EL PARC SAMÀ (VI)

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PASSEJANT PER DELTEBRE (XVI)

Un escàndol que pot ser el cop de gràcia per al PP

CARLOS ELORDI

Periodista

Si les coses passessin com haurien de passar, la revelació que el Servei Executiu de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Sepblac) investiga 705 polítics i alts funcionaris, entre ells Rodrigo Rato, hauria d'eliminar definitivament de l'escena bona part del col·lectiu que ha controlat el poder polític espanyol des de fa dècades. De moment no hi ha gaires dades. En les últimes hores fins i tot fa la impressió que algú ha ordenat el silenci absolut sobre l'assumpte després de les filtracions inicials. Però amb el pas dels dies s'aniran coneixent més coses, més noms. Encara que amb el que ja se sap sembla clar que aquest escàndol deixarà petit el de les targetes blackde Bankia.

A falta de noves informacions, hi ha rumors de tota mena. Es diu que en la llista dels 705 hi ha polítics dels dos grans partits, encara que els vinculats al PP en són majoria. S'ha dit fins i tot que José María Aznar en forma part. Però la pregunta que domina l'ambient és si el Govern central permetrà que els fets es coneguin al ritme que els investigadors vagin concretant-los o si, contràriament, els imperatius de les campanyes electorals en curs faran que s'ocultin sense manies.

L'experiència del cas Gürtel indica que això pot passar. Perquè s'ha fet de tot per endarrerir-ne la fase conclusiva fins després de les generals. Fins a fer fora el jutge Baltasar Garzón de la carrera judicial i allunyar el seu col·lega Pablo Ruz de l'assumpte. Un bloqueig informatiu ben coordinat des de la Moncloa, cada vegada més eficaç en aquest tipus de tasques, pot coadjuvar molt l'interès.

Com amb Bárcenas

Després que Luis Bárcenas fes saber que els alts càrrecs del PP, entre ells Mariano Rajoy, cobraven sobresous en negre, el fet que s'arribi a saber que molts dels seus quadros i dirigents blanquejaven diners, de procedència possiblement il·legal en molts casos, pot ser el cop de gràcia per al fins fa poc únic partit de la dreta espanyola. Perquè la corrupció, la que fins ara es coneixia, és la causa fonamental que milions d'electors s'hagin allunyat de les seves files. Un nou escàndol podria afegir noves defeccions massives i provocar una forta derrota electoral del PP.

Al partit de Rajoy li convindria que Rato carregués amb tot l'escarni popular. Com ha intentat fer amb Bárcenas. Però segurament això ja és molt difícil, perquè Rato no està sol en l'escàndol sinó amb 704 personatges excel·lents més. I perquè qui va ser designat «millor ministre d'Economia de la democràcia» -perJosé María Aznar, per cert- no es prestarà fàcilment a portar a terme aquest paper. Cal recordar en aquest sentit que encara que recaiguin sobre ell tremendes acusacions per la seva gestió a Bankia, segueix conservant el carnet del PP, que té des del moment de la seva fundació. I si el partit, per salvar-se, decideix posar-se en contra seva, Rato pot fer molt de mal. Perquè sap pràcticament tot el que ha passat al PP, i a AP, des de fa gairebé 40 anys.

CAP DE SETMANA REIVINDICATIU I CULTURAL

Dissabte passat, a l’auditori de la Unió Filharmònica es va presentar el llibre Veu i Paraules al Silenci de Montserrat Soriano Montagut. La presentació va anar a càrrec de la seva amiga Susanna Ferré i va tancar l’acte l’alcalde d’Amposta Manel Ferré.

En un auditori ple de gom a gom (crec que no hi havia ni un sol seient lliure), després de les primeres intervencions es va projectar un vídeo que venia a ser un ampli resum del contingut del llibre, tot un treball antropològic sobre la dona ampostina entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX (aproximadament), centrada en alguns dels oficis més populars (i ja desapareguts) de l’època: modistes, cosidores, pentinadores, planxadores, etc.

El llibre conté més de 1.400 fotografies de persones individuals, germans i famílies senceres i està estructurat tenint en compte els diversos oficis de les protagonistes.

Sense cap mena de dubte, ha estat un gran treball de recerca al llarg de 5 anys. Durant aquest temps, l’autora ha visitat infinitat de domicilis buscant el testimoni, en alguns casos de les pròpies protagonistes, però majoritàriament dels seus familiars que, a part dels testimonis, també li han aportat les fotografies dels seus fons familiars per a completa la que és, des de el meu punt de vista, una molt completa i interessant obra.

Llibres d’aquesta temàtica o similars, són imprescindible per a conservar viva la memòria d’unes persones que, tal vegada no van estar protagonistes a la seva època, però ajuden a comprendre com era la societat en temps passats.

Només em queda felicitar a l’autora per la iniciativa que va tenir i per l’èxit que tindrà, sense cap mena de dubte, el llibre.

Ràpidament ens varem traslladar a Tortosa per assistir a la 13a Assemblea de la PDE. Allí se’ns va posar al corrent de com es troben totes les situacions que d’alguna manera afecten al riu: pla de conca, cabals mediambientals, nou pla hidrològic...

També es van anunciar noves mobilitzacions a partir de l’estiu, encara que no es va voler desvetllar ni el lloc ni la data. Tal com va dir Manolo Tomàs, s’està jugant una espècie de partida d’escacs i no sé li ha de donar avantatge al contrincant.

Al torn de paraules, Josep Juan, del Poble Nou, va demanar l’aportació de més sediments per al Delta de l’Ebre, ja que, de no ser així, acabarà per desaparèixer. 

A l’auditori Felip Pedrell de Tortosa hi havia unes 250 persones, o sigui, encara hi van quedar molts seients lliures.

Per cert, només arribar em vaig apropar a Manolo Gamundi i Ramon Carles i els hi vaig preguntar si es feia allí la manifestació dels bous... Ramon em va dir que el dia següent a Amposta, ell també hi assistiria.

Ma manifestació en defensa de la cultura, les tradicions i la festa, va tenir lloc ahir diumenge a Amposta amb un gran èxit de públic: 10.000 segons el organitzadors i 5.000 segons la polícia local. Va ser per tant, l’acte amb més participació.

Els bous, en totes les seves modalitats (de plaça, de carrer, capllaçat, embolat, retalladors...) tenen molts de defensors, tal i com es va demostrar ahir. Però també tenen detractors. NO cometre l’error de parlar de majoria silenciosa, tal com ho fan sovint els del PP. No entraré en aquest joc.

Però el que si faré és preguntar on estava la majoria dels manifestants pro activitats taurines dissabte. És que no consideren important la defensa del riu què, a la vegada és la defensa de tot un territori.

Potser algú em pot acusar de fer demagògia, però si el Delta acaba per desaparèixer, la tradició dels bous, tindrà la mateixa sort.