dijous, 18 de desembre del 2014

El braç tonto de la FAES

IMMA SUST
Periodista

Els creadors del 'petit Nicolás' no saben com controlar un monstre que ha adquirit vida pròpia


És un ocell, és un avió, és una gavina... ¡No! ¡És el petit Nicolás! La nova mascota del PP. Un xaval que fa feredat, un mini-Aznar sense bigoti que es fa selfies amb polítics i que es creu que és el gran Gatsby. ¿Té una entrevista? Sí, és clar, tots en tenim; però amb el que ja hem pogut veure, a mi m'interessa bastant poc. El que en realitat m'importa és el que hi ha darrere del monstre. Que es tregui la màscara de Darth Vader i que surti l'autèntic Anakin Skywalker. El problema és que el personatge no arriba ni a Mortadel·lo, i la tele, com sempre, ja l'ha col·locat en un pedestal.
Amb una entrevista on es passa dues hores pràcticament parlant sol, l'audiència del programa Un tiempo nuevo puja més de deu punts i és trending topic mundial. I jo penso: ¡però si no va dir res! Va ser detingut, acusat de falsedat, estafa i usurpació d'identitat; un dels seus èxits més interessants va ser el de colar-se en diferents partiescom la proclamació del rei Felip VI. ¡Això sí que té mèrit! I aquesta és una de les coses que m'agradarien saber. ¿Com es fa? ¿Com falsifiques una invitació de la Casa Reial? ¿Com entres a la Moncloa, el CNI o Las Vegas Sands? Totes aquestes institucions han corregut a dir que no coneixen de res el petitet, que només es tracta de quatre fotos sense cap mena d'importància. Molt bé, si això és cert encara em sembla més greu. ¿Qualsevol friqui es pot colar en una cerimònia com la proclamació del nou Rei o fer-se amb les altes esferes del CNI? Doncs hem tingut sort que el petit Nicolás no sigui un petit Dexter Morgan i no s'hagi carregat ningú. El jovenet només es fa amb gent de dretes i va vestit com si sortís de Cuéntame. Amb xofer, guardaespatlles, envoltat de dones amb pitrera, es presenta com una espècie de superheroi, però, és clar, a l'espanyola. Utilitza un vocabulari propi d'un senyor de 80 anys, s'envia whatsapps amb Jaime García Legaz parlant de «tomàquets» i explica només el que ell vol explicar i quan vol. Controla els temps televisius d'una forma terrorífica i fascinant, com si portés tota la vida fent-ho. Un petit Torrente amb ulls blaus i somriure inquietant a qui no li agrada gens que li diguin petit Nicolás i que exigeix que li diguin Francisco Nicolás Gómez Iglesias o Fran. No, amic meu, això no funciona així, et direm com ens doni la gana, que per això ets aquí. El teu afany de protagonisme és enorme, però t'hauries d'haver treballat una miqueta més el personatge amb un bigoti, una capa, un bon logo en forma de gavina i poders que molin molt. Podries tirar gel a l'estil Frozen sobre Catalunya i congelar-nos a tots. Suposo que així és com pensaves solucionar el problema català, ¿no?
En fi, quin país. Ja el veig d'aquí quatre dies de bolos ambPaquirrín o asseient-se al Deluxe rebent l'entrevista que es mereix. No com les que li fa Sandra Barneda amb bones paraules, educació i tacte. Durant els dos programes en directe en els quals vam poder disfrutar de les seves paraules, el xaval feia anar la informació com un triler de les Rambles, i els periodistes de torn ballaven al seu so gairebé sense discutir-li res, en comptes d'intentar desemmascarar-lo o anar més enllà. No ho entenc, sembla que els fa por aquest petitó que s'atreveix a mirar a la càmera desafiadora mentre amenaça la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el ministre de l'Interior recolzat per un públic entusiasmat que no deixa d'aplaudir. Per favor, que ens digui d'una vegada què és el que té. ¿Polaroids? ¿Vídeos comprometedors? ¿És l'amant secret d'algú? És clar que hi ha alguna cosa tèrbola en aquest petit Torrente, i jo ho vull saber. Aquest tipus i nosaltres com a espectadors ens mereixem una entrevista a ganivet i sense pietat. Vull una càmera a casa seva, conèixer els seus pares, la seva àvia de 90 anys, amb qui se suposa que viu des dels 14, vull entrevistes amb exalumnes de la seva escola, que la Pechotes ens parli de la seva relació, i vull saber si de petit ja era així de repel·lent. Proves mèdiques que és un autèntic megalòman o entendre com un nen de 13 anys va a mítings del PP vestit amb americana i engominat. Ho vull saber tot.
POTSER la solució passa per deixar de concedir entrevistes i obrir el seu propi canal de Youtube i penjar cada dia un vídeo comprometedor d'algun alt càrrec del Govern. Estic segura que guanyaria en visites el mateix Loulogio i que els anunciants es matarien per patrocinar-lo. Però sembla que hi ha gent a qui no li interessa aquest programa. Parlo dels seus creadors, els que l'han vist créixer i ara observen com la mascota ha sortit del dibuix i té vida pròpia. Han creat un monstre i ara no saben com controlar-lo. El petit Nicolás s'ha convertit en el Jovenet Frankenstein i no hi ha qui l'aturi.
Obrim ja un compte de Verkami per al seu canal de Youtube. Per favor, ¡el necessito!

