LA CIUTAT TANCADA
No és el títol de cap llibre però ho podria
ser. Una bona part dels establiments d’Amposta tanquen el dia del bou (normalment dissabte) i s’estan dues setmanes tancats:
La de festes i la següent. D’altres (la majoria d’alimentació) la setmana de
festes tanquen per la tarda i la següent s’agafen festa tota la setmana. Dels
establiments on vaig habitualment, ha tancat la fruiteria, el quiosc, la perruqueria... Això
vol dir que m’hauré d’anar a buscar la
vida a d’altres llocs.
No he estat al mercat, però si la setmana de
festes ja hi havia moltes parades tancades, tampoc seria tan estrany que
aquesta setmana també n’hagin tancat moltes. Menys mal que sempre queden els súpers.
UNA ALTRA VISIÓ DE LES FESTES
Fa uns anys ens havíem d’esperar que sortís la
Revista Amposta del mes de setembre per a poder veure l’àlbum fotogràfic de les
Festes Majors. Ara es poden veure en directe o quasi bé. La gent publica per
les xarxes socials fotos dels actes que va a veure i alguns, els més atrevits
(o atrevides) se fan fotos amb els protagonistes.
Punt i a part (mai millor dit) per a Ramón Bel, el nou Ramon Cardús de les Terres de l’Ebre, segons el qualificava un
periodista de cuyo nombre no quiero
acordarme... Com professional de la comunicació que és, Ramon publica fotos
i vídeos de tots els actes, fins i tot hores abans de que comencin, com és el
cas dels preparatius dels focs artificials d’anit que, com sabeu, solen marcar
el final de festes, tot i que sempre queden actes. I més enguany degut a la cancel·lació
de gran part dels actes de divendres a causa de l’atemptat de Barcelona que ens
va deixar a tots i a totes marcats per sempre més.
UNA MICA MÉS DE MANTENIMENT
Tots recordareu el greu doble atropellament
que hi va haver al pas de vianants on comença l’avinguda de Catalunya. Què fa
dues setmanes?
Avui he creuat el pas de vianants que creua la
carretera de Santa Bàrbara i uneix els establiments de la zona comercial que hi
ha a tots dos costats. La veritat és que per allí hi passo moltes més vegades
en cotxe que a peu i per això estic més pendent de la circulació que no de l’estat
de la pintura. Avui me’n he adonat que aquest i molts més estan mig esborrats.
Els passos de vianants han d’estar sempre el
suficientment senyalitzats i visibles: Ben pintats i amb senyalització vertical
que ho anunciï. Si tot i això hi ha gent que no els respecta (per a res!), si
estan mig esborrats ja tenen l’excusa perfecta per a dir que no els han vist.
Aquest precisament de la carretera de Santa
Bàrbara (per on passen milers d’alumnes durant el curs lectiu) i d’altres (com
el que creua l’avinguda de Santa Bàrbara tot just davant de la parada de
busos), per l’afluència de vianants que tenen haurien d’estar sempre
impecables.
EL PARANY D’ABAIXAR IMPOSTOS
Dissabte llegia els següent titular del
Periódico: Hisenda xifra el cost de la
rebaixa fiscal en 12.473 milions.
Això que vol dir? Què mentre uns pagaran menys
impostos (normalment els més rics), els altres rebrem menys ajudes i tindrem
uns serveis públics més deficients.
Aquests darrers anys s’ha comentat molt que el
Govern de l’Estat ha hagut de pegar ma moltes vegades a la guardiola de les
pensions fins esgotar-ne pràcticament el seu capital. I per a què ho ha fet’
Per a tapar forats (com diríem en termes
domèstics)
Si ara, damunt, es disposa de més de 12.000
milions menys, ja ma direu a mi...
Hi ha solucions? Sí, evidentment què hi ha. La
primera serà apujar els impostos a les rendes més altes, però com són els que
voten el PP, o ho faran. I segona lluitar contra el frau, tant fiscal com de la
Seguretat Social.
Però tal com denuncien sovint els sindicats, l’Estat
destina pocs recursos a lluitar contra el frau. Només cal veure que les
plantilles de treballadors de l’Agència Tributària i de la Tresoreria General
de la Seguretat social disminueixen anys rere any. ¿Quants anys ha estat
congelada l’oferta d’ocupació pública adduint motius d’estalvi a causa de la
crisi?
Com sempre passa, no ens expliquen tota la
veritat.
