ENTREVISTA A JOSEP GOMBAU, UN FORMADOR DE FUTBOL
Josep Gombau (Amposta
5-06-1976) és abans que res un enamorat del futbol... I de la seva família que
l’acompanya per tot arreu... Va començar jugant de porter amb l’equip del seu
poble i després va començar a formar xiquets, que és molt més que entrenar-los.
Pregunta. Bon dia Josep. Primer que
res, voldria que ens expliquessis que veus des de la finestra de casa teva.
Resposta. Gratacels. Tenim una vista
privilegiada del Sky Line de Manhattan.
P. Quan dies enrere em vaig posar en contacte amb
tu per a comprovar si tenia correcta la teva adreça electrònica em vas dir
que estava nevant molt. Era el començament de la gran nevada que va
patir la costa E dels Estats Units els dies 22 i 23 de gener. Per tant, llavors
aquest paisatge que m’has descrit, l’havies de veure tot blanc...
R. Si la veritat es que aquest darrer
cap de setmana, hem tingut un temporal de neu aquí a NY. Diuen que el segon més
important en tota la història de la ciutat. Ha caigut molta neu i en molt
poc temps. El paisatge a hores d’ara és blanc i amb el fred que fa, diu la gent
d’aquí que estarà així per molts dies.
P. Com heu pogut deduir, Josep viu
a Nova York on fa de director de l’acadèmia del New York Football Club.
Però ja hi arribarem, no us impacienteu... Com ja he explicat, després de
deixar el futbol com a jugador comences la teva etapa d’entrenador a les
categories inferiors del CF Amposta. Quan te’n adones que el teu
era entrenar?
R. Doncs sorgeix una mica de casualitat,
en aquell moment parlem de l’any 1996, jo jugava amb l’Amposta i havia estat
entrenant nens les darreres 2 temporades al que abans es coneixien com les
‘penyes’ per a col·laborar amb el club, però sense una clara vocació per
l’entrenament. La temporada 1996-1997 em van oferir des del club agafar l’aleví
de l’Amposta, tota una responsabilitat per a mi en aquell moment. Aquella
temporada vaig gaudir molt, I va ésser llavors quan vaig veure clarament
que aquest món era al que em volia dedicar. Em vaig formar com tocava i des
d’aquella temporada ja no he deixat mai d’entrenar. Si comptes que vaig
entrenar 2 anys a les ‘penyes’ i posteriorment al futbol base de l’Amposta,
aquesta temporada actual 2015 -2016 és la meva 21à temporada consecutiva
vinculada al futbol. Treballant sense cap interrupció i si tens en compte que
tinc 39 anys, és més de mitja vida entrenant.
P. El teu pas com entrenador pel futbol base de
l’equip del nostre poble va ser fugaç. Ràpidament recales
al Barça, encara que mirant la Wikipedia he vist que
abans vas ser observador de l’Espanyol. Explica’ns com recales
al Barça.
R. Com bé expliques, vaig
treballar per l’Espanyol durant 3 temporades. Més que observador, era el
Director del Centre de Tecnificació que el RCE Espanyol va obrir a les Terres
de l’Ebre. Projecte molt ben estructurat i que ens feia detectar el talent al
nostre territori per captar els millors jugadors i fitxar-los per a l’Espanyol.
Van sortir molts jugadors de les nostres terres en aquella època que van fitxar
pel club blanc-i-blau: Miguel Reverté, Toni Calafat, Manel Vizcarro, Oriol
Romeu...
Veient que el centre
de tecnificació a les nostres terres, estava donant molt bon rendiment, i
aprofitant el canvi de junta directiva l’any 2003 el FC Barcelona va contactar
amb mi aconsellats per Juanjo Rovira de Bítem. Qui coneixia de primera mà
el projecte de la Tecnificació blanc-i-blava ja que ell mateix n’havia format
part. Per tal d’organitzar quelcom semblant a ‘Can Barça’. D’aquesta manera i
gràcies al suport d’en Juanjo, vaig començar a formar part del FC Barcelona. El pas pel Barça va
significar un abans i un desprès en la meva carrera com entrenador, ja
que allí em vaig formar i vaig adquirir els coneixements que han fet em pugui
dedicar professionalment al futbol. Sempre dic que he estat a la millor
universitat del món en futbol: el FC Barcelona.
P. Me dóna la sensació que durant l’etapa en la que
vas entrenar equips del futbol base del Barça t’ho vas passar
molt bé, perquè sé que t’agrada molt treballar amb xiquets...
