EXCUSES DE MAL INDEPENDENTISTA

De Ferreres al Periódico. 

Després de que el TSJC jutges a Mas, Ortega i Rigau, aquesta setmana li ha toca el torn a Homs, però en aquest cas l’ha jutjat el Tribunal Suprem, per la seva condició d’aforat, al ser diputat al Congrés. El 9-N de 2014 Homs era Conseller de la Presidència i, per tant, un dels responsables d’organitzar la consulta o el procés participatiu com sembla que ho volen anomenar.

Les televisions han ofert diverses imatges sobre la compareixença d’Homs a la sala del TS que el jutjava. Se’l veia arrogant; de vegades fins i tot com si desafies als membres del tribunal que l’estava jutjant, sobre tot al fiscal.

Homs va basar principalment en dues qüestions:

1.- No van entendre la providència que els hi va fer arribar el Tribunal Constitucional.

2.- No hi veien cap delicte amb el que pretenien fer al tractar-se d’un procés participatiu i no d’una consulta o un referèndum.

M’he llegit la providència i tot i que s’usa el típic llenguatge judicial i per tant un profà en la matèria pot tenir problemes d’interpretació, no crec que sigui el cas d’Homs que, tal i com es va reiterar diverses vegades durant l’audiència, és advocat, tot i que no en exercici.

A part d’això la Generalitat compta amb uns serveis jurídics que són capaços (no haurien de ser capaços...) d’interpretar qualsevol demanda, qualsevol denúncia, qualsevol auto, qualsevol providència, etc. que se’ls hi faci arribar.

La segona qüestió és més del mateix. Un advocat no pot excusar-se dient que no hi veien cap delicte... De la providència del TC se’n desprenia alguna cosa. Dir que es pensaven que no hi havia delicte torna a ser un argument difícil de creure venint de qui ve.

Imagineu-vos per un moment que jutgessin a una persona anònima i que digués que com no ha fet el que ha fet perquè no coneixia la Llei. El jutge li respondria que la ignorància de la llei no l’eximeix de complir-la. Aquest és el primer precepte legislatiu (i l’únic que me sé...)  

Per tant, els arguments d’Homs (de Quico Homs) me semblen bastant infantils i impropis d’un polític que només fa uns anys sonava com a clar aspirant a succeir a Arturo.

El món independentista (independentista de veritat) esperaven molt més d’ell com també esperaven molt més de Mas, Ortega i Rigau. Als independentistes de veritat els hi hauria agradat que, en lloc d’enfrontar-se al tribunal en qüestions intranscendents, els hi hagués etzibat: No reconec a aquest tribunal! Vostès no me poden jutjar!

Els independentistes de veritat parlen molt de desobeir i no reconèixer cap tribunal ni institució espanyola. Alguns membres de les CUP així ho han manifestat i mantingut fins i tot quan se’ls ha jutjat a l’Audiència Nacional.

Per tant, reitero el meu convenciment de que els antics convergents es van convertir a l’independentisme per interessos polítics, però el d’ells é un independentisme reversible: sempre que els hi interessi tornaran a convertir-se en nacionalistes.

Això sí, abans s’embolcallaven amb la senyera... Ara s’embolcallen amb la senyera, però l’estelada del triangle blau i l’estel blanc i en el futur sé seguiran embolcallant amb la senyera... Amb quina? Ves a saber. És l’única manera que tenen d’amagar les seves vergonyes.