ELS COLORS DE LA BADIA DELS ALFACS (26)

CASTELLET (3)

Esto se hunde, Mariano

ANTÓN LOSADA 

Se entiende perfectamente que Mariano Rajoy ni se plantee irse: si tuviera que dimitir hoy medio partido debería presentar también su renuncia exactamente por las mismas razones

En el PP salen a media docena de sapos tragada por día como vigoroso resultado de una corrupción que les llega "hasta los cojones" ( Antón Damborenea dixit). Para llegar a un acuerdo que todos necesitan en el PSOE, Podemos o Ciudadanos, buscan la manera de comerse sin que se note las faroladas y ocurrencias que han ido soltando durante estos días porque les pirran los micrófonos y dejar claro quién es el verdadero campeón.

Ambos suponen problemas peliagudos pero de consecuencias bien diferentes. Si resuelves el primero puedes llegar a presidente o a ministro. Si te atreves con el segundo pasarás a la historia como el barrendero que debió sacar la basura o el ejecutor que se llevó a medio partido por delante para hacer limpieza.

Se entiende perfectamente que Mariano Rajoy ni se plantee irse. Si tuviera que dimitir hoy medio partido debería presentar también su renuncia exactamente por las mismas razones que Rajoy: conocer, tolerar y hasta encubrir la corrupción que se ha institucionalizado en una fuerza política que ha preferido callar y mirar para otro lado a cambio de asegurarse una mejor financiación. Si echa a Rita Barberá la única pregunta será quién es el siguiente.

Ni el problema del PP reside únicamente Mariano Rajoy ni se arregla relevando solo a Mariano Rajoy. El principal partido de la derecha necesita una catarsis y una regeneración tan profunda e intensa que solo puede hacerse con tiempo y desde la oposición.

El fiscal de Valencia acaba de conectar la trama levantina con la financiación estatal del partido. Parece cada día más obvio que el PP se ha construido sobre un sistema de financiación que recuerda a aquellos famosos compartimentos estancos del teóricamente insumergible Titanic. Tras chocar contra los cortantes icebergs de la trama Gürtel, la Púnica o la Tábula, solo es cuestión de tiempo que unos y otros empiecen a confesar para mejorar sus condenas o cobrarse alguna venganza y la corrupción inunde todas y cada una de las cubiertas sin remisión. 

Mientras solo existía un Luis Bárcenas a quién proteger a cambio de silencio la corrupción parecía una marejada gestionable. Pero ahora hay al menos media docena de Bárcenas en juzgados y cuartelillos de la Guardia Civil dispuestos a cantar la Traviata si hace falta. Unos como David Marjaliza ya lo han largado todo y otros como Alfonso Grau o Rita Barberá avisan de que están en camino. Se ha convertido en una tormenta perfecta. 

Bastante ha resistido ya el PP como partido. A cualquier otra organización política española un caso de financiación irregular masiva como la trama Gürtel se la habría llevado por delante hace tiempo sin piedad. El PP es el Titanic de la corrupción política y se hunde, Mariano. Ni siquiera tu código puede impedir eso. No hay código en el mundo capaz de detenerlo. Los niños y los registradores primero.

L’OBSCUR OBJECTE DE DESIG

Al costat esquerre el monument de la discòrdia. 

Al mig de l’Ebre de Tortosa hi ha una cosa que sembla que per a molts sigui un obscur objecte de desig. De no se així no s’entén perquè se’ls defensa com s’està fent.

És obscur només per una qüestió: per la seva procedència. Evidentment m’estic referint al monument que es va aixecar aprofitant una pilastra de l’antic pont que unia les dues ribes del riu, tal i com ho fa ara el pont de l’Estat a escassos metres de distància. Aquest monument va ser aixecat per a glorificar el triomf del dictador Franco commemorant els anomenats 25 Años de Paz. O sigui, més o menys allà per l’any 1966 i que Franco va inaugurar en persona. Encara recordo que de la Galera (com de tots els pobles del partit judicial de Tortosa), van sortir autocars plens de gent per anar veure al sinistre dictador.

En el decurs dels anys, el monument s’ha anat despullant i mirant de donar-li un aire més democràtic. Així per exemple sé li va treure el Victor què era el símbol que identificava a Franco i que contenia les lletres de victoria (en castellà, evidentment) Però encara hi figura la dedicatòria: A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro. I es clar, mirat des del punt de vista dels vencedors, només van trobar glòria els d’un bàndol, als altres que els bombin...

Per molt democràtic que sigui fer una consulta a la ciutadania sobre si es treu o bé es conserva el monument, per sobre d’això hi ha una llei que s’hauria de complir. Si l’actual equip de govern i aquells que li donen suport presumeixen de demòcrates, el que haurien de fer primer que res és acatar les lleis que s’han aprovat. I, des del meu punt de vista, la Llei de ,a Memòria Històrica no és una llei més, és una llei que pretén reparar l’enorme injustícia que va patir el nostre país durant dècades.

Si algú no té memòria històrica o, simplement, no va viure ni la guerra ni el franquisme, li vull recordar que la guerra Civil Espanyola va ser producte d’un cop d’estat feixista contra un règim democràtic com era la II República Espanyola. Al finalitzar la guerra, el bàndol vencedor va represaliar a tots aquells rojos (o que els sospitosos de ser-ho) i que no havien marxat cam a l’exili a França, Mèxic o un altre país.

Quan es fan actes d’homenatge a les víctimes, sempre hi ha una frase que predomina sobre la resta: Perdonem però no oblidem! I jo pregunto: ¿És què a l’equip de govern de Tortosa no hi ha ningú que tingui familiars que van morir defensant la democràcia o van haver de fugir abans de ser ajusticiats, sovint injustament, pel règim totalitari de Franco? Si la resposta és sí, poc ho sembla, poc honren els seus avantpassats!

No cal entrar en detall de com ha anat tot aquest procés que fa anys que dura. Segurament unes de les paraules més sorprenents van ser pronunciades per la primera tinent d’alcalde Merixell Roger: A la consulta donarem llibertat de vot als nostres militants... Només faltaria!

Abans d’acabar vull recordar una anècdota que em sembla que ja he explicat alguna vegada. Per a commemorar los 25 Años de Paz i rebre millor al Generalísimo, Tortosa es va omplir de cartells al·lusius a l’aniversari. En algun d’aquest cartells, algú hi va escriure. ¡Y de paciència!

Des d’aquella data han passat 50 anys i encara són olts els tortosins que han de tenir paciència... Paciència per aguantar un equip de govern com el que té avui la seva ciutat.