Com sabeu dimecres va declarar el President del Govern de les Espanyes a l’Audiència Nacional en qualitat de testimoni. Mentre això passava, Arnaldo Otegi assistia a una conferència que donava un amic a Lleida i deia més o menys això:
-Com han canviat els temps... Mentre jo estic assegut tranquil·lament escoltant el meu amic Joan Tardà, Rajoy està declarant a l’Audiència Nacional.
No ens enganyem, malgrat les paraules d’Otegui el país no ha canviat substancialment: A Madrid segueix governant el PP i pel que sembla ho farà, al menys, fins que la legislatura s’esgoti i a Catalunya seguim, com des de fa anys, en pas fer cap a la independència o cap a la incertesa (encara està per veure’s) i, per tot arreu, destapant-se nous casos de corrupció política.
No sé si us n’heu adonat, Espanya és un país de filòsofs. El tio Maso (e.p.d.), pare del meu company de treball i amic Maso, sempre es vanagloriava d’haver llegit intensament els filòsofs de la Grècia clàssica. Nosaltres els espanyols (i fins que es demostri el contrari ho són tots els que tenen el DNI del Regne d’Espanya) tenim la grandíssima sort de poder conviure amb ells. Només sé que no sé res va dir Plató, una de les frases més repetides pels nostres corruptes de capçalera.
Però si amb això no n’hi ha prou, la culpa no la vol ningú (cap sorpresa!) i si l’encolomes a un altre que damunt no es pot defensar, millor encara.
Un dels tresorers del PP del temps de la Gürtel va se Álvaro Lapuerta que ha quedat exonerat degut al seu estat de salut física i mental. Dimecres Rajoy el va culpar juntament amb l’Esperanza Aguirre (a qui no deu de considerar amiga precisament) de ser-ne els responsables del finançament il·legal del partit. Sembla ser que mentre el primer ho va ser per acció, la segona ho hauria estat per omissió. Va declarar Rajoy que en assabentar-se de que alguna cosa lletja passava al PP, li va manar a l’Esperanza Aguirre que ho investigués i si ho considerava pertinent, ho tallés de soca-rel. Però ni la Esperanza ni Rajoy van fer res... Per a què havien de prendre mesures si el que estava passant ja els hi anava bé!
Si així va ser, Doña Espe no ho va fer... Tot i que, com sabeu, presumeix de ser ella la que va destapar la Gürtel (però sé li van escapar d’altres com la Púnica, el Lezo...)
Només acabar la compareixença de Rajoy davant l’Audiència Nacional van diversos líders polítics (entre ells Pedro Sánchez) els que li van demanar la dimissió.
Per la seva banda, des del PP van dir que semblava una cursa per veure qui l’hi ho demanava abans. No es tracta de demanar-la abans o després, es tractar de tenir decència (ni que només sigui una mica) i presentar la renuncia... I no dimecres, sinó quan es va saber amb seguretat que el PP s’havia finançat irregularment durant anys, incloent-hi els sobresous que s’emportaven la majoria dels seus dirigents, entre d’altres, presumptament, Rajoy.
Me costa creure que si una situació similar a la que ha passat al PP (o a CDC) hagués passat a un dels principals partits d’algun país del nostre entorn, no hagués comportat conseqüències polítiques immediates. Des d’Europa suposo que se’ns miren amb cara d’incredulitat i estupefacció.
Per cert, TVE-1 va ser l’única emissora generalista (no temàtica) que no va informar als seus Telediaris de la compareixença de Rajoy a l’Audiència. Com podeu veure, als seus dirigents encara els hi dura el sectarisme de l’època de directius de TeleMadrid.
