divendres, 21 de juliol del 2017
¿Pàtria o patrimoni?
Director
El temor dels consellers a arruïnar les seves famílies per l'1-O és legítim, però sorprèn que no el tinguessin al prometre els seus càrrecs abraçats a la desobediència
A 80 dies del promès referèndum unilateral, s'ignora tot sobre els seus preparatius. A aquestes altures del 2014, la Generalitat ja havia encarregat la fabricació de les urnes i les paperetes de la consulta del 9-N, i s'ultimava la modalitat del cens. Com a responsable de la logística d'aquella votació, concebuda com a no vinculant, Joana Ortega feia mesos que prenia decisions executives. Res d'això es pot afirmar encara sobre l'1-O. Passa que, durant l'agitada gestació del 9-N -primer consulta, després procés participatiu-, emissaris de CiU, el PP i el PSOE negociaven en secret per minimitzar els danys; per això al final la votació va ser tolerada. La ruptura d'aquell secret fil de confiança entre Artur Mas i Mariano Rajoyexplica la posterior condemna del primer, així com el rearmament legal de l'Estat per frenar futurs intents.
Des d'aleshores, les cartes estan a la vista. Un any més tard, després del frustrat plebiscit del 27-S, Mas va tractar en va de salvar el cap encadenant els seus a la desobediència cupaire. Per imposar laindependència en 18 mesos, segons el primer full de ruta de l''hereu' Carles Puigdemont, o per desconnectar d'Espanya mitjançant un referèndum unilateral, d'acord amb la segona. Mutava la tàctica, però la fèrria oposició de l'Estat era una constant.
El Govern Puigdemont viu avui moments de greu inquietud pels dubtes de consellers i alts càrrecs sobre la viabilitat de l'1-O i els seus temors pel peatge personal que hauran de pagar. Perquè, com va argumentar Jordi Baiget abans de ser fulminat, una cosa és exposar-te a la presó i una altra arruïnar la teva família.
TOT PER NO RES
Tots dos, dubtes i temors, són perfectament legítims, i estan íntimament connectats. S'entén que un bon patriota arrisqui el seu patrimoni si té garanties que el premi serà la consecució d'un Estat propi que, sens dubte, el sabrà recompensar. Però perdre-ho tot a canvi de no res, més que d'herois, és propi de necis.
Sorprèn, amb tot, que els que van prometre el càrrec abraçats a la desobediència jutgessin llavors més plausible i menys costosa per als seus interessos la secessió unilateral que posar les urnes.
dijous, 20 de juliol del 2017
BATEA, UN POBLE DE LES TERRES DE L’EBRE
 |
| Foto: Web Ajuntament de Batea. |
Segons sembla, l’amic Joaquim Paladella,
alcalde de Batea (si li dic amic és perquè li ho puc dir) ha aconseguit el
ressò mediàtic que pretenia. Segurament, mai abans els focus d’atenció havien
enfocat tan directament el poble de Batea com ho van fer dimecres passat quan, unes
declaracions del propi alcalde sobre la possibilitat de convocar una consulta
popular per a que Batea deixi de ser un municipi català i passi a dependre
administrativament de l’Aragó, va córrer per un bon grapat de mitjans de
comunicació, entre els que cal destacar TV3.
L’anunci que va fer Joaquim reobre un debat històric a les Terres de l’Ebre: El
menysteniment al territori a l’hora d’invertir per part de les Administracions.
Quantes vegades heu escoltat de que Tortosa és la quinta província de Catalunya? Potser ara ja no es diu tant,
però quan érem joves es deia sovint. Llavors sempre hi havia algú que deia que millor la quarta de l’Aragó que la quinta de
Catalunya.
Si el Govern català se queixa (amb tota la raó del
món) de que el Govern de l’Estat no compleix amb els seus compromisos
inversors, a les Terres de l’Ebre ens passa exactament el mateix, però en
aquest cas amb tots dos Governs, el d’aquí i el de Madrid.
