JAUME COLLBONI
Alcaldable socialista per Barcelona
Escric aquestes línies quan acaba de sortir per televisió el Ministre de Justícia fent una “declaració institucional”, és a dir, “res de preguntes”, per a dir el previsible; que el 9N no ha estat una consulta, que no té efectes jurídics i que la fiscalia estudia accions a emprendre. Sense acceptar preguntes. I em temo que sense fer-se preguntes.
Des que la consulta com a tal fou impugnada, ha passat a ser un procés de participació que, com és evident, no ha tingut els elements propis d’un referèndum amb totes les garanties; cens previ, període electoral amb possibilitat de contrastar posicions, tutela d’una administració electoral. Motius suficients perquè molts, entre els que m’hi compto, no hi hàgim participat.
Però aquest fet objectiu no pot menystenir la contundència de les dades de participació, ni el civisme amb què s’ha desenvolupat la jornada del 9N. Els resultats no podran considerar-se legítims, la mobilització ciutadana sí.
Tot plegat és motiu per fer-se les preguntes que el senyor Ministre i el seu Govern sembla que no es volen fer, i que es poden sintetitzar en dues:
Realment creu que serà suficient una resposta legal/judicial al que és un conflicte polític d’aquesta magnitud?
Quant temps més haurà de passar perquè el senyor Rajoy vegi que justament el pas del temps només agreujarà el problema?
A partir d’avui, 10 de novembre, s’ha d’obrir una nova etapa que hauria de superar els monòlegs estèrils que han mantingut fins ara els governs de Mas i Rajoy, que la política substitueixi els autes, resolucions i dictàmens jurídics.
A partir del 10N el repte consistirà en respectar l’Estat del Dret, sí. Però per a fer compatible el principi de legalitat amb el principi democràtic que conté la Constitució. Aquest salt només és possible amb el pacte polític. Com ho va ser al Canadà i a Escòcia.
Sóc dels qui defensa un nou acord polític amb la resta de pobles d’Espanya, però això només serà possible amb una altra Espanya, un nou Estat federal que contempli amb totes les conseqüències la seva realitat plurinacional.
Des que la consulta com a tal fou impugnada, ha passat a ser un procés de participació que, com és evident, no ha tingut els elements propis d’un referèndum amb totes les garanties; cens previ, període electoral amb possibilitat de contrastar posicions, tutela d’una administració electoral. Motius suficients perquè molts, entre els que m’hi compto, no hi hàgim participat.
Però aquest fet objectiu no pot menystenir la contundència de les dades de participació, ni el civisme amb què s’ha desenvolupat la jornada del 9N. Els resultats no podran considerar-se legítims, la mobilització ciutadana sí.
Tot plegat és motiu per fer-se les preguntes que el senyor Ministre i el seu Govern sembla que no es volen fer, i que es poden sintetitzar en dues:
Realment creu que serà suficient una resposta legal/judicial al que és un conflicte polític d’aquesta magnitud?
Quant temps més haurà de passar perquè el senyor Rajoy vegi que justament el pas del temps només agreujarà el problema?
A partir d’avui, 10 de novembre, s’ha d’obrir una nova etapa que hauria de superar els monòlegs estèrils que han mantingut fins ara els governs de Mas i Rajoy, que la política substitueixi els autes, resolucions i dictàmens jurídics.
A partir del 10N el repte consistirà en respectar l’Estat del Dret, sí. Però per a fer compatible el principi de legalitat amb el principi democràtic que conté la Constitució. Aquest salt només és possible amb el pacte polític. Com ho va ser al Canadà i a Escòcia.
Sóc dels qui defensa un nou acord polític amb la resta de pobles d’Espanya, però això només serà possible amb una altra Espanya, un nou Estat federal que contempli amb totes les conseqüències la seva realitat plurinacional.
