dijous, 20 de març del 2014
IN-INDE-INDEPENDÈN-CI-A
No parlaríem de res més, ja que cada
dia surten noves notícies sobre el procés iniciat a Catalunya i que té
un imprevisible final. Què acabarà en consulta? Això ja ho veurem.
El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)
va fer pública una enquesta que donava com a resultat que un 60% dels enquestats
acceptarien que Catalunya fos independent.
Si de vegades es critica a Centro
de Estudios Sociológicos –CIS- (els que fan la mateixa tasca a l’àmbit
estatal) de no tenir el rigor necessari o d’haver interpretat els
resultats de forma partidista depenent del partit que governa.
Qui ens pot assegurar que EL CEO no s’han
fet preguntes capcioses amb la finalitat d’aconseguir els resultats desitjats?
Evidentment ningú.
Però deixant a banda les enquestes, ahir
es van saber coses que preocupen fins i tot a persones com jo que, com
sabeu, no professo al 100% l’ideari independentista.
Sembla ser que s’està mirant la forma
legal (o disfressada com a tal) per a il·legalitzar l’Assemblea Nacional
Catalana que, com sabeu, presideix la xertolina Carme Forcadell.
Sense cap mena de dubte, l’ANC és la principal associació que vol assolir
la independència de Catalunya per mitjans pacífics (i vull remarcar el
de pacífics, perquè el terme és molt important)
D’aquest tema es va parlar ahir de manera
àmplia al programa Divendres de TV3 i es va apuntar la idea de que algú,
provocarà a membres de la ANC per a que deixen de ser pacífics (ni que
siguin per un moment) i tenir l’excusa de criminalitzar-la i, conseqüentment
de il·legalitzar-la. Es va incidir que de vegades, aquestes situacions
estan provocades expressament per aconseguir la finalitat prevista.
Aquesta hipòtesi em va recordar moltíssim
alguns fets puntuals que es van produir durant els anys de lluita contra
el transvasament de l’Ebre.
-Intent de criminalitzar-la per part
de l’exalcalde d’Amposta que va interpretar una frase escrita a un mural
com una amenaça: Tindre’m que treure les escopetes –va escriure un alumne
d’un institut ampostí-.
-Intent de provocació durant una visita
de Jordi Pujol a l’Institut Montsià per a inaugurar un cablejat de fibra
òptica. Es va fer sortir al President pel costat dels manifestants congregats,
amb el risc que això suposava.
-Un nou intent paregut a l’anterior
el dia que, també Pujol va acudir a Amposta a inaugurar les noves instal·lacions
de la fàbrica MEDESA. Els Mossos d’Esquadra van separar els manifestants
a ambdós costats de la carretera i van fer entrar el cotxe del President
pel mig. Hi havia tanques de seguretat, però no s’havien lligat, per tant,
separar-les i envair la calçada era relativament fàcil. Pel matí, el propi
Pujol va visitar Ulldecona i els manifestants estaven col·locats tots a
un costat i les tanques lligades amb filferros. Un Mosso amic em va dir
que el que s’havia fet a Amposta va ser una temeritat.
Casualment, diaris com l’ABC i el País,
publicaven ahir notícies relacionades amb la hipotètica il·legalització
de l’ANC. De fet, el País, que sembla que està canviant de ideologia d’una
manera ferma, hi dedicava l’editorial. La qual cosa no deixa de ser sorprenent
perquè després no hi havia cap més notícia relacionada amb aquest tema.
Per acabar voldria fer menció a la manifestació
que hi va haver ahir a Barcelona de petits empresaris agrupats en PIMEC
que, com sabeu, presideix des de fa molts d’any Josep González, un home
molt proper a Convergència. Molt lloable que els petits empresaris surtin
al carrer a defensar els seus drets, però més encara si es donés la coincidència
que defensant els seus defensessin també els dels seus treballadors.
Quan la manifestació es va acabar, un
grup d’empresaris (o no, ves a saber) van començar a corejar: In-inde-independència...
Aquests cor d’àngels es va fer de forma improvisada o estava preparat?
Què perquè ho dic?
Ja fa uns anys, Josep González havia
estat triat per l’Ajuntament d’Amposta per a que fos l’inaugurador
oficial de Fira Amposta. Eren els temps en que no podien portar a ningú
de la Generalitat, perquè no eren del seu partit. Quan la comitiva d’autoritats,
pubilles, banda de música i acompanyants, que havien sortit de la seu consistorial
va arribar a l’alçada de la Casa Macià (antiga seu d’una entitat bancària
i ara una pizzeria italiana), va aparèixer Mas com aquell que no vol (venia
d’inaugurar no sé què a Santa Bàrbara) i s’hi va incorporar amb
el beneplàcit d’una bona part de les autoritats presents. De fet va ser
ell qui va inaugurar la fira amb el consentiment implícit de Josep González.
COLLA CASTELLERA XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA
Hauríem de desplaçar-nos fins a Barcelona
per a trobar l’embrió de la colla. Allí, un grup de 7 ebrencs i ebrenques,
6 d’Amposta i 1 de Deltebre, que havien coincidit a la colla castellera
de la Sagrada Família, van pensar que es podria crear una colla a un territori
on no hi havia hagut mai tradició castellera. En aquells moments desconeixien
que a l’Ametlla de Mar també se’n estava creant una: los Xics Caleros.
