Avui li toca a la Ràpita. Espero que per aquest carrer no hagin de passar molta gent amb problemes de mobilitat, mares amb cotxets de nadons, etc., perquè si s'ocupen parcialment les dues voreres, no els hi quedarà més remei que passar pel mig amb el risc que això comporta.
Serà això el que s'anomena amor etern?
Sabent que el ciment sé seca prou ràpid, s'havia d'estar molt atent per a deixar aquesta empremta a una de les comportes del canalet de la Ràpita allunyada d'un nucli habitat.