GIBRALTAR 7

 

El grau zero dels Pujol

ALBERT SÁEZ

Director adjunt

Qui escull Cristóbal Martell com a lletrat ja sap el que es fa i el que paga. Aquest prestigiós advocat no és especialista en Dret penal, com molts es pensen, sinó en processal. Se les sap totes perevitar que els seus clients siguin jutjats injustament, cosa que no garanteix que ho siguin justament. Una de les seves estratègies habituals de defensa és la teoria de la fruita podrida de l’arbre podrit. Ve a dir que qualsevol prova obtinguda amb males arts anul·la tota la seva capacitat probatòria. És el que li van fer a Baltasar Garzón en el 'cas Gürtel', eliminar del sumari les sucoses gravacions de les conxorxes dels acusats amb els seus lletrats perquè no van ser obtingudes amb autorització judicial. AGarzón, a més, li va costar la inhabilitació professional. És curiós que un sistema sigui garantista fins al punt que mitja Generalitat valenciana segueixi habilitada quan els hem sentit delinquir de pròpia mà.

El 'mètode Martell' evita situacions compromeses com les de la infanta Cristina. Anul·lar les proves per defectes de forma evita que un jutge com Castro et faci seure al banc dels acusats i sigui el fiscal qui hagi de treure les castanyes del foc a la defensa. En el cas dels Pujol, el primer que va intentar Martell va ser anul·lar la misteriosa captura de pantalla de la banca andorrana que va activar la fase judicial de l’escàndol. No ho va aconseguir perquè l’Estat va estar atent i va posar el principat en el punt de mira dels mateixos Estats Units fins que els jutges van beneir l’aixecament del secret bancari. Però Martell se les sap totes. I ara ha localitzat un parell de 'pen drives' en què les clavegueres de l’Estat van guardar la merda dels Pujol obtinguda pels nois de Método 3 a petició de les altes esferes del PP i de la Moncloa. De manera que, si Martell se surt amb la seva, totes les peripècies de què ha donat testimoni la inefable Victoria Álvarez seran fruita podrida d’un arbre podrit, i així pot acabar amb la causa contra la família. Aquí si que tenim una tercera via perquè les coses de Catalunya tornin al seu lloc: l’Estat –per acció o per omissió– tapant la merda dels Pujol. Com en el segle passat.

EXCUSES DE MAL INDEPENDENTISTA

De Ferreres al Periódico. 

Després de que el TSJC jutges a Mas, Ortega i Rigau, aquesta setmana li ha toca el torn a Homs, però en aquest cas l’ha jutjat el Tribunal Suprem, per la seva condició d’aforat, al ser diputat al Congrés. El 9-N de 2014 Homs era Conseller de la Presidència i, per tant, un dels responsables d’organitzar la consulta o el procés participatiu com sembla que ho volen anomenar.

Les televisions han ofert diverses imatges sobre la compareixença d’Homs a la sala del TS que el jutjava. Se’l veia arrogant; de vegades fins i tot com si desafies als membres del tribunal que l’estava jutjant, sobre tot al fiscal.

Homs va basar principalment en dues qüestions:

1.- No van entendre la providència que els hi va fer arribar el Tribunal Constitucional.

2.- No hi veien cap delicte amb el que pretenien fer al tractar-se d’un procés participatiu i no d’una consulta o un referèndum.

M’he llegit la providència i tot i que s’usa el típic llenguatge judicial i per tant un profà en la matèria pot tenir problemes d’interpretació, no crec que sigui el cas d’Homs que, tal i com es va reiterar diverses vegades durant l’audiència, és advocat, tot i que no en exercici.

A part d’això la Generalitat compta amb uns serveis jurídics que són capaços (no haurien de ser capaços...) d’interpretar qualsevol demanda, qualsevol denúncia, qualsevol auto, qualsevol providència, etc. que se’ls hi faci arribar.

La segona qüestió és més del mateix. Un advocat no pot excusar-se dient que no hi veien cap delicte... De la providència del TC se’n desprenia alguna cosa. Dir que es pensaven que no hi havia delicte torna a ser un argument difícil de creure venint de qui ve.

Imagineu-vos per un moment que jutgessin a una persona anònima i que digués que com no ha fet el que ha fet perquè no coneixia la Llei. El jutge li respondria que la ignorància de la llei no l’eximeix de complir-la. Aquest és el primer precepte legislatiu (i l’únic que me sé...)  

Per tant, els arguments d’Homs (de Quico Homs) me semblen bastant infantils i impropis d’un polític que només fa uns anys sonava com a clar aspirant a succeir a Arturo.

El món independentista (independentista de veritat) esperaven molt més d’ell com també esperaven molt més de Mas, Ortega i Rigau. Als independentistes de veritat els hi hauria agradat que, en lloc d’enfrontar-se al tribunal en qüestions intranscendents, els hi hagués etzibat: No reconec a aquest tribunal! Vostès no me poden jutjar!

Els independentistes de veritat parlen molt de desobeir i no reconèixer cap tribunal ni institució espanyola. Alguns membres de les CUP així ho han manifestat i mantingut fins i tot quan se’ls ha jutjat a l’Audiència Nacional.

Per tant, reitero el meu convenciment de que els antics convergents es van convertir a l’independentisme per interessos polítics, però el d’ells é un independentisme reversible: sempre que els hi interessi tornaran a convertir-se en nacionalistes.

Això sí, abans s’embolcallaven amb la senyera... Ara s’embolcallen amb la senyera, però l’estelada del triangle blau i l’estel blanc i en el futur sé seguiran embolcallant amb la senyera... Amb quina? Ves a saber. És l’única manera que tenen d’amagar les seves vergonyes.

LO POBLE QUE VOLEM 01-03-2017

Carrer Murillo cantonada amb l'Amèrica. 

Nosa per als vianants? Ni una ni mitja...