divendres, 28 de juliol del 2017
La guerra bruta surt gratis
ENRIC HERNÁNDEZ
El tancament en fals de la investigació sobre la 'policia política', un escàndol de corrupció que transcendeix l'Operació Catalunya, constitueix un fracàs de la democràcia
Amb el solitari rebuig dels populars i la tèbia abstenció dels regeneracionistes de Ciutadans, els vots de l’oposició han aconseguit que la comissió del Congrés que investiga l’executòria de Jorge Fernández Díaz al capdavant del Ministeri de l’Interior conclogui el que és obvi: que, almenys en aquesta recent etapa, es va utilitzar la policia amb fins partidistes, per beneficiar el PP i per desgastar els seus adversaris polítics. La investigació parlamentària, si mereix tal nom, només ha durat quatre mesos, i s’ha acontentat amb cinc tristes compareixences.
Ens trobem, sense cap mena de dubte, davant un dels escàndols més grans de corrupció política de la democràcia espanyola. Perquè tan corrupte és aquell que s’apropia de fons públics com qui instrumentalitza en el seu profit polític les eines de l’Estat. I exactament això, «obstaculitzar la investigació dels escàndols de corrupció que afectaven» el PP i propiciar «la persecució d’adversaris polítics», és el que van fer les clavegueres d’Interior, segons la majoria parlamentària.
És evident que, entre els enemics a batre, el PP va identificar els líders independentistes, però també ho és que després la justícia va fer la seva feina: on no hi havia matèria punible –els falsos comptes secrets d’Artur Mas i Xavier Trias– va descartar actuar. Però el patrimoni ocult per Jordi Pujol i família a Andorra, confessat pel patriarca i després documentat, no era cap invenció.
UN PESTILENT ENTRAMAT
La denominada Operació Catalunya, airejada pel sobiranisme a fi de legitimar la seva causa, no explica per si mateixa la magnitud d’aquest pestilent entramat. Sent greu que hagués existit una 'policia patriòtica', encara ho és més que en efecte es constituís una policia política: la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos (BARC), que va elaborar informes secrets de l’11-M, el cas Faisán i el finançament de Podem.
Episodis de guerra bruta de l’Estat que alarmen amb raó la ciutadania i, el que és pitjor, queden impunes, almenys políticament. Des d’aquesta òptica, el tancament en fals de la comissió d’investigació és un fracàs de la democràcia.
dijous, 27 de juliol del 2017
BENVINGUTS A LA POLÍTICA!
-Mira: Aquest és guapo...
En canvi si el candidat era d’un partit rival li deia:
-Mira: Aquest és ‘feo’.
Uns conceptes molt simplistes, però fàcilment comprensibles per a un xiquet d’uns 2 o 3 anys.
Els creatius, aquells que ideen campanyes publicitàries i també polítiques, ho saben perfectament: Quan es tracta d’arribar a molta gent i amb certes garanties d’èxit, els missatges han de ser clars, concisos i simples. Me venen al cap per exemple els damassos amb el Sí dintre del globus de la campanya de l’ANC i que encara se poden veure penjats per alguns balcons. Més senzills, impossible!
Missatges curts, idees senzilles... Com per exemple Espanya ens roba o amb la independència hi guanyarem, les eleccions de la teva vida. No dic ni si ni non només es tracta d’exemples. I exemples que calen molt sobre tot en aquells sectors de la població que no han tingut temps de formar-se políticament i per tant, sovint encara no tenen capacitat de conèixer que s’amaga al darrere d’aquestes idees i, per tant, fàcilment manipulables.
Una setmana després de que l’alcalde de Batea fes unes declaracions que molts van qualificar de polèmiques, encara se’n parla. Però la majoria de les opinions que he sentit, la majoria són per a posar el crit al cel sobre una hipotètica fugida de Batea a l’Aragó sense entrar al fons de la qüestió.
-Convocaré un referèndum per a decidir si el poble de Batea vol deixar de dependre de Catalunya i passar-ho a fer de l’Aragó.
La darrera intenció de l’alcalde Joaquim Paladella és deixar de ser catalans per a convertir-se en aragonesos. A part, sap perfectament que una consulta d’aquestes característiques difícilment la podrà dur a terme.
Paladella volia cridar l’atenció i ho va aconseguir. Però també va aconseguir que els seus rivals polítics aprofitessin l’ocasió per a tirar-se-li a sobre... I de quina manera! A toro passat, se pot dir que l’alcalde no va preveure l’abast de les seves paraules. Però també cal dir (com ell mateix va denunciar) que alguns mitjans com TV3 es van mostrar poc rigorosos a l’hora d’informar i li van donar més importància a l’amenaça que a la reivindicació legítima d’un poble encapçalada pels seus representants legals.
Mentre hi ha alcaldes que miren pel bé dels seu poble, d’altres dimiteixen de les seves funcions perquè els hi ho manen des de Barcelona.
Per les imatges que he pogut anar veient, se van unir tots el opositors de dintre i fora de l’ajuntament terraltí. Fins i tot me va donar la sensació de que n’hi havia més d’un vingut d’algun poble del contorn... I gual és que algú va pagar un autocar per assistir a l’esdeveniment més gran que ha viscut el poble en aquest segle XXI...
Quan una alcalde porta diverses legislatures aconseguint majories absolutes (i Paladella ne porta 7), és normal que es guanyi enemics. Només cal veure els plens televisats on la tensió sé pot tallar amb un ganivet com si es tractés d’una barra de mantega.
Benvinguts a la política!
Perquè tot els que està passant aquests darrers dies a Bates és política, fins i tot les manipulacions en molts de sentits que hi ha hagut. Joc brut si voleu, però política al cap i a la fi.
Per a tots aquells que van estar present a l’acte (amb tota seguretat el primer que acudien d’aquestes característiques) i que ho van fer per l’amenaça de trencar Catalunya, vull adreçar-los una reflexió que fa uns dies que m’estan donant voltes pel cap:
-Hi haurà vida més enllà de l’1-O?
Segur que sí. Però mentre uns ens ho volen presentar com un edèn, a mi me sembla que no será tot tant de color de rosa com ens volen fer creure...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)