dijous, 20 de març del 2014

IN-INDE-INDEPENDÈN-CI-A

No parlaríem de res més, ja que cada dia surten noves notícies sobre el procés iniciat a Catalunya i que té un imprevisible final. Què acabarà en consulta? Això ja ho veurem.
El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va fer pública una enquesta que donava com a resultat que un 60% dels enquestats acceptarien que Catalunya fos independent.
Si de vegades es critica a Centro de Estudios Sociológicos –CIS- (els que fan la mateixa tasca a l’àmbit estatal) de no tenir el rigor necessari o d’haver interpretat els resultats de forma partidista depenent del partit que governa.
Qui ens pot assegurar que EL CEO no s’han fet preguntes capcioses amb la finalitat d’aconseguir els resultats desitjats? Evidentment ningú.  
Però deixant a banda les enquestes, ahir es van saber coses que preocupen fins i tot a persones com jo que, com sabeu, no professo al 100% l’ideari independentista.
Sembla ser que s’està mirant la forma legal (o disfressada com a tal) per a il·legalitzar l’Assemblea Nacional Catalana que, com sabeu, presideix la xertolina Carme Forcadell. Sense cap mena de dubte, l’ANC és la principal associació que vol assolir la independència de Catalunya per mitjans pacífics (i vull remarcar el de pacífics, perquè el terme és molt important)
D’aquest tema es va parlar ahir de manera àmplia al programa Divendres de TV3 i es va apuntar la idea de que algú, provocarà a membres de la ANC per a que deixen de ser pacífics (ni que siguin per un moment) i tenir l’excusa de criminalitzar-la i, conseqüentment de il·legalitzar-la. Es va incidir que de vegades, aquestes situacions estan provocades expressament per aconseguir la finalitat prevista.
Aquesta hipòtesi em va recordar moltíssim alguns fets puntuals que es van produir durant els anys de lluita contra el transvasament de l’Ebre.
-Intent de criminalitzar-la per part de l’exalcalde d’Amposta que va interpretar una frase escrita a un mural com una amenaça: Tindre’m que treure les escopetes –va escriure un alumne d’un institut ampostí-.  
-Intent de provocació durant una visita de Jordi Pujol a l’Institut Montsià per a inaugurar un cablejat de fibra òptica. Es va fer sortir al President pel costat dels manifestants congregats, amb el risc que això suposava.    
-Un nou intent paregut a l’anterior el dia que, també Pujol va acudir a Amposta a inaugurar les noves instal·lacions de la fàbrica MEDESA. Els Mossos d’Esquadra van separar els manifestants a ambdós costats de la carretera i van fer entrar el cotxe del President pel mig. Hi havia tanques de seguretat, però no s’havien lligat, per tant, separar-les i envair la calçada era relativament fàcil. Pel matí, el propi Pujol va visitar Ulldecona i els manifestants estaven col·locats tots a un costat i les tanques lligades amb filferros. Un Mosso amic em va dir que el que s’havia fet a Amposta va ser una temeritat.
Casualment, diaris com l’ABC i el País, publicaven ahir notícies relacionades amb la hipotètica il·legalització de l’ANC. De fet, el País, que sembla que està canviant de ideologia d’una manera ferma, hi dedicava l’editorial. La qual cosa no deixa de ser sorprenent perquè després no hi havia cap més notícia relacionada amb aquest tema.
Per acabar voldria fer menció a la manifestació que hi va haver ahir a Barcelona de petits empresaris agrupats en PIMEC que, com sabeu, presideix des de fa molts d’any Josep González, un home molt proper a Convergència. Molt lloable que els petits empresaris surtin al carrer a defensar els seus drets, però més encara si es donés la coincidència que defensant els seus defensessin també els dels seus treballadors.
Quan la manifestació es va acabar, un grup d’empresaris (o no,  ves a saber) van començar a corejar: In-inde-independència... Aquests cor d’àngels es va fer de forma improvisada o estava preparat? Què perquè ho dic?
Ja fa uns anys, Josep González havia estat triat per l’Ajuntament d’Amposta per a que fos l’inaugurador oficial de Fira Amposta. Eren els temps en que no podien portar a ningú de la Generalitat, perquè no eren del seu partit. Quan la comitiva d’autoritats, pubilles, banda de música i acompanyants, que havien sortit de la seu consistorial va arribar a l’alçada de la Casa Macià (antiga seu d’una entitat bancària i ara una pizzeria italiana), va aparèixer Mas com aquell que no vol (venia d’inaugurar no sé què a Santa Bàrbara) i s’hi va incorporar amb el beneplàcit d’una bona part de les autoritats presents. De fet va ser ell qui va inaugurar la fira amb el consentiment implícit de Josep González.