Vaig conèixer a Joaquim
Paladella l’any 1986 al poc d’haver entrat a treballar a Hisenda. L’any
1991 va ser elegit alcalde per majoria absoluta; majoria que ha anat renovant en
cada elecció.
Quan Pasqual
Maragall va ser escollit pel PSC candidat a la presidència de la
Generalitat va impulsar un Pla Estratègic per a conèixer de primera ma quines
eren les mancances de cada comarca catalana. Per primera vegada un programa
electoral sé faria des del territori i no des dels centres de poder de
Barcelona.
A les Terres de l’Ebre el PSC coixejava d’una pota: La
Terra Alta. Jo formava part de l’equip econòmic que periòdicament es reunia amb
diferents sectors per a conèixer les seves necessitats, però de la Terra Alta
no teníem cap interlocutor que ens pogués parlar sobre la problemàtica existent.
-Jo conec a Joaquim
Paladella, l’alcalde de Batea... Tira cap a Iniciativa, però si li demano
jo segurament col·laborarà.
Dit i fet. Li vaig trucar i li vaig preguntar si volia
explicar-nos les carències de la seva comarca per a incloure-les al Pla Estratègic
de les Terres de l’Ebre. Hi va accedir. L’equip econòmic (me consta que n’hi
havia d’altres) ens solíem reunir al despatx professional de l’economista Paco Albacar (reposi en pau)
No crec equivocar-me quan dic que Joaquim Paladella ens va sorprendre a tots quan va esmentar el que
calia fer per a desenvolupar econòmicament la seva comarca.
-Per al creixement de
la Terra Alta només calen amb dues coses: Millorar la xarxa viària i poder elaborar
de cava.
Al cap d’uns anys les carreteres d’accés a la Terra
Alta des de l’Eix de l’Ebre (Horta de Sant Joan-Arnes i Gandesa) van millorar
sensiblement, com també la que va de Gandesa al límit amb l’Aragó passant
precisament per Batea. En quan al cava, no se’n pot elaborar per que la D.O.
Cava s’ha negat en rotunditat incloure la Terra Alta. No obstant, cal recordar
que l’any 1999 el vi amb D.O. Terra Alta no era tan apreciat como ho és
actualment quan, fins i tot, ha obtingut diversos premis per la seva alta
qualitat.
Des d’aquelles inversions en infraestructures a la
Terra Alta en general i Batea en particular, ja no se’n ha fet més, tot i que fa
uns anys se va parlar de comunicar el Baix Aragó amb la Mediterrània passant
per la Terra Alta i posteriorment pel Baix Ebre o bé per les comarques dels
Ports i Baix Maestrat fins a Vinaròs. Però la crisi va aturar el possible
projecte.
Tots el pobles tenen el dret de desenvolupar-se i, els
alcaldes, amb la col·laboració dels polítics de la demarcació corresponent, de
fer-ho possible. Un alcalde per si sol mai podrà complir les demandes dels seus
veïns sinó hi ha voluntat de fer-ho per part de la resta d’administracions, ja
sigui la Generalitat, la Diputació o el propi estat Espanyol.
Si Joaquim Paladella
ha donat un cop de puny a la taula i ha dit prou és perquè les seves peticions no
han estat ateses. Per això demana la visita del President de la Generalitat
Carles Puigdemont i del Subdelegat del Govern Jordi Sierra.
Accions com el de l’alcalde de Batea les haurien de
fer la majoria d’alcaldes de les nostres comarques amb la col·laboració dels diputats
territorials, directors de serveis de la Generalitat, etc. Però desgraciadament
la majoria dels nostres polítics estan més per conservar el seu privilegi (i
això passa per no emprenyar massa els de dalt) que no defensar el seu propi territori.
Un clar exemple l’hem viscut fa poc a Tortosa al renunciar a un nou hospital i
al tercer institut.
Tot i que pugui sonar una mica esbojarrat: Independència
sí, però de les Terres de l’Ebre.
Ànims amic Joaquim,
la raó està amb tu!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)