dilluns, 24 de juliol del 2017
1-O: resta i segueix
Director
Com més puresa independentista exhibeixi la Generalitat, inclosa la cúpula policial, menys moderats se sentiran convocats al referèndum unilateral
L'independentisme va conquistar l'hegemonia del relat català per encerts propis i abandonaments aliens. Les icòniques imatges de diades multitudinàries es complementaven la resta de l'any amb eslògans imbatibles: el dret a decidir, 'El vot de la teva vida', 'Un país nou', 'La revolta dels somriures'... Una obra d'art del màrqueting astutament apuntalada amb un joc de llums i ombres sobre la realitat espanyola: sota el focus polític i mediàtic, els episodis més casposos; la resta, convenientment eclipsat.
Però, amb vistes a l'1-O, l'acceleració dels esdevenimentsestà mudant el rictus de l'independentisme. A mesura que s'evidencia que el que s'acosta no és tant un xoc de trens com una col·lisió de la locomotora separatista contra el mur de legalitat internacional, els moviments del Govern català i el seu entorn es tornen cada vegada menys incloents, més divisius.
Bon exemple d'això és l'accidentada crisi de Govern executada en tres temps per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras: primer va caure el conseller Jordi Baiget per publicitar els seus dubtes sobre el referèndum; després van sucumbir quatre membres més delPDECat per no superar en privat la prova de fe independentista; i la depuració, induïda o voluntària, prossegueix en els alts escalafons de l'Administració, amb relleus tan significatius com el del director dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle, per un secessionista tan desacomplexat com Pere Soler.
Al dissident se l'aparta de portes endins i extramurs se l'assenyala amb el dit acusador. Els cartells que identifiquen els abstencionistes amb el dictador Francisco Franco constitueixen tot un prodigi de subtilesa.
DESCONFIANÇA I OBSCURANTISME
Si la pretensió independentista era mobilitzar el vot del 'no' per així omplir les urnes, les depuracions en la família postconvergent, el clima de desconfiança i l'obscurantisme que envolta els suposats preparatius de l'1-O aconsegueixen exactament l'efecte oposat. Com més puresa independentista exhibeixi el Govern, menys votants moderats se sentiran convocats al referèndum. L'eslògan ha canviat: Resta i segueix.
Els manifestos i discursos que propala el procés denoten una empatia cada vegada menor, pràcticament inexistent, amb els no convençuts. ¿A quants indecisos pretenien seduir l’Assemblea i Òmnium posant en boca de Pep Guardiola que Catalunya està sotmesa a «un Estat autoritari»? ¿Quines noves complicitats va teixir la presentació de la llei del referèndum, destinada a enardir la parròquia sense oferir a la resta cap garantia democràtica sobre la convocatòria? ¿Quants votants del no se sentirien cridats a una jornada de votació ideada, organitzada i monitoritzada per i per a independentistes?
Més que unir voluntats socials, al Govern el preocupa demostrar que està a punt per expugnar aquest castell... encara que en veritat sigui un molí. I que, fins i tot sent cada vegada menys, són els irreductibles.
diumenge, 23 de juliol del 2017
DIARI DE VACANCES A GALÍCIA. DIA 6: RIBADEO I LA PLATJA DE LES CATEDRALS
Quan vam planificar les vacances a Galícia, si una visita teníem clara era la de la platja de les Catedrals, a Ribadeo, un poble limítrof amb el principat d’Astúries.
Quan pel matí vam arribar al poble, ja es podien veure els preparatius de la festa dels Indians que començava el dia següent. En arribar a la majoria de les nostres destinacions o bé s’havia acabat la festa (Burgos, Lugo) o bé anava a començar (Betanzos, Ribadeo) Coses del destí...
Del poble de Ribadeo cal destacar la seva plaça d’Espanya amb els seus edificis d’estil indià com per exemple la casa de los Moreno que, com d’altres, està en restauració i que, des del meu punt de vista podria formar part del passeig de Gràcia de Barcelona tal i com els hi vaig dir a uns turistes barcelonins.
Després de dinar al restaurant del Club Nàutic, vam fer una mica de temps esperant que es fessin les 8 de la tarda, l’hora que començaria (poc més o menys) la baixamar que és la ideal per a visitar les Catedrals.
Primer vam donar un tomb pel poble i quan ja vam pensar que estava tot vist, vam marxar cap a la citada platja per a recórrer els senders habilitats que hi ha i poder-les veure des de dalt, tot i que és més impressionant fer-ho des de baix.
Cal reconèixer que la platja de les Catedrals és un lloc únic, un capritx de la naturalesa i un lloc ideal per a fer-hi fotos. I sinó que li preguntin a la meva dona que no va parar de fer-ne... Què les faci jo ja és més normal.
L’ADVERTIMENT
Tot i que la visita a les Catedrals és gratuïta, durant unes setmanes de l’estiu cal inscriure’s prèviament per assegurar-se poder-hi entrar. Segons la web a partir del dia 7, el següent a la nostra visita. No obstant a l’oficina de turisme de Lugo ens van dir que ens registréssim igualment, però en arribar allí no hi havia cap tipus de control.
Si les visiteu alguna vegada recordeu-vos-en també de mirar les hores més idònies per a fer-ho.
L’ANÈCDOTA
Quan anàvem a seure’ns a la taula del restaurant, a la taula del costat hi havia una família de 3 membres. El xiquet portava una camiseta de l’Osasuna.
-Sou de Pamplona? –Els hi vaig preguntar- Ho dic per la samarreta que porta el xiquet.
-Sí –Me van respondre-
-I què, fugin dels Sanfermins?
- Has donat al clau –Me va respondre la mare-
ENLLAÇOS:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)