Un company de treball m’ha portat el Més Ebre en veure que a la portada anaven les fotos d’Adam i Manel Ferré amb el següent titular: Alta tensió. Tots dos candidats s’acusen mútuament de mentir, però jo que conec a tots dos, primer em posaria al costat d’Adam que no de Manel: ja fa temps que vaig dir que Manel Ferré era un mentider compulsiu. Cap novetat.
Segurament, en altres circumstàncies, la polèmica generada arran de la sentència favorable als interessos de l’Ajuntament d’Amposta pel tema de les compatibilitats de 14 funcionaris, no hauria tingut la transcendència que ara té.
L’alcalde (o sigui Manolito), tal com ja feia el seu mentor Rojo y Gualdo, aprofita qualsevol ocasió per a carregar contra el principal grup de l’oposició. Si fa uns anys era el PSC, ara és ERC, ja que intueixen que són els rivals a batre el 24 de maig. Per tant, hem d’esperar que en aquests mes que queda (ni un dia més ni un dia menys), aniran sortint coses que inculparan l’actual govern i Manolito & sus secuaces, es defensaran com podran desmentin-ho tot i mirant de fer el que han fet sempre: oposició de l’oposició. El ple de dilluns promet.
Quan encara no ha començat oficialment la campanya electoral, els diferents partits ja van marcant posicions. Sobta que, per molt que des de la direcció de CDC es demani unitat dels partits independentistes, les bases dels partits no estan per la mateixa labor, sobre tot en aquells pobles on tradicionalment a governat CiU com per exemple Amposta. I és que CiU, ha tingut sovint, allà on ha governant, un tarannà autoritari i fins i tot sectari. Encara recordo les declaracions que va fer un dels màxims líders territorials quan va començar en política sent alcalde del seu poble (encara ho és) afirmant que no era un cacic, però només uns anys més tard va aconseguir que cap veí acudís a escoltar un míting socialista.
Tres legislatures enrere (2003), gràcies al posicionament de CiU en el tema del transvasament de l’Ebre, es va aconseguir canviar el color d’alguns ajuntaments i consells comarcals. No va ser el cas del Consell Comarcal del Baix Ebre on CiU, gràcies al suport d’ERC, va seguir governant. Quan CiU va arrabassar l’ajuntament de Tortosa als socialistes, també va comptar amb el suport d’ERC que van entrar al govern, però quan Ferran Bel va aconseguir la majoria absoluta, aviat es va oblidar dels republicans. D’aquestes coses se’n acaba aprenent, encara que sovint es repeteixen errors (ja sabeu allò de que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra)
És irrefutable que ERC es troba ara mateix en la millor època des de la guerra Civil Espanyola, mentre que els socialistes estan en caiguda lliure per culpa dels 6 darrers mesos de Zapatero, circumstància que ha arrossegat a la resta dels socialistes dels quatre punts cardinals.
Aquest matí per exemple escoltava a la SER que a València el PP perd la majoria absoluta, però tot i això segueix com el partit més votat. Però també els socialistes baixen, tan a la comunitat com a l’ajuntament de València. Quan semblava que Ximo Puig ho tenia tot de cara per a convertir-se en president, la irrupció de Ciutadans (que puja en les enquestes fins a la tercera posició) fa que tingui la clau de la governabilitat. A Andalusia encara no s’han pronunciat i per tant, encara no han mostrat la seva veritable cara, però després de les municipals i les autonòmiques en algunes comunitats, no els hi quedarà més remei que posicionar-se. Us imagineu un govern a València del PP amb el suport de C’s? (la que mols anomenen la marca blanca del propi PP) Jo sí.
I per acabar, tornem a Amposta. Finalment C’s no farà llista. L’excusa és que encara consideren aviat fer un desembarcament municipal, però la realitat podria ser molt diferent. Tenir a les candidatures a determinada gent, és per a pensar-s’ho dues vegades o potser amb una n’hi ha prou.
