ELS COLORS DE LA BADIA DELS ALFACS (11)

SANTA COLOMA DE QUERALT (3)

Pablo Iglesias, un parlanchín ensoberbecido

ARTURO GONZÁLEZ 

¡Y encima va de perdonavidas! Es evidente que este señor no está por la gobernabilidad. Desgrana su discurso como un autómata programado. Proponer el referéndum en Catalunya cono condición indispensable y en las primeras fechas de un nuevo Gobierno indica que no quiere un acuerdo, sino sumisión a sus designios, pues sabe de sobra que esa premisa no la aceptarán nunca ni Pedro Sánchez ni el Comité Federal ni las bases del PSOE.

La petulancia con la que reincide en proponerse para Vicepresidente, por cierto con facultades que anularían al Presidente convirtiéndolo en un títere, algo que nunca viose, demuestra que se cree el verdadero salvador de la democracia y su regeneración, sin que él ofrezca las mismas garantías que exige.

No quiere hablar de ministerios bajo su adscripción, pero habla, y no solo de ministerios sino hasta de Secretarías de Estado.

En resumen, quiere que siga gobernando Rajoy, bien en un último intento de investidura, bien en unas nuevas elecciones en que los más de siete millones de fieles fanáticos le renueven su confianza, asustados por lo que ofrece y exige el autoritario gurú de Podemos, y por muchas Aguirre y Barberá que haya.

Y ha pasado de negarse a hablar con el PSOE en tanto no dejase de negociar con Ciudadanos, a constituirse en paladín de toda negociación con todo quisque. Un caso de soberbia psiquiátrica.. Presenta un documento cerrado para humillar al PSOE, como si é fuera el encargado de la investidura por el Rey.

Sus facilonas propuestas económicas se basan en pagar más y no en producir más, mejor y nuevo. Ni una palabra sobre las dificultades mundiales que se avecinan. Él encerrado en su solo juguete.

No sé si los españoles accederían con gusto a que controle el Centro Nacional de Inteligencia.

Tampoco sé si verían con buenos ojos que se erija en garante de la lucha contra la corrupción sin que haya mecanismos que lo controlen a él y a su partido. Páginas web y auditorias del Tribunal de Cuentas tienen todos.

Es triste que la intransigencia, la falta de cordura, y aras de pureza ideológica impidan al menos un avance moderado en la situación de España. Lógicamente, Sánchez le reconducirá a su papel, y tanto en la no muy segura negociación como en la sesión de investidura lo dejará en posición comprometida. Iglesias deberá asumir su parte de culpa.

Negociar es ceder. De acuerdo. Pero no se puede ceder en nada esencial. Ni unos ni otros. Por ello es previsible que un acuerdo PSOE-Podemos no alcanzará puerto. Salvo que ambos cedan  más de lo decente llevados por sus ansias de saborear el poder. Y dejémonos ya de deformaciones y falsas percepciones. Pueden negociar y llegar a acuerdos dos que discrepan, pero no dos que no se pueden ver, que es la realidad de lo que les ocurre al PSOE y a Podemos.

Ah, y supongo que Iglesias se seguirá postulando también como portavoz del Gobierno. Una fuente de conflictos permanentes a añadir a la propuesta inasumible que ha presentado Iglesias. Mejor déjenlo y los españoles dirán.

MESSI: EL PASTÍS I LA CIRERETA

Del diari Sport. 

Fa temps que no parlo de Messi. Potser perquè estic força decebut de l’actitud dels futbolistes al llarg d’aquesta crisi. Però això no teu que consideri que l’argentí ha és el millor futbolista que hi ha hagut mai. I a sobre s’ha format com a futbolista a can Barça.

Després del penal que va tirar diumenge i que va permetre marcar a Luis Suárez recordant un penal que va marcar Cruyff l’any 1982 amb l’Ajax, s’ha volgut comparar determinades jugades que ha fet Messi amb algunes de les que van fer alguns dels millors jugadors de la història, com per exemple Maradona, Romario, Ronaldinho, etc. Messi, possiblement, reuneix el millor de tots ells i en cada moment sap buscar la solució ideal per a resoldre una determinada situació. I quasi sempre ho fa bé!

Recordo que fa anys, davant de la possibilitat de que Messi fos el pitxitxi del futbol espanyol i posteriorment la bota d’or europeu, vaig opinar que el fet seria com la cirereta del pastís, però que de no aconseguir-ho, tampoc no passaria res, ja que no cal que Messi sigui el màxim golejador per a considerar-lo el millor i damunt, el millor de tots els temps.

Perquè Messi és en sí, el pastís. I un pastís pot estar coronat per una cirereta o no. Però la cirereta és simplement un complement que no canvia la qualitat del pastís.

La trajectòria de l’astre argentí ve avalada per les 5 Pilotes d’Or aconseguides al llarg de la seva trajectòria, superant amb 2 als seus immediats seguidors. I sinó n’ha aconseguit més és perquè hi va haver un parell d’anys que per culpa dels problemes físics que va patir no va poder estar a l’alçada que acostuma a estar.

De jugadors de futbol bons n’hi ha hagut molts, però només uns pocs es poden considerar els millors: di Stefano, Pelé, Cruyff i Maradona. Cada un d’ells va marcar una època, però no necessàriament el més recents han superats els seus antecessors.

Veure jugar a Messi és tot un privilegi. A tots els que ens agrada al futbol hem tingut l’enorme sort d’haver-lo vist jugar. Segurament, dintre d’uns anys apareixerà un altre jugador que deixarà bocabadats als seus contemporanis i potser pensaran el mateix que ara estic pensant jo mateix i tants d’altres. Però no hauran vist a Messi, un jugador que es reinventa a cada temporada i que ha resorgit quan hi havia que ja el donava per acabat. Evidentment sempre aficionats a d’altres equips...

De Caye a l'Sport, 

La prova de la grandesa de Messi l’hem viscut aquest mateixa setmana. Conta l’Sporting de Gijón va fer el seu gol número 300 de lliga i el 10.000 de la història del Barça en aquesta competició (el 9.000 també el va fer l’astre argentí) Des de fa temps Messi és el màxim golejador històric del Barça, tot i que la seva manera de jugar no té res a veure amb la d’un golejador clàssic.

Ara els mitjans de comunicació ja li estan buscant un nou repte: el de màxim golejador europeu històric en lliga. Des dels anys 80, qui ostenta aquest rècord és l’alemany Gerhard Müller amb 365 gols. Suposo que ningú deu pensar que és un repte impossible per a Messi... Fa uns anys ja li va batre un altre al superar la xifra de 67 gols que tenia l’alemany en una mateixa temporada. Però Müller si que era un golejador... A part de gols (què no és poc!) no aportava gaire cosa al joc col·lectiu de l’equip.

Per tant, mentre puguem, pesem-nos-ho bé amb Messi i el seu joc. El que vindrà després ja es veurà...