R. Imaginat! Poder entrenar a nens amb
aquell talent innat que tenien... Al FC Barcelona m’ho vaig passar molt bé
durant les 6 temporades que hi vaig ser. El treball a la base és molt
gratificant, a mi sempre m’ha agradat molt.
P. Algun d’aquells xiquets que vas tenir a les
teves ordres s’ha convertit en un futbolista conegut?
R. Molts d’ells han arribat al futbol
professional i molts estan a punt d’aconseguir-ho. La veritat es que és una
satisfacció molt gran estar veient partits a la televisió i veure’ls jugar
sabent que tu els has entrenat. Amb molts d’ells mantenim el contacte d’una
manera freqüent i si et sóc sincer és el millor que m’he emportat fins ara del
futbol.
P. Però els lectors volen noms...
(Després de remenar pel seu arxiu, Josep em va
facilitar la llista següent)
Oriol Romeu (1991)
Barça - Chelsea - Valencia- Stuttgart - Southampton .
Ignasi Miquel (1992)
Barça - Arsenal - Ponferradina.
Marc Muniesa (1992)
Barça - Stoke City.
Sergi Juste (1992)
Barça B
Sergi Samper (1995)
FC Barcelona
Hector Bellerín
(1995) Arsenal
John Toral (1995)
Arsenal - Birminghan
Keita Balde (1995)
Lazio
Adama Traoré (1996)
Aston Villa
Josimar Quintero
(1997) Barça - Chelsea B
Steven Berjwin (1997)
PSV Eindoven.
Carles Aleña (1998)
Barça B.
Al juvenil A del
Barça en tinc la tira. Però aquests encara no han fet el salt a professionals.
P. Un dia, la direcció del Barça té
proposar ser director d’una de les seves acadèmies de futbol i més tard, crec
recordar, vas passar a ser coordinador de les que té pels països de l’Orient
Mitjà. Va anar així?
R. Les meves 3 primeres temporades al
club les vaig complir com entrenador del futbol base, formant tàndem amb dos
ebrencs més Sergi Domènech i Agustí Zaera. En la que havia d’ésser la meva
quarta temporada al club, se’m va oferir dirigir la FCBEscola, (Escola del FC
Barcelona), càrrec que vaig acceptar d’immediat. Analitzant-ho ara amb el temps
va estar la clau del que seria la meva posterior carrera com entrenador
professional. En aquell moment, parlo de la temporada 2006-2007, el meu càrrec
com a director de la FCBEscola, portava implícit dirigir a nivell esportiu
també les escoles que el FC Barcelona tenia previst obrir arreu del món.
Imaginat el que vaig arribar a viatjar! Varem obrir Escoles a Mèxic, Egipte,
Dubai, Kuwait, Aràbia Saudita, Hong Kong. Aquest fet va fer que fins i tot un
any residís a Dubai. Per tenir cura d’una de les escoles que el FC Barcelona
havia decidit obrir allí i que estava ubicada a mercat estratègic per al club
en aquell moment.
P. Com vas donar pas al futbol professional? Té
truca algú o potser va ser per mig del teu representant?
R. Doncs precisament pel FC Barcelona en
una de les seves gires asiàtiques. El Barça havia anat a jugar a Hong Kong i el
promotor del partit va ser el club local el Kitchee SC. La Junta directiva del
FC Barcelona els hi va explicar com funcionaven les sevesescoles a l’estranger
i el propietari va decidir obrir-ne una allí. A partir d’aquí se’m va derivar a
mi aquella gesti; un cop vàrem obrir l’escola i desprès d’estar treballant
plegats durant dues temporades, vàrem agafar una relació de confiança amb el
propietari que a l’hora ho era també del club i va ésser ell mateix qui em va
oferir el càrrec d’entrenador del Kitchee SC.
P. Al Kitchee de Hong Kong em
sembla que t’hi vas estar 3 temporades i ho vas guanyar quasi tot, no?
R. Vàrem guanyar-ho tot. Fins i tot un
any vàrem fer el triplet guanyat lliga i les dues copes del país. El més emotiu
va ser la primera lliga que va arribar a la meva 2a temporada allí, ja que feia
37 anys que no s’aconseguia. El balanç final va estar de 4 temporades i 6
títols: 2 lligues, 2 FA Cup, una League Cup i una Shield Cup.
P. I després dones un gran salt i te’n vas, ni més
ni menys que a les antípodes d’Espanya, concretament a entrenar a l’Adelaide
United. Vas repetir els èxits a Austràlia?
