PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. SANT MATEU DEL MAESTRAT III

La corrupció com a forma d'Estat

La perversió dels assumptes públics no és a Espanya un efecte de la primacia del lliure mercat

En la lluita contra la corrupció, alguns advoquen per l'enfortiment de l'Estat en detriment de la regeneració social, que jutgen insuficient en un context en el qual el mercat, diuen, ha convertit l'Estat en el seu noi dels encàrrecs. Mentrestant, proliferen les batudes contra trames corruptes de polítics i empresaris. És una manera de veure les coses, de veure-les pel retrovisor.

La corrupció no és un fenomen que depengui inversament de la percepció social que la població en tingui. Saber-ho tot de les trames de corrupció no ha impedit que els partits que en són responsables repetissin majoria absoluta, perquè és precisament la corrupció el que greixa el sistema. El que és rellevant de la corrupció no és que se sàpiga o es percebi, sinó que és; i per tant l'anàlisi decisiva s'ha d'efectuar sobre les seves estructures genètiques i no tant sobre la seva percepció.

Que la corrupció és indissociable de la condició humana és obvi: la corrupció zero no existeix. El tema és quin model institucional volem, perquè la corrupció com a sistema administratiu és un indicador de la baixa qualitat d'una democràcia i que el sistema en el seu conjunt pateix danys estructurals.

Des del segle XIX, i fins i tot abans, el comportament del nostre sistema polític i administratiu no ha estat precisament exemplar, ni tan sols regular, pel que fa a corrupció. En donen fe les èpoques de caciquismes, bipartidismes, cops d'Estat, dictadures, autarquies econòmiques, oligopolis, fracassos colonials i estraperlos diversos, molts d'ells pares de fortunes presents. En el cas espanyol, la gènesi de la corrupció no és atribuïble ni al liberalisme ni al mercat, perquè és anterior al lliure canvi.

S'ha de negar, doncs, el simplisme que la unió de poder polític i mercat identifica la mare i el pare de la corrupció. La corrupció, aquí, és una manera de governar que s'està exercint amb molt èxit des de temps immemorial, i això malgrat els que no estan disposats a cedir davant el fenomen: funcionaris honestos, empresaris i gent del mercat neoliberal, entre altres. Associar mecànicament neoliberalisme i corrupció, neoliberalisme i menyspreu de tot el que és públic o neoliberalisme i xarxes clientelars és ignorar moltes coses. És ignorar que la corrupció no té ideologia; és ignorar que la corrupció com a sistema administratiu és anterior al liberalisme, al socialisme i fins i tot al cristianisme; és ignorar que la corrupció es correspon amb una profunda crisi del sistema que ve de dècades. De fet, a Espanya, com indica Alejandro Nieto, la corrupció és la manera de governar del sistema partitocràtic que ha segrestat la democràcia representativa apoderant-se de l'Estat. No servirà de res dotar-lo de més mitjans si és l'Estat mateix el que està en crisi.

Curiosament, no és el capitalisme en les seves múltiples lectures el que està en descomposició. Almenys no està en crisi en la mesura que sí que ho està l'Estat al nostre entorn europeu: decapitat per dalt (a Brussel·les) -sense moneda, sense política monetària ni financera, pràcticament sense política exterior, sense Exèrcit, sense banc central-; amputat per baix (aquí) -incapaç d'articular un objectiu comú que impliqui el conjunt dels seus ciutadans, corroït per la tumoració burocràtica, impotent per exercir com a tal en el concert mundial.

De les 100 primeres economies mundials, moltes són empreses, no estats. Ja no podem ubicar l'Estat en un diàleg -fals- entre el que és públic com a interès general defensable i el que és privat com a interès particular condemnable. Entre el que és públic (necessari perquè materialitza un interès homònim però també ineficient) i el que és privat-individual (també necessari perquè conté l'àmbit màxim de llibertat però amb freqüència egoista en extrem) emergeix l'interès comú com una cosa aliena a tots dos i a la vegada sintètic. El procomú, que inclou l'interès general sense ser públic ni privat: el paisatge, el medi ambient, el dret al silenci, les tradicions...

Bé podria dir-se el mateix d'un mercat i una Administració eficients, molt limitadament corruptes (el nivell zero no existeix): en la mesura que aquest interès general és a la vegada públic i privat, en tot cas és interès comú. Això ens condueix a un nou entorn regulatori, on el dret públic i privat clàssic són insuficients, on és necessari explorar l'autoregulació i el disseny institucional obert, participatiu, transparent, per situar la corrupció en nivells assimilables i en un context en què el que vam conèixer com a Estat ja serà una altra cosa, menys corrupta.

