dijous, 20 de març del 2014
COLLA CASTELLERA XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA
Hauríem de desplaçar-nos fins a Barcelona
per a trobar l’embrió de la colla. Allí, un grup de 7 ebrencs i ebrenques,
6 d’Amposta i 1 de Deltebre, que havien coincidit a la colla castellera
de la Sagrada Família, van pensar que es podria crear una colla a un territori
on no hi havia hagut mai tradició castellera. En aquells moments desconeixien
que a l’Ametlla de Mar també se’n estava creant una: los Xics Caleros.
Així Xiqüelos i Xiqüeles del Delta es
va convertir en la segona colla castellera de les Terres de l’Ebre i,
evidentment en la primera del Delta.
Des de el primer moment es va tenir molt
clar que el color de la camisa seria el blau que, 10 anys abans, havia
unit el territori en la lluita contra el transvasament de l’Ebre. Es va
passar a denominar blau delta.
A finals de 2012 es va decidir fer un
taller al casal popular lo Maset de Deltebre i com que es va veure que
hi havia interès, es van començar a fer els primers assajos al mateix lloc
tot aprofitant les vacances de Nadal. Ràpidament es va veure la necessitat
d’incrementar la freqüència dels assajos i d’un setmanal es va passar
a dos i ja es va començar a buscar local a Amposta: lo Casal i el pavelló
annex que hi ha al d’esports, van ser els primers llocs d’assaig a la
capital del Montsià. Després va arribar el pavelló de Fires, però no serà
el definitiu.
Poc a poc la colla anava creixent al
mateix temps que s’incrementava la presència de pobles de les comarques
del Montsià, del Baix Ebre, però també del Baix Maestrat. Així, als inicials
de Amposta i Deltebre, es van unir l’Aldea, l’Ametlla de Mar, la Ràpita,
Alcanar, Vinaròs, Santa Bàrbara, Ulldecona, Barri Castell, la Sénia, la
Galera, Mas de Barberans i la Raval de Cristo.
L’1 de març es va celebrar l’assemblea
constituent escollint les dues juntes: la de govern i la tècnica. La de
govern presidida per Joan Ferré i la tècnica encapçalada pel cap de colla
Albert Ferré. També es va aprovar el color de la camisa i l’escut, escollit
en un concurs on s’hi van presentar 23 propostes. En el moment de la constitució
la colla tenia uns 60 socis, la majoria castellers.
La primera actuació va tenir lloc dissabte
23 de març de 2013 al carrer Jardí d’Amposta convidats per l’Arca de
Noé.
Posteriorment vingueren altres actuacions
a Amposta (obertura del mercat municipal divendres per la tarda, Mostra
de vins i caves de Catalunya, acte benèfic d’AFATE, Càritas i APASA, Surt
al Castell), fira de la Mel del Perelló, fira del Llibre de Jesús, fira
de la Terrissa de la Galera, festes Majors de la Ràpita, festa del Turisme
de Riumar, festes Majors de la Sénia, ofrena de les festes de la Cinta
de Tortosa, festes Majors d’Alcanar, aplec dels Ports de Morella, l'Ametlla de Mar...
Dissabte 8 de juny durant una gala a
l’Ametlla de Mar organitzada pel grup de comunicació que integrava entre
d’altres el Canal Terres de l’Ebre i el setmanari Més Ebre se’ns va
lliurar el premi Ebreliders 2012.
Punt i a part mereix la col·laboració
de la colla durant els actes de la Via Catalana organitzats per l’Assemblea
Nacional Catalana amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. El pd4 va
ser portada del diari Ara del dia següent, així com a la Revista Amposta
i l’Estel.
Però el moment culminant va ser el 5
d’octubre quan es va celebrar el bateig de la colla. Les colles padrines
que van fer de testimonis de la graduació, van ser la dels Castellers
de la Sagrada Família de Barcelona i la dels Nens del Vendrell (on hi ha
un casteller ampostí: Aitor Ruano) La nostra colla va descarregar aquell
dia un 3 de 6 (3d6), 4 de 6 (4d6), un 4 de 6 amb agulla (4d6a) i dos pilars
de 4 (pd4), a part de tants pilars de 3 com pobles tenien representació
a la colla.
La diada castellera, la primera que va
tenir lloc Amposta va significar un èxit absolut, tant pels castells assolits
com pel públic present. Com a commemoració d’aquesta diada, cada any,
a la plaça de la Vila d’Amposta se’n celebrarà una coincidint si fa o
no fa amb l’aniversari. Aquest any està previst que sigui el 27 de setembre,
ja que el dia 5 d’octubre es celebrarà el concurs casteller de Tarragona.