R. Sí. A l’haver realitzat bones
temporades al Kitchee SC ens van arribar propostes interessants per treballar a
diferents països de l’Àsia. Finalment i desprès de pensar-ho molt amb la meva
dona vàrem decidir anar a Australia, l’Adelaide United on hem treballat les
darreres dues temporades i on hem gaudit molt tant a nivell familiar com
esportiu. Allí vàrem ésser campions de la FA Cup, primer títol de l’historia
del Adelaide United. Classificant l’equip per jugar la AFC Champions League
2016 que començarà el proper mes de febrer.
P. Ara sí, ara ja toca parlar de la situació
actual. Quan ens vàrem parlar abans de Nadal em vas explicar que estaves immers
en un projecte als Estats Units que tindria com a finalitat arrancar
definitivament el futbol d’aquell país. Té vaig veure molt il·lusionat.
Fes-nos-en cinc cèntims de com s’estructura aquest projecte i quin paper hi
tens tu.
R. Sóc el Director Tècnic Esportiu de
les Academies DV7 Soccer Academy, projecte de futbol en comú amb David Villa
amb qui tenim previst l’obertura de diferents acadèmies de futbol als Estats
Units i a d’ altres països d’arreu del món, essent el responsable de la
metodologia de treball de les mateixes i de la formació dels tècnics que treballaran
a les nostres acadèmies.
P. Casualment, només fa uns dies vaig llegir a un
setmanari territorial una notícia que en parlava. Em va sorprendre que un dels
implicats fosDavid Villa, jugador entre d’altres clubs del València,
Barcelona i At de Madrid, però també a dos ebrencs més: Delfin Ferreres que
és fill de la Galera, el meu poble de naixement i Pau Suazo, de
Roquetes. Com va anar el seu fitxatge, sobre tot el de Villa?
R. Si, amb David ens uneix una molt bona amistat. De fet ell ha estat el principal
responsable de que estem treballant i vivint aquí a NY. És una persona a qui li
encanta el futbol i que té molt clar que quan acabi de jugar es vol dedicar en
aquest món del futbol formatiu. És un enamorat del futbol base.
El nostre objectiu es
traslladar a cada acadèmia que obrirem la metodologia de treball del futbol
espanyol per aconseguir implantar el nostre estil de joc. Per a portar a terme
aquest objectiu és molt important la composició de cadascun dels nostres equips
humans: tant el director de la acadèmia com els entrenadors han de conèixer la
nostra metodologia de treball. Delfí treballarà a Puerto Rico, concretament a
la DV7 Academy–Bayamón FC. on ocuparà el càrrec de director tècnic i alhora
també ocuparà la funció d’entrenador del primer equip del club que competeix a
la 1a divisió de Puerto Rico.
Un altre ebrenc Pau
Suazo, actualment preparador físic de la UE Lleida B, serà la mà dreta de Delfí
en aquest projecte.
P. Heu pogut comprovar que Josep és un rodamón del
futbol. Imagino que pocs com ell han entrenat a 4 continents (de fet només li
falta Amèrica del Sud i Àfrica, però tot arribarà...) Té veus tornant un dia a
entrenar a Espanya o és aviat per a parlar-ne?
R. A la vida i al futbol, tant a mi
com a la meva dona no ens agrada massa marcar-nos objectius a llarg termini.
Vivim dia a dia, sabent que el món al qual ens dediquem es força canviant. Ara
mateix acabem d’encetar projecte de vida nou realitzant una aposta important a
les nostres vides. No pensem gaire més enllà. Evidentment que sempre faria
il·lusió treballar prop de casa. Però ho deixarem en mans del destí.
Mentrestant treballarem fort, per intentar que la propera aventura sigui el més
gratificant possible.
P. Vols afegir alguna cosa més?
R. Agrair el suport de la nostra
família, que sempre han entès i recolzat les nostres decisions. I AGRAIR (en
majúscules) a la meva dona Romina el fet que s’hagi convertit en la meva
companya de viatge, sacrificant la seva vida laboral a l’ havent deixat la seva
professió de mestra d’una manera indefinida.
Moltes gràcies Josep pel teu
temps. Té desitjo molts d’èxits en aquesta nova etapa que tot just acabes de
començar i a veure si, efectivament, dintre d’uns anys es comencen a veure els primers
fruits del teu treball.
A tu, moltes gràcies.
Salut!
