LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 26-07-2015

Ningú que discutirà que el contingut del sac és matèria orgànica al 100%. 
Al menys sembla que ha encertat el contenidor. 

LA TORRE DE LA CANDELA (2)

El 'mut' del Rei amb Artur Mas

JUANCHO DUMALL

Director adjunt

En l'argot del periodisme es diu fer un mut a la compareixença d'un o diversos personatges davant la premsa gràfica sense que hi hagi declaracions. Fotògrafs i càmeres de televisió entren, disparen les càmeres, graven i se'n van. Els periodistes que escriuen ni tan sols s'hi presenten. El Rei i el president de la Generalitat divendres van fer un mut. La sorpresa és el joc que ha donat aquesta actitud, en què només es van escoltar cinc paraules («Vinc en to de pau»), pronunciades per Artur Mas.

Abc va detectar «tensió» entre Felip i el dirigent català. La Razónsubratllava el «gest seriós» del monarca abans de «frenar» Mas. El Mundo ho deixava en «fredor», encara que també parlava del «gest seriós» de Felip VI. La Vanguardia, després d'assenyalar el «clima de respecte», apuntava al peu de foto el «moment d'indecisió» per saber qui passava primer a l'habitació contigua. Per El País va ser un «gest de normalitat», mentre que per l'Ara va ser «la reunió més incòmoda». Finalment, aquest diari va destacar el «to cordial» que reflectia l'instant en què Felip, somrient i com a correcte amfitrió, cedia el pas al president.

És lògic que la premsa examinésel llenguatge gestual d'una trobada que es produïa pocs dies després que Mas tanqués una candidatura amb Esquerra i les entitats sobiranistes amb un inequívoc programa independentista i amb un full de ruta que promet «la desconnexió d'Espanya» en pocs mesos. Amb aquests antecedents, ¿ el cap de l'Estat com havia de rebre el president de la Generalitat i líder de l'independentisme? Aquest era el dilema i aquesta és l'explicació de l'àmplia oferta d'interpretacions del mut.

La dualitat

Però al final, la notícia és que la reunió es va produir. Malgrat les tensions polítiques actuals i les que sens dubte vindran després de les eleccions catalanes del 27-S, encara no s'han trencat els ponts institucionals. Mas es mou en la difícil dualitat de treballar per desconnectar d'Espanya, fer-ho potser amb els vots d'un partit d'extrema esquerra com la CUP i en paral·lel no perdre feeling amb la Zarzuela. ¿Missió impossible?

COMERÇ GLOBAL

Una de els conseqüències de les polítiques neoliberals dels governs de dretes que tenim instal·lats a la majoria dels països del primer món, és la globalització del comerç.

No parlaré de l’acord semi-secret que s’està negociant entre els Estats Units d’Amèrica i elsestats desunits d’Europa, el TTIP, ja que no disposo de l’opinió necessària per a fer-ho. Us vull parlar de coses més properes, d’aquelles que cada dia veiem que passen als nostre costat.

La passada setmana, un criador de conills de la Galera em va explicar les dificultats que està patint el sector. El preu del conill baixa a nivells mai vistos i que, fins i tot, no compensen les despeses de producció. Fins i tot s’ha arribat a no tenir preu de referència a la llotja de la Càmera de Comerç.  A diferència d’altres sectors com l’aviram o el porcí, la integració del conill és molt complicada. Tot i això, sembla que és el que ara es pretén.

Segons el testimoni d’aquest criador, al majorista que ara els hi compra, sé li està tramitant un préstec de la Unió Europea per a poder construir unes instal·lacions per a una capacitat total de 30.000 mares. Si tenim en compte que el conill és un dels animals que es reprodueix més i més fàcilment, la quantitat és molt important, molt més del que pot aparentar a primer cop de vista.

Si ara ja tenen unes enormes dificultats per a tirar endavant, ja que el petit ramader no té cap tipus de capacitat per establir els preus (les grans cadenes de supermercats també hi tenen que veure molt), de portar a terme la mesura, seria el final del petit criador de les nostres comarques.

L’època d’or del cunicultor va ser aproximadament fa uns 30 anys. En aquell temps a la Galera i a d’altres pobles veïns hi havia gran quantitat de granges que criaven conills i que anaven força bé. Tant que un amic meu em va recomanar que me’n fes una, en una època on jo no tenia treball. Afortunadament no vaig fer cas de la recomanació del meu amic. No és que m’hagi anat molt bé, però tampoc és per a queixar-me i segur que molt millor que el que li ha anat al meu amic que va haver d’abandonar l’explotació.

El cas els conills no és l’únic. Diumenge llegia al diari que un cas semblant els hi estava passant als productors de llet, fins al punt de que també, les darreres vaqueries, hauran de tancar.

Sobre això també vull explicar una anècdota. Uns altres amics d’Amposta, aprofitant l’enorme auge que van tenir farà igual 40 anys les explotacions làcties, van posar-se un negoci de venda de munyidores. Amb el descens del sector degut a l’establiment de quotes per part de la Comunitat Econòmica Europea (llavors es deia així i així s’hauria de continuar dient), la família es va arruïnar.

I com es lluita contra els interessos econòmics de les multinacionals i altres sectors dominants? L’intent del Km 0 pot ser una solució als problemes dels petits productors, però hi ha d’haver prou demanda per absorbir el consum de la producció que no entri pels canals habituals. I avui en dia no és fàcil. Una de els conseqüències de la crisi ha estat que cada cop hi hagi més rics que, en aquest cas sí, són hipotètics consumidors dels productes de proximitat, però també ha matat a les classes mitjanes que eren, no ho dubteu, les que movien l’economia dels països desenvolupats.