Ahir dimarts, al programa el Intermedio,
el Gran Wyoming i la Sandra Sabatés van entrevistar a Baltasar Garzón, qui va ser titular de
la sala número 5 de l’Audiència Nacional i inhabilitat per prevaricació,
per haver ordenat, suposadament, unes escoltes telefòniques entre diversos
imputats de la trama de corrupció Gürtel. Segons Garzón, tots els membres
del grup Popular que van votar a favor de suprimir la justícia universal
que s’aplicava a Espanya, poden haver comés el delicte de prevaricació,
el més greu que pot cometre algú que tingui autoritat o poder.
Hores abans, el portaveu del PP Carlos
Floriano va qualificar la decisió del jutge Santiago Pedraz d’ideològica.
Cal recordar que, fins ara, el jutge Peraz, que porta el cas de José Couso,
el càmera espanyol que va morir a l’Iraq, ha estat l’únic que ha manifestat
que no acatarà la normativa de les Corts espanyoles.
Segons Garzón, l’únic que pot decidir
tancar un expedient és el propi jutge que porta el cas i considera la nova
llei una intromissió del poder legislatiu al poder judicial. Ja sabeu que
en un estat de dret hi ha el que s’anomena divisió de poders entre l’executiu
(o govern), el legislatiu (o parlaments) i el judicial (o jutjats i tribunals),
encara que, com tots sabem, a la pràctica no és ben bé així.
Des del meu punt de vista seria desitjable
que tots els jutges considerats progressistes fessin costat a Pedraz a
l’hora de d’incomplir la nova legislació.
Segurament amic lector podeu pensar que
si un jutge incompleix una normativa, també pot estar cometen prevaricació,
però sembla que estarien emparats per legislació internacional com el Tractat
de Ginebra promulgat una vegada acabada la Segona Guerra Mundial. Però
n’hi ha d’altres...
Garzón va desvetlla que el detonant que
va fer encendre totes les alarmes dintre del PP va ser la imputació d’un
exlíder xinès. Xina és un país massa poderós per a que qualsevol govern
hi pugui tenir relacions tenses. Es pot resumir en una frase: a Xina,
ni tocar-la!
Abans dels Jocs Olímpics de Pequín vaig
escriure un article que vaig publicar en aquest mateix blog: La Xina l’amic incòmode. Ja sabeu que no tenen cap respecte pels drets humans, un dret
massa essencial com per a fer veure que no passa res.
Com a opinador d’esquerres que
sóc, tinc el convenciment que el PP, poc a poc, ens va portant al camí
per on volen que anéssim. Ja sabeu que si es fa d’una manera gradual,
els ciutadans van acceptant amb resignació les mesures, però sense arribar
a prendre mesures contundents de repulsa. En canvi, si les mesures es volen
prendre totes de cop, la societat sé revolta amb molta més facilitat rebutjant
les que es volen instaurar.
Ja sabeu que s’expliquen moltes faules
relacionades en aquest tema, com la de la granota bullida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada