EL POCAVERGONYA DE CAÑETE

Caricatura de Vizcarra.

Quan un ministre del govern espanyol es presenta com a cap de llista del seu partit en les eleccions europees i aprofita el càrrec per a fer actes electorals i, per acabar-ho d’adobar és soci d’un empresa que obté contractes de l’Administració Pública i si amb això no n’hi hagués prou, encara intenta aconseguir-ne de nous, és, senzillament, un pocavergonya!  (i segurament em quedo curt, però per educació y respecte als meus lectors, obviaré la llista d’adjectius que sé li podrien aplicar.

Evidentment, em refereixo a Miguel Árias-Cañete, Ministre d’Agricultura i Medi Ambient, primer amb Aznar i posteriorment amb Rajoy.

Cañete, tal i com se’l coneix, es va fer tristament conegut per a la gent de l’Ebre quan va anunciar a Múrcia que el transvasament s’acabaria fent perquè tenien majoria absoluta. Com que les paraules que seguien són de sobra conegudes, les obviaré, però segur, amic lector, que les tens en ment.

Amb la rapidesa que caracteritza a Rajoy, només fa unes setmanes que va donar a conèixer qui seria el cap de llista del PP a les pròximes eleccions europees. Des d’aquell dia, Cañete no ha tingut cap problema per comptabilitzar el seu càrrec de ministre amb el de candidat a Europa, fins que va ser, finalment, substituït. 

A part de poc ètic, si fa campanya com a ministre, paguen tots (tu també amic meu), en canvi, si hagués estat rellevat del seu càrrec des del primer moment, la pagaria el seu partit... Bé, deixem-ho que es pagaria de la caixa B del partit que, segurament, vol dir que també ho acabem pagant entre tots.

Quan es va destapar que una empresa de Cañete relacionada amb el sector dels hidrocarburs, tenia negocis per Ceuta o Melilla (ara no ho recordo), davant la demanda d’explicacions per part del PSOE, la reacció dels populars va ser voler amagar-ho darrere dels casos de corrupció que han esquitxat el PSOE, sobre tot els més recents d’Andalusia.

Al llarg de la seva vida pública, Cañete ha demostrat ser un pocavergonya com la copa d’un pi, a part de no tenir de ètica, ni moral (per molt religiós que sigui) i, finalment un desconsiderat per faltar al respecte a diversos milers de ciutadans del S de Catalunya per haver-nos de sentir el que va sortir de la boca d’aquest senyor fent al·lusió a la part més masculina dels homes.

L’aspiració de Cañete és que el nomenen comissari que equival a ministre de la UE. Però no de qualsevol departament, sinó d’aquell que coneix tan bé: d’Agricultura i Medi Ambient. Si finalment l’acaben nomenant, voldrà portar a la pràctica el seu projecte estrella i que significa un altre transvasament de l’Ebre.

Ja sé que el vot no es pot demanar fins les 0:00 h del proper 8 de maig, però crec que la llei no diu res de demanar el contrari:

EL DIA 25 DE MAIG, NO VOTIS A CAÑETE!
 

(Espero haver-te donat arguments suficients)      

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 1-05-2014

Estat lamentable d'algunes caixes de connexió de Telefònica, Movistar o com es digui...

LA IMPORTÀNCIA DE SER EL POBLE MÉS PETIT

Quin és el poble més petit de Catalunya? Suposo que sabeu que és Sant Jaume de Frontanyà.

Però si us pregunto quin és el segon poble més petit, imagino que no teniu ni idea. Ni jo tampoc! Ni dels tercer, ni del quart...

Aquest petit poble del Berguedà d’uns 25 habitants va començar a ser conegut als confins de Catalunya quan el President Maragall hi va anar per anunciar que promouria un nou Estatut. I no fa gaires dies, amb motiu de la celebració del 25 aniversari del programa Comarques de TV3, l’equip de realització es va desplaçar fins allí per a emetre el programa.

Normalment els petits pobles de Catalunya són els grans oblidats. Ningú se’n recorda d’ells per a res degut a la poca importància demogràfica que tenen que és el mateix que dir que aporten pocs vots.  