dimecres, 17 de desembre del 2014

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 17-12-2014

Tortosa, carrer Ulldecona.
Cotxe aparcat amb dues rodes sobre la vorera i ocupant parcialment el pas de vianants. això sí, amb els 4 intermitents posats: o estava avariat o pujaven o baixaven escolars. (Al menys això és el que em van ensenyar quan em vaig treure el carnet l'any 1976)
El segon cotxe quasi al mateix lloc moments després. Al menys aquest no ocupava el pas de vianants però l'espai que deixaven entre el vehicle i la paret, era minúscul (en tots dos casos)


LA DARRERA OPORTUNITAT PER A MAS?

Mas sé sap fort. Ha estat marcant els tempos i sap que ho pot seguir fent... Però fins a quan?
Segurament fins que als de ERC se’ls hi esgoti la paciència. Fins ara n’han tingut molta perquè creien en Mas i pensaven que qui millor que ell per a portar-los cap a la terra promesa.  
Però darrerament sembla que comencen a recelar del President. Intueixen que l’única cosa que pretén Mas és seguir aferrat a la seva poltrona mentre mareja la perdiu sense parar... Quina novetat!
Quan ERC tingui constatat que, efectivament, Mas es vol perpetuar en el temps ja sigui sent el president d’una autonomia espanyola o bé d’un nou estat independent només per a satisfer el seu ego persona, tal com apuntava dilluns al diari el Mundo el controvertit Salvador Sostres, el més normal és que el deixen caure.
ERC li acaba de donar la darrera oportunitat a Mas, una espècie d’ultimàtum encobert: No presentaran una esmena a la totalitat als pressupostos de la Generalitat per al 2015 a canvi de que fixi en un termini breu la data de les eleccions.
Això significa una mica més de temps per a Mas. Com un mes més. Després dependrà de l’actitud del President que, des del meu punt de vista, ha estat jugant amb els republicans i molts d’altres catalans que creien cegament amb ell.
Mas é com un tafur que juga amb les cartes marcades per a tenir avantatge. Vols ser jutge i parten el procés i desitja que el món volti al seu entorn.
La llista unitària proposada a la conferència del Fòrum era l’intent de continuar sent president al menys 18 mesos més (tal i com ella va dir)... I després? La resposta és molt fàcil. Si de veritat s’acabaven per assolir els objectius, una bona part de la societat (ja s’encarregaria CDC de fer la campanya necessària) li acabaran demanant que continuï. L’excusa perfecta per a desdir-se i mirar de renovar el càrrec.
Però quan un no para de fer trampes, al final, els altres jugadors se’n acaben cansant i això és el que està passant al si d’ERC. Als republicans només els hi falta un pèl per a trencar definitivament. Això i tenir una mica més de valentia.
I què passarà si finalment, en el termini d’aquest proper mes aproximadament, no hi ha acord?
Llavors Mas encara farà un darrer intent d’apropar-se al PSC i mirar de reeditar el pacte que s’ha fet a l’Ajuntament de Barcelona (qui ens ho havia de dir!) per mirar d’esgotar la legislatura... I després ja es veurà.
Una solució per acabar amb aquest període transitori i d’immobilisme polític seria la presentació per part d’ERC d’una moció de censura contra Mas. Però els republicans saben que si bé tots els grups estan, per uns o d’altres motius en contra del President, seria molt difícil aconseguir la majoria necessària que els hi donés l’èxit esperat.
ERC necessita els suports parlamentaris d’altres partits. Però qui? Dels socialistes? En principi descartats. De ICV-EUA? No tindrien la majoria suficient. De les CUP? Més del mateix...
L’única manera d’aconseguir els suports necessaris per a desbloquejar l situació seria renunciant als seus principis, es a dir, a la independència. Llavors, si que seria possible guanyar la moció i segurament, fins i tot votarien a favor els altres partits: PPC i C’s.
Tot plegat, massa embolicat.      

BARCELONA (1-12-2014) IX