Quan pràcticament només queda un any per a la
formalització de les candidatures en vistes a les municipals de 2015, alguns
dels partits de conformen actualment l’esquerra, estan donant passos per
agrupar-se en candidatures unitàries.
Així, a Amposta per exemple, ja fa temps que
va néixer un grup d’opinió integrat per diversos moviments socials (15-M, PAH) i
algun partit polític com ICV i les CUP.
Cal recordar que la gran força guanyadora a
els eleccions de 2011 va ser CiU que va revalidar la majoria absoluta, seguida
d’ERC que va augmentar la representació. Segons una enquesta interna d’ERC,
l’any que ve tornaria a créixer i empataria a regidors amb CiU. Però els que
coneixem bé el funcionament de la política ampostina, sabem que a CiU no
sé la pot donar mai per vençuda, ja que, tradicionalment, sempre ha sabut
remuntar les enquestes desfavorables. Recordo que la gran oportunitat per
derrotar CiU a Amposta es va tenir l’any 2003, en plena lluita
antitransvasament, però la negativa d’ICV de presentar-se en coalició amb el
PSC va fer que s’esvaís tota possibilitat de donar un tomb electoral.
Vull recordar també que allà per l’any 2002
van aparèixer a Amposta dos grups d’opinió: Fòrum
Amposta i Amposta XXI.
Si bé el primer en presentar-se en públic va
ser Fòrum Amposta, s’ha de dir que la idea va ser plagiada de l’altre grup.
Quan els segons (militants i simpatitzants del PSC) estaven fent els primers
passos per a constituir el grup i mirar d’atraure a ERC-EA i ICV, una filtració
a CiU va fer que els hi copiessin la idea i el nom. Així, l’actual regidor de
CiU Antoni Obalat i d’altres van fer
la presentació de Fòrum Amposta al
marc de Fira Amposta de 2002. Tot molt oficial, encara que a la presentació
diguessin que eren independents. De fet no crec que enganyessin a ningú!
Al cap d’un temps va aparèixer Amposta XXI, però no va aconseguir
assolir els seus propòsits. ERC-EA, en aquell temps un grup més minoritari que
en la actualitat es va desmarcar des d’un bon començament i ICV, com ja he dit,
va optar per presentar la seva pròpia candidatura.
Per tant, el naixement de la Garba (què és la plataforma que aglutina els partits i moviments
esmentats al començament de l’article), buscaria assolir un objectiu paregut,
encara que el format sigui diferent.
Publicava el setmanari l’Ebre que ICV i les
CUP estan a punt de tancar un acord per a presentar-se de forma conjunta. Des
d’aquí voldria fer una advertència al PSC o al que queda d’ell: mirar
d’integrar-se a la mateixa candidatura encara que fos com a independents
desvinculats del partit. O això o l’ostracisme, han de triar...
Les meves previsions a un any i escaig vista
és que el PSC, de presentar-se en solitari, patirà una davallada més gran que
la que ja va patir a les eleccions de 2011 quan va ser l’únic partit que va
perdre representació tot i haver augmentat el nombre de regidors de
l’ajuntament (de 17 a
21, degut a l’augment de la població)
Si l’any 2003 qui es va equivocar va ser ICV,
l’any que ve serà el PSC qui s’equivocarà si es presenta en solitari, per molt
reformada que sigui la candidatura. Tampoc s’ha de descartar que alguns
simpatitzants o fins i tot exmilitants socialistes puguin acabar integrant-se a
la nova formació, encara que sigui per acabar de conformar la nova candidatura.
Vull remarcar que aquesta és la situació que
veig a hores d’ara i que en un any poden passar moltes coses i les meves
perspectives poden arribar a parir un daltabaix considerable.
El temps em donarà la raó o hauré de
rectificar segons el desenllaç que prengui la convulsa situació que estem
vivint ara mateix.
