divendres, 24 de juliol del 2015
Efecte Podem
XAVIER BRU DE SALA
Escriptor
Amb tantes incerteses com presenta la política espanyola, desconeixem l'abast electoral de Podem. Izquierda Unida pretén forçar Pablo Iglesias a la coalició, sota pena de competir amb un Podem alternatiu que pot fer molt de mal a l'original. Ja veurem com acaba. Veurem també si el PSOE és capaç de tornar a engrescar el seu electorat tradicional, i fins a quin punt el PP resisteix l'envestida centrista i reformista de Ciutadans. Com que tant els vells i com els nous disposen de moltes cartes per posar damunt la taula, encara no estem en disposició de mesurar la força electoral de cadascú. Els vaivens de l'electorat detectats als sondeigs indiquen que un gran nombre de ciutadans no tenen fixat el vot. Per això no ens atreviríem ni a dir si el bipartidisme patirà un càstig més o menys sever o serà dinamitat.
Tampoc estem segurs del resultat a Catalunya. Sabem per l'experiència del Quebec i Escòcia que els resultats dels referèndums per la independència són de quasi impossible mesura prèvia. Tot i això, a Catalunya ja queda poc peix per vendre. Si descomptem petits serrells, ja tenim complet el quadre de les formacions en competència el 27-S.
Encara que no es puguin predir els resultats i la força electoral de l'independentisme, ja és possible avançar que la llista encapçalada per Raül Romeva serà la guanyadora, i a gran distància de la resta d'actors. També que l'aliança entre Iniciativa, Podem i se suposa que Procés Constituent es perfila com a segona força, lluny de la llista pelsí però pot doblar en escons la resta de competidors. Encara no han nomenat el cap de llista. La denominació, Sí que es pot, desperta oposició i queda molt per sota de Catalunya en Comú, més lògica i lligada a l'opció que ha guanyat a Barcelona. S'hi barrejaran partidaris del sí-no i del no, més alguns del sí-sí. Però tot plegat té una importància relativa, perquè la idea força continua sent la d'esquerra alternativa. Per això, aquesta opció es disposa a recollir un nombre indeterminat però molt alt de vots.
Tant és així que la por a aquesta coalició ha estat la clau de volta de la Triple Aliança Independentista. Sense l'amenaça de Podem i els seus aliats a Catalunya, Junqueras no s'hauria afanyat tant a claudicar davant Mas. Sense l'ombra perillosa d'aquesta esquerra, vella i nova, el cap de llista no fóra Romeva. E così via.
Queda per dilucidar fins a quin punt la CUP retallarà les opcions deSí que es pot. La CUP és més radical que IC i Podem. Per això és independentista, no a l'inrevés. En qualsevol cas, la irrupció de les noves esquerres al Parlament serà un fenomen de tanta envergadura que no quedarà eclipsat pels resultats de l'independentisme, per bons que arribin a ser.
dijous, 23 de juliol del 2015
DE BABAUS…
Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis
Catalans, la definició de babau és aquesta: Que no
té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa
portar dòcilment per altri.
Ho dic perquè ahir, davant de les
interpel·lacions del portaveus de l’oposició, el President va dir que si es
pensaven que la seva llista estava plena de babaus...
Per cert, del poc que vaig veure, trobo que
Mas estava molt més neguitós que de costum. Ell que sembla que sempre controla
la situació, ahir pareixia que no... Però no em feu cas, igual és una apreciació
meva.
Primer que res és que, ara per ara, només sé
sap amb certesa 6 dels 85 membres (sense comptar possibles suplents) que aniran
per la circumscripció de Barcelona, a saber: Raül Romeva, Carme Forcadell,
Muriel Casals, Artur Mas, Oriol Junqueras (ens els 5 primers llocs) i Pep
Guardiola que, simbòlicament, la tancarà. I prou, de moment no ha transcendit
de manera certa cap altre nom, encara que n’hagi sonat algun com el de Germà
Bel que podria encapçalar la candidatura
del president per al 27-S.
Tret de Romeva que va causar certa estranyesa
en un primer moments (sembla que Mas era reticent a que hi anés un ex ICV), el
altres noms, són del tot lògics. Babau? Cap ni un, tot gent molt implicada en
el procés i que ocupen càrrecs capdavanters en la vida política i social de la
Catalunya actual. En falten 79...
Evidentment la candidatura no tindrà ni el més
mínim problema per a trobar gent que la conformi. Si un gran partit no té
problemes, imagineu-vos dos grans partits, més dues associacions cíviques que
compten amb milers de persones, algunes d’elles desitjant que els hi preguntin
si hi volen formar part (o si els volen acompanyar com li van proposar una
vegada a un conegut de Santa Bàrbara...)
No cal ser babaus
ni molt menys, només cal estar obsessionats (sí obsessionats - Apoderament de l’esperit per una idea, una
preocupació, persistent-) amb la idea de que Catalunya esdevingui independent
com més aviat millor.
Vull aprofitar el moment per a sortir al pas d’alguns
comentaris que em van deixar fa un parell de dies al meu Facebook. Igual no em
vaig explicar bé, però jo també estic indignat amb el comportament dels governs
de Madrid cap a Catalunya. Aquest mateix matí ho recordava Romeva a la SER. Deia
que Zapatero va dir que donaria suport a
l’Estatut que sortiria del Parlament i que després se’n va desdir. Molt
cert, però també hauria d’haver dit que Mas
va anar a parlar amb Zapatero i va acceptar una rebaixa a canvi de que els
socialistes catalans permetessin que fos president el cap de la llista més
votada, o sigui ell. Si dius una cosa has de dir-ho tot. No val ometre allò
que no t’interessa. Per cert, Zapatero (a qui li van sobrar 6 mesos de mandat),
ja no està, Mas sí i donant guerra. Sobre el que ha dit Romeva aquest matí,
subscriuria (mireu que us dic), quasi el 100%. No estic en contra de que
Catalunya sigui independent i si es compleixen les condicions, millor a curt
que a llarg termini. El que estic en contra (i ho posaré en majúscules com si
cridés) es de que SIGUI MAS I DARRERA SEU
TOTS ELS CONVERGENTS, EL QUE S’HAGIN APROPIAT DE LA IDEA I, DE TOTES, TOTES, VULGUI SER-NE EL PRESIDENT. Ha quedat clar? Espero que a partir d’ara ja ningú em
deixi opinions sobre coses que dono per fet i sabut.
Per cert. Quan he començat a escoltar a
Romeva, l’entrevista ja anava. He trigat uns minuts en saber a qui estaven
entrevistant. Sembla ser que l’exdiputat ecosocialista ha qüestionat que hagi
de ser Mas (que recordem-ho, anirà de 4 a la llista) el president electe i que ell
també ho podria ser.
A veure Raül. Resulta que et conviden a jugar
a fer política amb majúscules. T’expliquen les regles del joc, tu acceptes i,
després les vols canviar? No home, no! O és que no coneixes a Mas?
Per molt amagat que vagi a la candidatura, Mas
aspira a ser President. I això ho saben la Muriel, la Carme i l’Oriol. No em
direu ara que l’únic que desconeixia aquest detall era el Raül...
Si és així, potser sí, potser a la llista hi
va algun babau... (torneu a llegir la
definició del començament)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)