Estic més
content que un gínjol! Igual aquesta espontània reacció
d’alegria us sorprèn, però és que no n’hi ha er a menys!!! Segons els
Pressupostos Generals de l’Estat per al 2016 tinc el mateix increment salarial
que el Rei!! No hem direu que no és per estar content?
Ah! Què només és d’un 1%?... I que mentre el
Rei guanya més d’un centenar de milers, jo només guanyo uns pocs milers? Però
segur que això es mira així i no com jo ho he fet? Sabeu que us dic? Què ja meu
fotut el dia a l’aire... I ara què faré jo fins que me’n vagi a dormir? Gràcies,
moltes gràcies pel vostre gest... Aneu a prendre pel... Ja està bé!! Quina
manera d’amargar-li la tarda a un!!!
I parlant de pressupostos, dels pressupostos
de la recuperació... O els de la recuperació ja eren els del any passat i
aquests són els de la consolidació? Ja no ho sé...
El que sí que ser (o al menys n’estic segur) és
que digui el que digui Rajoy i el seu govern o faci o que faci, tot és mentida.
Per a sortir d’una gran estafa com la que ens van posar a partir del 2008, no hi ha ningú
que disposi d’una vareta màgica. Si existís, segur que ja l’hauria apadrinat la
Coca-Cola i que se’n beneficiaria el
gran capital i, per tant, ens quedaríem al punt d’origen.
Rajoy per a quadrar els grans números de l’estat
fa servir tota mana d’estratagemes, com per exemple no apujar ni un duro (uns
30 cèntims d’euro) al que destina l’Estat per a la Llei de la Dependència (que
no, que la dependència no és l’invers de la independència, que per a decidir
això hauràs d’esperar-te al proper 24 de setembre) o sostreure més 6.000 euros
del fons de reserva (popularment l’anomenen la guardiola de les pensions) de
les pensions (des del 2011 ja n’ha usat fins a 44.000 per a destinar-los a tapar forats) Veieu com no hi ha res més
fàcil que ser economista! Que et falten uns diners d’aquí... Els treus d’allí...
Què no saps d’on treure’ls... De la guardiola de les pensions... Què encara t’has
quedat curt... Emets més deute públic o demanes un préstec al Fons Monetari
Internacional... El què costa és arribar a final de mes, però quadrar els grans
números, de la manera que ho està fent el PP, és un joc de nens... A què sí?
Mentre el xuleta
de Mas i el bordeline de Rajoy segueixen
jugant al joc dels disbarats i despropòsits. Jo li aconsellaria a Rajoy (dubto
que se’n assabenti) que dialectalment, amb Mas té totes les de perdre. Mentre
Mas cada dia ens surt en alguna de nova, Rajoy fa mesos que sembla un disc
ratllat. Ah! Què no sabeu que és un disc ratllat? Mireu, pregunteu als vostres
pares, segur que ells si que ho saben i us ho explicaran.
Ahir va dir Mas: El PP diu que les eleccions del 27-S no són unes plebiscitàries... Si
aquell dia guanya el no, serà Rajoy el primer de dir que ho eren... Què us hi
jugueu?
Està bé, home, està bé, no s’empipi... Per la
meva part li he de dir que ni ho són ara, ni ho seran el 27-S ni després del
27-S per molt que guanyi el sí... O el no. Ja veurà (si és que em llegeix) que
no m’hi capficaré massa amb el tema.
Ara bé, hi ha una cosa que em porta capficat
des de fa dies (i m’agradaria que algú em respongués): Per què per a declarar
unilateralment la independència (que en aquest cas sí que pot ser el contrari
de la dependència) n’hi ha prou amb un diputat més o amb un vot més i per
aprovar l’Estatut feia falta una majoria de 2/3? Potser perquè l’Estatut d’autonomia
és més important que la independència? Potser serà per això...
I el CIS? Què me’n dieu del CIS? Avui s’ha
publicat la darrera enquesta d’opinió i sembla ser que el bipartidisme ressorgeix...
Què, sí, què sí... Ara bé, sembla ser que finalment puja més el PSC que el
PSOE... Però com qui no s’acontenta és perquè no vol, els dos partits estan més
contents que un xiquet amb sabates noves. El PP, perquè sembla ser que tornaria
a guanyar les eleccions (s’ha de ser burro per a tornar-los a votar (i si tu
lector estàs en aquest grup, ho sento o no, que nassos!) i el PSOE, perquè va
pel davant en intenció directa de vot, encara que a la meta pugui arribar
segon.
I ja per acabar, ho faré amb Amposta. Aquest
matí m’explicava un regidor de l’equip de govern que si li haguessin assegurat
abans de les eleccions, no s’hauria cregut mai trobar-se amb tanta porqueria (com que no recordo el nom
exacte que m’ha dit ell, la qualificació és meva) com la que s’han trobat. I
tal com deia l’altre dia, estic segur que encara en trobaran més. Fins i tot
pronostico que en trobaran, al menys, fins el final de la legislatura.
També me’n ha explicat una de bona, d’aquelles
que fan gràcia. Durant anys, els grups de l’oposició varem reclamar un espai
dintre de la casa consistorial per a reunir-nos ja que a part del despatx de l’alcalde,
una petita sala de reunions al costat del saló de plens i la sala St Jean de la
Rouelle, no hi havia res més. Ni els regidors de l’equip de govern tenien un
espai en condicions on treballar o reunir-se. Finalment, al deixar els baixos
de l’edifici consistorial la policia local, es va habilitar tot aquell espai
per a poder-ne fer us els regidors. Evidentment, els regidors de l’equip de
govern, que n’eren més i a més, eren els que s’hi passaven més hores, van tenir
el més gran i el que millors condicions reunia. Per a la resta els van donar
petits espais... Però millor allò que res.
Ara, el grup que havia estat al govern durant
28 anys (sí els de CiU –mentre no es digui el contrari-) han passat a l’oposició
y també han vist com se’ls traslladava de local...
Sembla ser que a l’ocupar el nou espai algú va
dir:
-Com és que
a la resta hi ha aire condicionat i aquí només hi ha ventiladors?
Espero de tot cor que el problema estigui ja
resolt. I després diran que no els estimo...
