dimecres, 4 de març del 2015
Homs, contra el Constitucional
Quico Homs es, sin duda, uno de los personajes más fascinantes de la vida política
española. Hace de cada comparecencia un happening. Pena que no sea politólogo para
alcanzar la perfección. Español a fuer de catalán (cosas más raras se han visto;
Prieto se proclamaba socialista a fuer de liberal), ha aportado a la política análogo
sentido creativo al que puso Ferrán Adrià en la renovación de la cocina.
Tengo ya contado que en las primeras elecciones municipales (1979) hubo en
Sant Feliu una candidatura –no sé si llegó a partido–, llamada Progresistas y Galantes,
cuyo programa preveía desviar el curso del Llobregat para hacerlo pasar por la calle
principal y permitir que los vecinos pasearan en barca los domingos por la mañana.
No iban a ser los madrileños los únicos en tener esa posibilidad en el Retiro.
Me acuerdo de ellos cada vez que veo a Homs y a su mandante, tan gallardos, tan
ufanos, que el gozo les revienta por las cinchas del caballo. Si la cosa con la Justicia
le fuera muy mal a su partido, condenaran al fundador y a la parentela, les
embargaran las sedes y algún juez empezara a pensar en la dificultad de imaginar
que un político que ejerció de primer consejero, y consejero de Política Territorial
y Obras Públicas y de Economía y Finanzas durante los años dorados del corretaje,
ni siquiera llegara a olerse el 3%, a pesar de que le diera pistas Maragall.
Total, que Quico anunció que va a pedir un informe al Consejo de la Transición
Nacional para enviar a Europa la sentencia del TC, para que se enteren de hasta
dónde pueden llegar los españoles para impedirles decidir y la baja calidad de la
democracia española. Añadió que no esperan respuesta de la Unión Europea y minimizó
razonadamente la importancia de que el Constitucional tumbara por unanimidad la consulta del 9-N, incluidos los dos magistrados catalanes.
De sobra saben Quico y su señor que hay catalanes que en el fondo no son otra
cosa que españoles en esencia. Por ejemplo, los miembros del Consell de
Garanties Estatutaries, unos españolazos que acaban de dictaminar, sin que Quico
pudiera remediarlo, que la mayoría de las estructuras de Estado que CiU y Esquerra
Republicana de Catalunya pactaron son contrarias a la Constitución y «no encuentran
amparo» en el Estatut. No teníamos bastante con un Tribunal Constitucional
y ahora tenemos dos.
Homs debería vencer sus tentaciones melancólicas y presentar un recurso ante
el juez Santiago Vidal; no importa que ayer fuera suspendido por tres años por
redactar una Constitución para la independencia de Cataluña.
Ya antes había sido expulsado a Pasqual Estevill, un juez que armonizaba tan bien con el paisaje moral que se privatizó el concepto de prisión eludible bajo fianza. Tres años,
qué menos, por el sacrilegio de su oficio. Que un juez redacte un texto ilegal es como si
monseñor Sistach, un suponer, publicara una guía de prostíbulos de Barcelona.
Ya lo había explicado con ejemplar laconismo y notable polisemia Marta Ferrusola:
«Cataluña no se merece esto». Y esta pareja, ¿no se cansa aún de hacer el ridículo?
dimarts, 3 de març del 2015
MAS I JUNQUERAS ENS VOLEN ENSARRONAR
Mas i Junqueras (per separat) van coincidir a dir que les municipals seran com una espècie de primàries de les autonòmiques que es faran al setembre.
Fins ara, al meu país, les municipals sempre han estat les municipals, on la gent sol votar aquell candidat que més confiança els dóna i a les autonòmiques sempre es vota en clau de país, pensant, normalment que els partits nacionalistes són els que millor podien administrar Catalunya... Encara que jo no pensés el mateix.
De la bona elecció de l’alcalde i del que serà el seu equip de govern per als proper 4 anys depèn en gran mesura el progrés de cada municipi. Imagino que així deuen de pensar la majoria dels ciutadans i, per tant, el 24 de maig votaran en conseqüència.
A priori, sembla que a Amposta CiU i ERC seran les llistes més votades, sobre tot perquè ja ho van ser a les darreres municipals de fa quasi 4 anys. Són els partits (federació en el cas de CiU) de Mas i Junqueras, els màxims exponents de l’independentisme actual de Catalunya. No obstant, tant a Amposta com a la majoria dels municipis de Catalunya, són formacions antagòniques i fins i tot rivals.
L’objectiu dels republicans d’Amposta, com la resta dels partits de l’oposició (tinguin o no representació a l’ajuntament) és fer fora a CiU del govern. Per dir-ho d’una manera suau, la forma de govern de CiU a Amposta està viciada. Es a dir, a anat adquirint tots els vicis que comporta tenir majories absolutes durant moltes legislatures, fins i tot canviant d’alcalde.
L’amiguisme i la prepotència d’una part dels regidors de l’equip de govern, són, sense cap dubte els dos principals vicis. Si un és amic de l’alcalde, l’ajuntament sé li obrirà per a tot allò que necessiti. Si no es així, els regidors es mostraran distants i superbs i, difícilment acabaran atenen a les peticions del ciutadà. S’arriba a un moment que pensen que o estàs amb ells o estàs en contra d’ells, no hi ha terme mig.
Fins i tot, aquesta forma de govern es fa extensiva a les entitats locals, la majoria d’elles controlades per gent de la seva total confiança. Es fa estrany veure que una entitat no té com a president o presidenta algú amb carnet de CDC. Dimarts a la nit, durant una reunió de la regidora de cultura amb representants de les entitats, va dir que, tot i no complir tots els requisits, algunes entitats havien rebut igualment la subvenció atorgada per l’ajuntament, ja que l’equip de govern va respondre per elles. Si que m’agradaria saber quines entitats són i qui està al seu capdavant. Segur que hi hauria poques sorpreses.
Una vegada passades les eleccions municipals serà el moment de canviar les piles i pensar en les properes eleccions que, tal com està anunciat (però no convocat) seran el 27 de setembre. Aquí serà on els ciutadans que ho creguin oportú, votaran només en clau independentista, si pensen que és el millor per a Catalunya.
Encara no ho han fet, però depenent del resultat de les autonòmiques, no m’estranyaria que per a les generals que vindran després es torni a demanar fer-ho en el mateix sentit.
Jo ho faré com sempre ho he fet fins ara sense més influència que la meva manera de pensar. Encara que tots els ciutadans són lliures de fer el que vulguin. Però un consell: no us deixeu ensarronar per ningú!
Per acabar només dos exemples molt il·lustratius de les divergències entre les bases de ERC i CDC (o CiU).
Un dirigent d'ERC de la Ribera d'Ebre (no recordo el nom, va dir dies enrere: A la Ribera, CiU i ERC són com oli i aigua... Es a dir, no lliguen.
L'altra és d'Adam Tomàs, cap de llista d'ERC-EA a Amposta: El millor que pot passar a Amposta és que CiU no guanyi.
Ha quedat clar?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)