Així Xiqüelos i Xiqüeles del Delta es
va convertir en la segona colla castellera de les Terres de l’Ebre i,
evidentment en la primera del Delta.
Des de el primer moment es va tenir molt
clar que el color de la camisa seria el blau que, 10 anys abans, havia
unit el territori en la lluita contra el transvasament de l’Ebre. Es va
passar a denominar blau delta.
A finals de 2012 es va decidir fer un
taller al casal popular lo Maset de Deltebre i com que es va veure que
hi havia interès, es van començar a fer els primers assajos al mateix lloc
tot aprofitant les vacances de Nadal. Ràpidament es va veure la necessitat
d’incrementar la freqüència dels assajos i d’un setmanal es va passar
a dos i ja es va començar a buscar local a Amposta: lo Casal i el pavelló
annex que hi ha al d’esports, van ser els primers llocs d’assaig a la
capital del Montsià. Després va arribar el pavelló de Fires, però no serà
el definitiu.
Poc a poc la colla anava creixent al
mateix temps que s’incrementava la presència de pobles de les comarques
del Montsià, del Baix Ebre, però també del Baix Maestrat. Així, als inicials
de Amposta i Deltebre, es van unir l’Aldea, l’Ametlla de Mar, la Ràpita,
Alcanar, Vinaròs, Santa Bàrbara, Ulldecona, Barri Castell, la Sénia, la
Galera, Mas de Barberans i la Raval de Cristo.
L’1 de març es va celebrar l’assemblea
constituent escollint les dues juntes: la de govern i la tècnica. La de
govern presidida per Joan Ferré i la tècnica encapçalada pel cap de colla
Albert Ferré. També es va aprovar el color de la camisa i l’escut, escollit
en un concurs on s’hi van presentar 23 propostes. En el moment de la constitució
la colla tenia uns 60 socis, la majoria castellers.
La primera actuació va tenir lloc dissabte
23 de març de 2013 al carrer Jardí d’Amposta convidats per l’Arca de
Noé.
Posteriorment vingueren altres actuacions
a Amposta (obertura del mercat municipal divendres per la tarda, Mostra
de vins i caves de Catalunya, acte benèfic d’AFATE, Càritas i APASA, Surt
al Castell), fira de la Mel del Perelló, fira del Llibre de Jesús, fira
de la Terrissa de la Galera, festes Majors de la Ràpita, festa del Turisme
de Riumar, festes Majors de la Sénia, ofrena de les festes de la Cinta
de Tortosa, festes Majors d’Alcanar, aplec dels Ports de Morella, l'Ametlla de Mar...
Dissabte 8 de juny durant una gala a
l’Ametlla de Mar organitzada pel grup de comunicació que integrava entre
d’altres el Canal Terres de l’Ebre i el setmanari Més Ebre se’ns va
lliurar el premi Ebreliders 2012.
Punt i a part mereix la col·laboració
de la colla durant els actes de la Via Catalana organitzats per l’Assemblea
Nacional Catalana amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. El pd4 va
ser portada del diari Ara del dia següent, així com a la Revista Amposta
i l’Estel.
Però el moment culminant va ser el 5
d’octubre quan es va celebrar el bateig de la colla. Les colles padrines
que van fer de testimonis de la graduació, van ser la dels Castellers
de la Sagrada Família de Barcelona i la dels Nens del Vendrell (on hi ha
un casteller ampostí: Aitor Ruano) La nostra colla va descarregar aquell
dia un 3 de 6 (3d6), 4 de 6 (4d6), un 4 de 6 amb agulla (4d6a) i dos pilars
de 4 (pd4), a part de tants pilars de 3 com pobles tenien representació
a la colla.
La diada castellera, la primera que va
tenir lloc Amposta va significar un èxit absolut, tant pels castells assolits
com pel públic present. Com a commemoració d’aquesta diada, cada any,
a la plaça de la Vila d’Amposta se’n celebrarà una coincidint si fa o
no fa amb l’aniversari. Aquest any està previst que sigui el 27 de setembre,
ja que el dia 5 d’octubre es celebrarà el concurs casteller de Tarragona.
El bateig suposa un abans i un després
per a totes les colles, ja que abans està prohibit portar la camisa oficial
(la de color blau delta, recordeu?) i s’ha d’anar de blanc. La camisa
oficial, amb l’escut de la colla (disseny de Aida Martí) s’estrena, precisament,
el dia del bateig.
Després del bateig, ja amb camisa oficial,
es va actuar a la diada castellera de Gavà, Ferreries (Tortosa), Alcanar
i l’Aldea.
En arribar al final de temporada, la
colla ja assolia la xifra de més de 130 socis i, aproximadament 160 castellers
ja que s’ha de tenir en compte tots aquells que, per raons d’edat, no
ho poden ser.
El 25 de gener es va celebrar la 2 assemblea
per a renovar alguns càrrecs de l’anterior tal i com preveuen els estatuts.
Entre els nous càrrecs cal destacar l’elecció d’Agustí Grau com a cap
de colla en substitució de l’Albert Ferré que, per raons d’estudis va
haver de deixar el càrrec. Joan Ferré segueix presidint la junta de govern.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)