RAMON-JORDI MOLES

Director del Centre de Recerca en Governança del Risc GRISC-UAB).

MANCA DE RIGOR INFORMATIU A LA RA

La RA (o Revista Amposta) no es caracteritza precisament pel seu rigor informatiu ni per la imparcialitat dels seus reportatges. Fixeu-vos sinó en aquestes dues fotos.
La primera es va publicar en portada al número del mes de setembre quan s'anunciava l'arribada de una nova cadena de supermercats a la nostra ciutat. Una més? -us preguntareu- sí una més!
I la segona es va publicar a les pàgines interiors del número del mes d'octubre. Ah! I amb foto inclosa de la presència del Sinyor Ancalde. La veritat, amb la vida social que porta aquest home, no sé com li queda temps per atendre les seves obligacions familiars. I qui diu familiars diu d'amistat... O d'altres...
En el primer cas, s'entén perfectament que la direcció del nou súper no sabés encara quants treballadors acabaria contractant.

La segona, en canvi, trobo que ja ho podrien saber, no?
El més fàcil és que l'encarregat de cobrir la notícia, no se'n recordés de preguntar quants treballadors, finalment, serien contractats. Després, durant la redacció, algú va dir:

-Posem, el mateix, segur que ningú se'n adonarà...

Ah! Però aquí estic jo per a treure punta al llapis...  

PRIMERA DIADA CASTELLERA DE LES COLLES DEL SUD. CAMBRILS

Ahir per primer cop, es va celebrar a Cambrils la primera diada castellera de les Colles del Sudamb la participació de la colla local (de la que va partir la idea) Xiquets de Cambrils, Xiquets de Vila-seca, Xiquets d’Alcover, Xics Caleros (de l’Ametlla de Mar), Brivalls de Cornudella, Torraires de Montblanc i Xiqüelos i Xiqüeles del Delta.

Totes les colles van tenir una gran actuació, dintre de les seves possibilitats, destacant el 4d7 dels Brivalls de Cornudella com el millor castell de la diada.

Xiqüelos i Xiqüeles del Delta van fer la millor actuació de la seva curta història descarregant un 3d6a (3 de 6 amb l’agulla), un 2d6 (2 de 6) o torre de 6 (el quart assolit en les darreres 4 actuacions) i un 5d6 (5 de 6), construcció que s’intentava per primera vegada amb la satisfacció d’haver-la descarregat. La cloenda va arribar amb la ronda de pilar on la colla de Xiqüelos i Xiqüeles va fer el tradicional pd4b (pilar de 4 carregat per baix) i un altre pd4 (normal)

Durant l'actuació varem gaudir del sempre inestimable suport d'alguns membres de la Colla Joves Xiquets de Valls.  

L’eufòria dels integrants de la colla va ser molt gran. Després d’un mal final de temporada 2013 i un fluix començament de l’actual, el final de temporada ha estat extraordinari. Després de reeixida diada del primer aniversari celebrada a Amposta on per primer cop es va fer la torre de 6, de la diada de l’ermita d’Alcanar i, finalment, la de Vilanova i la Geltrú, on es va igualar la que es va fer a Amposta, el repte era superar-ho amb algun castell de la gama alta dintre de la categoria delssisos. Els assajos dels darrers dies van acabar donant el seu fruit i, finalment, s’assolia el citat 5d6.

El cert és que ja queden pocs castells de 6 per a fer i, per tant, el repte de la colla per a la temporada de 2015 és pujar un pis més, tal i com es va demanar ahir en reiterades ocasions. Sense cap mena de dubte, aquest serà el gran repte de la colla: fer castells de 7!... I el pilar de 5!!

Ahir, cap el final de la diada, els organitzadors preguntaven als cap de colles de cada colla (valgui la redundància) si volien fer una ronda de millora, ja que hi van haver a les que els hi va caure un castell o, simplement, es va quedar amb intent a l’haver-lo de desmuntar. Ho vaig sentir i vaig anar a preguntar-li al cap de colla de la nostra si farien un castell de millora. Em va dir que no i el cap de troncs que hi havia al seu costat va comentar: Quina millora hem de fer si hem fet els millors castells que tenim!  

Certament, la d’ahir va ser una gran diada, d’aquelles que emocionen i de les que serveixen per afer colla. Una vegada més, felicitats!!  

L a diada de les colles del Sud va néixer amb la voluntat de ser itinerant i, per tant, l’any que ve l’haurà d’organitzar alguna de les colles que van participar ahir. Segur que tornarà a ser una nova cloenda de temporada.