dijous, 6 d’agost del 2015

Els tancs de paper

JORDI MERCADER
Periodista.

La Catalunya infiltrada d'agents del CNI per controlar el procés és una llegenda urbana. Ho ha de ser, o han enviat els becaris. La reacció aïrada del Govern espanyol a la formació de la candidatura de Junts pel Sí és la pròpia de qui viu als núvols i la sorpresa davant la determinació de Mas de seguir endavant és la d'algú que no llegeix la premsa. Després, per reparar la badada i llançar un missatge de fermesa als espanyols inquiets, la Moncloa amenaça de treure al carrer els tancs de paper i la Zarzuela encomana al president de Cantàbria la filtració del seu estat d'ànim. Si hi hagués a Catalunya un sol agent secret sènior, o simplement algun analista de mitjans migpensionista, hauria informat els seus superiors que els líders sobiranistes practiquen el judo electoral, pretenen tombar l'adversari utilitzant la dinàmica del seu propi cos, en aquest cas, la magnitud dels seus errors. Rajoy és imprescindible per al moviment independentista; sense les seves amenaces d'utilitzar els tancs de paper amb les banderetes dels articles de la Constitució susceptibles de ser aplicats o l'aprovació de llei de defensa nacional per si fa falta una actitud de força més moderada, els quatre genets de l'Apocalipsi independentista, que són cinc, deambularien dubitatius.
Estarien discutint sobre la conveniència o el despropòsit d'aprovar una DUI amb una simple majoria de diputats. A menys que algú perdi el nord a Madrid i pretengui donar un impuls definitiu a la independència, el 27-S se celebrarà i la disjuntiva vots o diputats és el més rellevant en aquest moment, democràticament parlant. Els sondejos calculen que la llista encapçalada per Raül Romeva, que no és seva, sinó de CDC i ERC, rondarà la majoria parlamentària. El temor a no assolir aquest objectiu mínim que permetria mantenir viu el procés amb l'ajuda de la CUP, existeix. L'esperança de millorar expectatives es diu Rajoy.