El bateig suposa un abans i un després
per a totes les colles, ja que abans està prohibit portar la camisa oficial
(la de color blau delta, recordeu?) i s’ha d’anar de blanc. La camisa
oficial, amb l’escut de la colla (disseny de Aida Martí) s’estrena, precisament,
el dia del bateig.
Després del bateig, ja amb camisa oficial,
es va actuar a la diada castellera de Gavà, Ferreries (Tortosa), Alcanar
i l’Aldea.
En arribar al final de temporada, la
colla ja assolia la xifra de més de 130 socis i, aproximadament 160 castellers
ja que s’ha de tenir en compte tots aquells que, per raons d’edat, no
ho poden ser.
El 25 de gener es va celebrar la 2 assemblea
per a renovar alguns càrrecs de l’anterior tal i com preveuen els estatuts.
Entre els nous càrrecs cal destacar l’elecció d’Agustí Grau com a cap
de colla en substitució de l’Albert Ferré que, per raons d’estudis va
haver de deixar el càrrec. Joan Ferré segueix presidint la junta de govern.
dimecres, 19 de març del 2014
LA FATARELLA 1938. PRESENTACIÓ A LA GALERA
Com recordareu l'escena núm 1 del curt va ser gravada a una casa d'aquet poble, concretament la coneguda per casa la Trini, al carrer del Paumeral (Sant Vicent), la construcció de la qual data de 1865.
L'ajuntament galerenc ens va donar totes les facilitats per a portar a terme el rodatge i ens va connectar els focus i la resta d'eines a la xarxa d'enllumenat del poble. Per tant, els hi devíem una acció així com a mostra d'agraïment.
Cal dir que quan els hi varem dir d'anar avui també tot van ser facilitats per part de l'alcalde Ramon Muñoz.
EL PP JUGA AMB FOC
Ahir dimarts, al programa el Intermedio,
el Gran Wyoming i la Sandra Sabatés van entrevistar a Baltasar Garzón, qui va ser titular de
la sala número 5 de l’Audiència Nacional i inhabilitat per prevaricació,
per haver ordenat, suposadament, unes escoltes telefòniques entre diversos
imputats de la trama de corrupció Gürtel. Segons Garzón, tots els membres
del grup Popular que van votar a favor de suprimir la justícia universal
que s’aplicava a Espanya, poden haver comés el delicte de prevaricació,
el més greu que pot cometre algú que tingui autoritat o poder.
Hores abans, el portaveu del PP Carlos
Floriano va qualificar la decisió del jutge Santiago Pedraz d’ideològica.
Cal recordar que, fins ara, el jutge Peraz, que porta el cas de José Couso,
el càmera espanyol que va morir a l’Iraq, ha estat l’únic que ha manifestat
que no acatarà la normativa de les Corts espanyoles.
Segons Garzón, l’únic que pot decidir
tancar un expedient és el propi jutge que porta el cas i considera la nova
llei una intromissió del poder legislatiu al poder judicial. Ja sabeu que
en un estat de dret hi ha el que s’anomena divisió de poders entre l’executiu
(o govern), el legislatiu (o parlaments) i el judicial (o jutjats i tribunals),
encara que, com tots sabem, a la pràctica no és ben bé així.
Des del meu punt de vista seria desitjable
que tots els jutges considerats progressistes fessin costat a Pedraz a
l’hora de d’incomplir la nova legislació.
Segurament amic lector podeu pensar que
si un jutge incompleix una normativa, també pot estar cometen prevaricació,
però sembla que estarien emparats per legislació internacional com el Tractat
de Ginebra promulgat una vegada acabada la Segona Guerra Mundial. Però
n’hi ha d’altres...
Garzón va desvetlla que el detonant que
va fer encendre totes les alarmes dintre del PP va ser la imputació d’un
exlíder xinès. Xina és un país massa poderós per a que qualsevol govern
hi pugui tenir relacions tenses. Es pot resumir en una frase: a Xina,
ni tocar-la!
Abans dels Jocs Olímpics de Pequín vaig
escriure un article que vaig publicar en aquest mateix blog: La Xina l’amic incòmode. Ja sabeu que no tenen cap respecte pels drets humans, un dret
massa essencial com per a fer veure que no passa res.
Com a opinador d’esquerres que
sóc, tinc el convenciment que el PP, poc a poc, ens va portant al camí
per on volen que anéssim. Ja sabeu que si es fa d’una manera gradual,
els ciutadans van acceptant amb resignació les mesures, però sense arribar
a prendre mesures contundents de repulsa. En canvi, si les mesures es volen
prendre totes de cop, la societat sé revolta amb molta més facilitat rebutjant
les que es volen instaurar.
Ja sabeu que s’expliquen moltes faules
relacionades en aquest tema, com la de la granota bullida.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)