dimarts, 5 de setembre del 2017
El que cal aclarir després de les mentides
LUIS MAURI
El Govern català i els Mossos han d'explicar per què han mentit i què van fer al saber que Barcelona estava amenaçada
Que barata que surt la mentida política en aquest país. Al Regne Unit, un ministre dimiteix per haver fingit que el cotxe familiar el conduïa la seva dona en comptes d’ell al ser caçat per un radar quan circulava amb excés de velocitat. No només dimiteix, a més acaba anant a la presó. A Alemanya, una membre del Govern cessa al descobrir-se que havia plagiat la seva tesi doctoral. No només plega, també és desposseïda del seu títol de doctora universitària.
Aquí, les coses no van així. A l’Europa meridional, de matriu cultural catòlica, no es penalitza políticament ni socialment la mentida com als països del centre i el nord del continent, d’arrel protestant.
No és un defecte exclusiu dels polítics tramposos que es fan el desentès a pesar dels escàndols de corrupció que els cobreixen de fang. En el fons, si aconsegueixen seguir aferrats al càrrec tot i que les seves falsedats hagin quedat al descobert és perquè la societat ho tolera.
En aquest país, els cessaments polítics derivats d’un engany són una excepcional excepció. Precisament, hi ha un precedent en la direcció política dels Mossos d’Esquadra. Manel Prat va haver de dimitir com a director general de la policia catalana després d’haver negat per activa i per passiva que cap dels seus agents hagués deixat bòrnia de manera totalment gratuïta la ciutadana Ester Quintana. Prat es va resistir força a deixar el càrrec: abans va caldre que un grup de mossos matessin a cops al carrer un altre ciutadà, Juan Andrés Benítez. És a dir, que en dreta llei segurament tampoc va ser rellevat per haver mentit, sinó per l’acumulació d’escàndols policials sota el seu mandat i per la falta de sintonia política amb el conseller d’Interior del moment.
Tres anys després del cessament de Prat, els Mossos, tot i haver realitzat una brillant i celebrada gestió informativa de l’atemptat gihadista de la Rambla, han tornat a mentir a la ciutadania. Per ser rigorosos, no només els Mossos, per boca del seu major, Josep Lluís Trapero, han enganyat l’opinió pública al negar que haguessin rebut cap avís de la CIA sobre la possibilitat que terroristes islamistes estiguessin preparant aquest estiu un atemptat a la Rambla de Barcelona. Abans que Trapero, havien fet el mateix el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el seu conseller d’Interior, Joaquim Forn. La cadena de comandament al complet faltant a la veritat. Forn i Trapero no es van conformar amb això. El primer, a més, va acusar els periodistes d’«embrutar la feina dels Mossos» i el segon els va culpar literalment de «tirar merda» sobre la policia catalana. Edificant, realment edificant, institucionalment edificant.
Ara, amb la nota de la CIA sobre la taula, el Govern català i la seva policia han d’explicar per què han mentit reiteradament sobre la informació d’EL PERIÓDICO. Per què han denigrat la feina dels periodistes. Però, sobre totes les coses, el Govern català i la seva policia han d’aclarir a la societat quines mesures de protecció de la població van adoptar després de tenir coneixement de l’amenaça.
dilluns, 4 de setembre del 2017
EXTRA, EXTRA, EXTRA!!!
Acaba de sortir el nou Vinaròs News!!
Després de més de 9 mesos (He dit 9 mesos? Si ha estat com un part!!!!) el nou News ha vist la llum.
El format és més actual i agil i els continguts pràcticament els de sempre.
Evidentment no hi podia faltar un article meu, tot i que alguns de vosaltres ja l'heu pogut llegir perquè el vaig publicar a la Via Agusta.
El podeu veure clicant el següent enllaç:
http://www.vinarosnews.net
Després de més de 9 mesos (He dit 9 mesos? Si ha estat com un part!!!!) el nou News ha vist la llum.
El format és més actual i agil i els continguts pràcticament els de sempre.
Evidentment no hi podia faltar un article meu, tot i que alguns de vosaltres ja l'heu pogut llegir perquè el vaig publicar a la Via Agusta.