És per això que quan algú se’n recorda d’ells és per agrair-ho. Per exemple el programa el Foraster de Quim Masferrer que, en aquesta segona temporada segueix visitant pobles de Catalunya de menys de 1.000 habitants. Si a la primera temporada va visitar Benifallet i la EMD dels Muntells, aquesta vegada, un dels pobles que hi sortiran serà Godall durant el Carnavals.

Però està clar que si no són els mateixos pobles els que s’espavilen i miren de fer alguna cosa amb prou força per a guanyar-se el dret d’acaparar els mitjans informatius.

A la comarca del Montsià hi tenim diversos exemples. La Galera, amb Argila, la fira de la Terrissa que aquest anys arriba ja a la XXI edició i per tant cal considerar-ho con un certament totalment consolidat. Els Mas de Barberans amb la Fira de les Fibres Vegetals, centrades amb la llata que es fa del margalló, també ha aconseguit situar el poble al mapa firal català. Godall, amb la de l’Oli i l’Espàrrec també lluita per a donar-se a conèixer...

Però el que està clar és que ningú dóna res gratuïtament i han de ser els propis veïns amb la col·laboració dels ajuntaments i el recolzament d’altres organismes com els consells comarcals i diputacions els que tenen que treballar anys rere any per a no perdre empenta.

Imagino que els més grans recordareu una cançó de Cristina y los Stop que deia: El turista un millón novecientos noventa y nueva mil novecientos noventa y nueve...  I és que mentre el turista 1 milió es va emportar tot el reconeixement, l’anterior i el posterior no van sortir de l’anonimat.

A Sant Jaume de Frontanyà, se’l coneix per ser el poble més petit de Catalunya, però ningú sap la llista de pobles que el segueixen, com per exemple Freginals, el més petit del Montsià que, potser no té capacitat per organitzar una fira, però tenen un centre d’interpretació sobre la Serra del Montsià per intentar donar a conèixer tot aquell indret. 

http://youtu.be/UB3wZ3A2yNA 

CARTA OBERTA AL SR FERRAN BEL, ALCALDE DE TORTOSA

(Enviada a diversos diaris, setmanaris i revistes) 

Sr Alcalde, 

 

Em van dir que la policia local de Tortosa sancionava els vehicles mal aparcats a la zona de l’Hospital Verge de la Cinta. M’ho va confirmar un veí d’Amposta que va ser multat quan va portar el seu pare vell i malalt a consultes externes de dit hospital.  

Però la meva sorpresa va ser comprovar que, efectivament, s’havien suprimit gran quantitat d’aparcaments al llarg del carrer d’accés (des de la carretera Simpàtica fins la Residència) sense disposar de cap alternativa.

Em dirà vostè que els cotxes s’aparcaven amb una roda sobre la vorera, la qual cosa no està permesa, però, des del meu punt de vista no calia pintar una ratlla groga que impedeix fins i tot aturar-se. Si és com avís, em sembla correcte, però no cal reiterar una norma de transit que ja es coneguda.

Els usuaris de l’Hospital (ja siguin malalts, acompanyants o visitants) esperen, Sr Alcalde, alternatives. Miri, no tothom hi pot arribar en transport públic, en primer lloc perquè es tracta d’una línia urbana i en segon lloc, perquè és insuficient. Si una persona està malalta, com menys trasbals pateix, millor. La conclusió és que el mitjà de transport més pràctic és el cotxe particular  (i més si es viu fora de Tortosa) ja que no tothom té dret a disposar d’una ambulància o taxi.

També li he de dir que hi ha mancança de places reservades a minusvàlids. La passada setmana, tot hi portar la targeta d’un familiar a qui sé li havia de fer una revisió a la vista, no en vaig trobar i em va tocar aparcar a la urbanització que hi ha a l’altre costat, no sense haver-hi donat abans un parell de voltes.  

Vostè, Sr Alcalde, com a bon polític que és, coneix perfectament que la majoria dels que arriben amb cotxe particular venen de fora i no el poden castigar a les urnes. De poder-ho fer, potser s’ho hagués pensat dues vegades abans prendre una mesura tant impopular com la que ha pres el seu equip de govern. 

Diari de Tarragona.