dimecres, 8 de març del 2017

GIBRALTAR 13






M'he cansat

Actor

Les notícies polítiques d'aquest país s'assemblen cada vegada més a les del dia anterior. I això fastigueja


Fins fa ben poc seguia diàriament a través dels mitjans de comunicació tot el que succeïa i es debatia en qüestió de política, especialment la nacional. Ho feia per voluntat pròpia, perquè sempre m’havia agradat tot el que generava al seu voltant. El periodisme, que, ben entès, és una de les professions més meravellosesque existeixen, ha fet molt perquè la política d’aquest país estigui viva i ha conformat juntament amb ella un binomi apassionant i apassionat.
Cesare Pavese va afirmar: «No recordem els dies: recordem els instants». I gràcies al periodisme he estat pendent i interessat en molts instants de la meva vida a saber què passava i com s’explicava. No en va, abans de dedicar la meva vida a l’espectacle vaig voler ser periodista, però un fallit examen d’accés a la universitat va fer que dirigís la mirada cap a l’advocacia, camí que tampoc vaig seguir al quedar atrapat pel món de la interpretació.
Ara albiro símptomes de fatiga amb la política, amb qui la representa i fins i tot amb qui l’explica. He disfrutat molt d’algunes tertúlies; del contrast entre aquells que es baten a cops d’espasa dialèctics de poca qualitat davant d’aquells que esgrimeixen arguments amb l’elegància de qui empunya un floret; però ara percebo el cansament. Potser perquè tot s’ha tornat tan repetidament intens que em sento incapaç de continuar cada dia el mínim desenvolupament d’una mateixa notícia. No canvia res. I no soc l’únic. Ja som molts els que estem avorrits quan veiem que les coses van massa a poc a poc en uns temps en els quals volem que tot vagi molt de pressa. Hi ha assumptes polítics, i no fa falta esmentar-los aquí, que estan embarrancats des de fa massa temps i vaticinen un futur sense futur.
Les notícies polítiques d’aquest país s’assemblen cada vegada més a les del dia anterior. I això fastigueja. És possible que també sigui per falta de paciència, que és una virtut que he anat perdent amb l’edat i de la qual diuen que és més fàcil de recomanar que de tenir.

dimarts, 7 de març del 2017

DECENT EN LA INDECÈNCIA

Informava ahir la Cadena SER que els Mossos d’Esquadra haurien detingut al regidor de districte de Ciutat Vella de Barcelona d’ERC per presumpte delicte d’assetjament sexual a una menor, segons una denúncia presentada per un grup de joves. Aquests joves recercaven pedòfils a les xarxes socials i, fent-se passar per una menor de 12 anys, es van citar amb el regidor que va acudir a la parada de metro que havien acordat. El regidor va dimitir ahir pel matí per motius personals i, després de ser detingut, el seu partir el va donar de baixa de forma immediata.  
Si actes com la pedofília, l’assetjament sexual, el mobbing o el bullying son indecents i totalment reprovables, dimitir i fer-lo fora del partit són actes decents i dignes d’elogi. Desgraciadament massa sovint surten notícies a la premsa de polítics involucrats en casos de corrupció que s’aferren al càrrec i no dimiteixen ni a la de tres...      
Per a no ser repetitiu, us comentaré algun dels casos que aquests dies, per uns o per altres motius són notícia.
Del que més se’n està parlant és de Pedro Antonio Sánchez, el President de la Comunitat de Múrcia. Tot perdre la confiança dels seus socis de govern (C’s) i que plana sobre el seu cap una moció de censura, Sánchez segueix resistint-se a dimitir. Però no només això, sinó que compta amb el recolzament del PP, l qual cosa tampoc és d’estranyar, ja que els populars, d’entrada, solen donar suport a tots els seus companys corruptes. Martínez Maillo, un dels homes forts del PP després del darrer congrés del partit, va dir sobre el president murcià: No és el mateix cometre alguns errors que posar la ma a la caixa... Sánchez està acusat de quatre delictes: prevaricació, malversació, falsedat en document públic i frau. Potser no s’ha posat cap euro a la seva butxaca, la qual cosa no vol dir que hagi maniobrat per a afavorir a algun empresari amic seu i qui sap si, finalment, diners públics van anar a parar a mans del PP tal i com ha passat tantes i tantes vegades.
A França, el candidat de la dreta Françios Fillon es nega a deixar la cursa electoral tot i que també pot ser imputat per malversació de fons públics per haver contractat a la seva dona y a un fill durant molt de temps i als que, suposadament, se’ls pagava amb diners públics sense que hi consti quina feina estaven fent. Però és que la dreta francesa o té molt malament i sembla que l’alternativa de Fillon és el propi Fillon o sigui, no hi ha alternativa, tot i que a les enquestes segueix en descens lliure... Però això ja és un altre tema.
Tornant a casa nostra, aquesta setmana, a part de la continuació del judici pel cas Palau de la Música, ha de començar el judici pel cas Pretòria on hi estan implicats Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, dos antics pesos pesants de Convergència i del Govern de la Generalitat de l’època de Pujol, els edils socialistes de Santa Coloma de Gramanet Bartomeu Muñoz (alcalde), Manuel Dobarco (regidor d’Urbanisme) i un personatge difícil de definir: Luis Andrés García, més conegut per Luigi i que havia estat expulsat del PSC feia uns quants anys.
Sense abandonar el tema de la corrupció en particular i la indecència en general, acabaré amb un titular de la Vanguardia d’avui mateix: El PDEcat es desmarca de l’herència de CDC sobre el 3%.
Què sobreenteneu? Qui es desmarca d’alguna cosa és perquè dita existeix... Per tant, implícitament el PDECat reconeix que va existir finançament irregular de Convergència, no?
Per cert, no recordo que hagi dimitit ningú per això... Per tant, decents, tampoc.  

MONUMENT FRANQUISTA A CASTELLÓ DE LA PLANA

Dissabte passat vàrem estar a Castelló i al passar pel parc Ribalta vaig poder veure el que me va sembla que era un monument franquista.
La casualitat ha volgut que justament aquesta tarda l'Associació d'Amics del Ribalta decideixin que fer amb la creu homenatge als caiguts (però només als d'un bàndol)
Fa uns anys l'Ajuntament de Castelló va reinterpretar el monument i el va dedicar a 'totes les víctimes de la violència". Una manera molt subtil per a deixar-lo com està.
Opino que a moltes víctimes no s'identificarien per a res amb aquesta creu, símbol d'un dels grans aliats de Franco: l'Església Catòlica, Apostòlíca y Romana.

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/hay-mantener-retirar-cruz-caidos-parque-ribalta_1054696.html