M'he cansat

CARLES SANS

Actor

Les notícies polítiques d'aquest país s'assemblen cada vegada més a les del dia anterior. I això fastigueja

Fins fa ben poc seguia diàriament a través dels mitjans de comunicació tot el que succeïa i es debatia en qüestió de política, especialment la nacional. Ho feia per voluntat pròpia, perquè sempre m’havia agradat tot el que generava al seu voltant. El periodisme, que, ben entès, és una de les professions més meravellosesque existeixen, ha fet molt perquè la política d’aquest país estigui viva i ha conformat juntament amb ella un binomi apassionant i apassionat.

Cesare Pavese va afirmar: «No recordem els dies: recordem els instants». I gràcies al periodisme he estat pendent i interessat en molts instants de la meva vida a saber què passava i com s’explicava. No en va, abans de dedicar la meva vida a l’espectacle vaig voler ser periodista, però un fallit examen d’accés a la universitat va fer que dirigís la mirada cap a l’advocacia, camí que tampoc vaig seguir al quedar atrapat pel món de la interpretació.

Ara albiro símptomes de fatiga amb la política, amb qui la representa i fins i tot amb qui l’explica. He disfrutat molt d’algunes tertúlies; del contrast entre aquells que es baten a cops d’espasa dialèctics de poca qualitat davant d’aquells que esgrimeixen arguments amb l’elegància de qui empunya un floret; però ara percebo el cansament. Potser perquè tot s’ha tornat tan repetidament intens que em sento incapaç de continuar cada dia el mínim desenvolupament d’una mateixa notícia. No canvia res. I no soc l’únic. Ja som molts els que estem avorrits quan veiem que les coses van massa a poc a poc en uns temps en els quals volem que tot vagi molt de pressa. Hi ha assumptes polítics, i no fa falta esmentar-los aquí, que estan embarrancats des de fa massa temps i vaticinen un futur sense futur.

Les notícies polítiques d’aquest país s’assemblen cada vegada més a les del dia anterior. I això fastigueja. És possible que també sigui per falta de paciència, que és una virtut que he anat perdent amb l’edat i de la qual diuen que és més fàcil de recomanar que de tenir.