El podeu veure clicant el següent enllaç:
http://www.vinarosnews.net
L’ANDREU MARTÍ
Va ser dissabte 23 d’agost de 2008. A l’Ametlla de
Mar, el poble d’on era alcalde l’Andreu Martí, celebrava el dia de
l’arrossejat, una especialitat culinària típica dels mariners. L’amic Antoni
Montagut, que era regidor de Turisme i Festes de l’ajuntament calero me va
convidar a formar part del jurat, del qual també forma part l’alcalde. En
aquella època jo era regidor de l’Ajuntament d’Amposta. L’Andreu i
jo ja havíem coincidit amb algun acte institucional i, per tant, ran abans com
després dels concurs ens van saludar protocol•làriament.
L’Andreu Martí (CiU) va ser elegit alcalde
de l’Ametlla de Mar l’any 2003, quan precisament CiU anava de baixa a tot el
territori ebrenc degut al seu suport al Pla Hidrològic Nacional del PP,
substituint a l’Antoni Espuny (PSC) Va ser reelegit a les eleccions
de 2007 i 2011.
L’any 2010 estàvem passant uns dies de vacances al
càmping Nàutic de l’Ametlla de Mar. Passejant pel poble ens vam trobar
amb Mari Carme, Pepita i Peret, el
marit d’aquesta. Elles eren (son) ties de l’Andreu. De les seves
paraules se desprenia que li professaven una gran devoció.
-L’any que ve hi tornen a haver eleccions... Esperem
que torni a sortit, s’ho mereix... Tu saps el que treballa pel poble? Es desviu
per la seva gent...
Així ens ho deia una de les ties, mentre l’altra
assentia amb el cap per a després repetir les mateixes paraules.
L’any passat l’Andreu Martí va passar uns
mesos a la presó del Catllar. Va ser empresonat com a conseqüència de
l’Operació Térmyca acusat per blanqueig
de capitals, malversació de diners públics, prevaricació, suborn, tràfic
d’influències, alteració de preus de concursos i subhastes públiques, frau a
les administracions, infidelitat en la custòdia de documents i pertinença a
organització criminal. Vaja, el que es diu angelet! Va haver de
dipositar 600.000 euros de fiança per a poder sortir en llibertat provisional.
Aquests dies encara ens hem emportat una nova sorpresa
respecte a l’exedil calero. Segons informava el diari el País del passat dia
28, l’Andreu Martí i la seva esposa haurien obert un compte bancari
a l’entitat Banca Privada d’Andorra només 40 dies abans de ser elegit alcalde
per primera vegada.
S’atribueix a Eduardo Zaplana,
l’expresident valencià la frase següent: Estic en política per a fer-me ric. En
el cas de Martí tot indica que va ser així. Per quin motiu
sinó va obrir un compte a Andorra abans de ser alcalde? El titular del País és
del tot eloqüent: El alcalde que quiso
hacerse rico deprisa.
Per al ciutadà del carrer que no hagi ocupat mai cap
càrrec públic potser li causa estranyesa aquest tipus de situacions i
segurament es pregunta com se pot acumular 2,3 milions d’euros i diverses
propietats immobiliàries en 12 anys d’exercici del càrrec. Amb un exemple i una
mica d’imaginació potser n’hi haurà prou per a fer-vos-en una idea de com funcionen
certes coses.
L’edició de Diari de Tarragona del passat dia 25, amb
el titular Reclamen a l’Ametlla de Mar un deute de 3,1 M€ pel servei d’aigua,
explicava de forma prou detallada, com l’Ajuntament calero i l’empresa Aqualia
signaven un contracte l’any 2004 en el que, aquesta empresa, prestaria el
servei de subministrament d’aigua a tot el municipi fins l’any 2030 a un preu
de 0,70 euros/m3.
Tot i això, l’any 2009, l’equip de govern, sense
passar pel ple i pels que sembla, sense cap motiu que ho justifiqués, va
aprovar una modificació a l’alça del contracte on s’establia que el m3 passava
a costar entre 1 i 1,6 euros. Digueu-me malpensat...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)