El portaveu del PP Carlos Floriano ens va sorprendre ahir amb un nou concepte: contaminats pel Govern. Parlava Floriano de les suposades pressions que reben els fiscals del TSJC a l’hora de decidir si acaben o no presentant denúncia en contra de Mas, Ortega i Ridao.
Com si la resta de fiscals, inclòs el General de l’Estat no estigués contaminat pel govern central... Una bona prova és el fiscal que intervé en el cas d’Urdangarin i la seva esposa (no sé si encara ostenta el títol d’infanta, ja que segons sembla ja no pertany a la Casa Reial Espanyola) i que fa més d’advocat defensor que una altra cosa.
Fa temps que el poder judicial està contaminat. Tant de temps com fa que els caps dels jutges i fiscals s’escullen proposats pels partits polítics. Els membres del Tribunal Constitucional són elegits a proposta dels principals grups i la majoria depèn del govern de torn. Així és fa difícil que prenguin alguna decisió que vagi en contra dels interessos de l’Estat i que defensa el Govern d’Espanya.
Sovint es parla de regenerar la política i s’apunten idees com la de limitar el temps dels càrrecs públics, fer llistes obertes per a que els ciutadans puguin escollir els més idonis, fer segones voltes, etc. Però quasi mai es parla de modificar la forma d’elecció dels càrrecs de la Justícia. Difícilment un jutge anirà en contra dels interessos d’aquell que la promocionat, per molt cega i independent que vulguin representar a la Justícia. A la pràctica sabem que no és així...
Amb totes les imperfeccions que té la democràcia nord-americana, sempre hi ha coses que poden servir-nos de model. Una d’elles és, precisament, l’elecció dels diferents càrrecs de l’administració. Quan es fan eleccions presidencials als Estats Units, sembla que el món s’atura. Tothom parla dels candidats demòcrata i republicà, dels electorals que seran els que acabin per decantar la balança cap a un o l’altre candidat. Però durant la mateixa jornada es solen dur a terme un bon grapat d’eleccions a càrrecs menors, com per exemple governadors de l’estat, fiscals en cap i fins i tot els sheriff del poble que contracta els seus ajudants.
Normalment, cada 4 anys es renoven els càrrecs i si els votants consideren que algun dels càrrecs electes no han complert les expectatives, se’ls hi retira la confiança.
¿No seria una bona solució per acabar amb totes aquestes titelles que solen ser la veu dels seus amos a l’hora d’actuar? I sinó ho fan així, ja saben el que els toca. En canvi, si fan els que els hi mana el govern, sempre poden tenir alguna recompensa com per exemple un ascens o un càrrec d’assessor ben remunerat.
