacional. Les paraules que va dir durant una visita a Múrcia, encara retronen pel tot el territori: O sale ahora que tenemos mayoría absoluta o no sale nunca... Va a salir por huevos... Será un paseo militar...  Només era per a refrescar-vos la memòria.
L’entrevista que va tenir lloc fa uns mesos entre l’actual Ministra de Agricultura i membres destacats de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, no va satisfer als representants del moviment social ebrenc. El Ministre els hi va dir que ell era polític i no tècnic i, per tant, desconeixia la gravetat del problema que s’apuntava des del territori. En terme col·loquial es diu pilotes fora....  
Quan tot indicava que el Pla de Conca de l’Ebre, el nou PHN, patiria una demora, segurament fins després de les eleccions europees del mes de maig, el passat 28 de febrer es va aprovar per sorpresa amb les pitjors perspectives possibles. Dies més tard, i davant l’amenaça real de reprendre les accions de protesta, des de Madrid es va deixar anar que el cabal mínim es podria revisar a l’alça, però sense dir ni quan ni en quants. Només es tractaria d’una estratègia per part del PP per mirar d’evitar que s’erosioni a imatge de Cañete que, recordem-ho, serà el número 1 de la llista del PP a les europees i candidat ferm a ocupar el càrrec de Comissari d’Agricultura en el futur govern de la Unió.
Mentre, ja sona el nom de la substituta (perquè s tracta d’una dona) La candidata que pel que sembla està millor col·locada és l’actual alcaldessa de València Rita Barberà.
La imatge de Rita Barberà està molt erosionada, com també hi està la de la majoria dels càrrecs que han passat per la Generalitat Valenciana i d’altres institucions de la Comunitat Valenciana com Zaplana, Camps i d’altres.
Les enquestes internes que mouen els popular valencians els hi deuen de donar uns resultats molt pèssims (la qual cosa tampoc és tan estranys vistos els casos de corrupció que han afectat a les seves màximes institucions) Per tant, s’ha de fer un reset i mirar d’encarar-les eleccions amb unes millors perspectives.
Però a Rita no la deixaran a l’estacada. Sé li han d’agrair els serveis prestats i per tant, l’ascendiran al càrrec de ministra.
Em dóna no sé què, que serà canviar (com es diu vulgarment) una puta per un lladre, ja que no cal esperar de la Rita un millor tracte del que ens ha donat Cañete.  
Rita, com a bona valenciana seguirà reclamant agua para todos i mirarà d’afavorir al màxim la seva comunitat.
Encara que molts pensem que per a què voldrà ella aigua si sembla que li agraden altres begudes amb una mica més de graduació. Ahir mateix en parlàvem pel Facebook, però no ens varem posar d’acord. Mentre un amic deia que JB, jo li deia que Beefeater. Espero que això no us escandalitzi, ja que és de domini públic. Només cal mirar algun vídeo de Pot de Plom que surti Rita. Per cert, ja us ho avanço, als vídeos surt amb l’ampolla de Beefeater.  


PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LA TANCADA II