LA NOSTRA RIBERA 287

BURGOS 39

Diferencia entre dar la cara y tener cara

DAVID BOLLERO


 Esta mañana es posible leer un artículo de José Antonio Zarzalejos, uno de los periodistas que mejor conocen la Casa Real, en el que se viene a alabar a Felipe VI por haber acudido a la manifestación contra el terrorismo del pasado sábado en Barcelona. Imagino que es un intento más por salvar la imagen de una Corona cada vez más deteriorada… pero por ahí sí que no pasamos; sería lo último, que lo que para cada vez más personas es tener mucha cara, algunos nos los quieran vender como que es dar la cara.

A veces sorprende que con lo preparado que está -y el dinero que nos ha costado a todos l@s español@s-, qué poco se entera de lo que sucede… o qué poco se quiere enterar. El Borbón podría haber ganado puntos, podría haber subido una popularidad que vuelve a estar tan por los suelos como cuando se articuló la abdicación de su padre, si hubiera actuado de otro modo: habría bastado con acudir a la manifestación y sumarse al dolor de toda España pero, admitiendo públicamente que no se continuará negociando con países que financian el terrorismo.

No lo hizo, ni él ni el Gobierno. Es más, todos ellos continúan cortejando dictaduras para seguir negociando, tal y como nos desvela hoy Ferrán Barber. “Si no lo hacen unos, lo van a hacer otros”, así defendía en enero el ministro de Economía, Luis de Guindos, los negocios con los petrodólares del Golfo. Tanto Gobierno como monarca acudieron a Barcelona y mientras, no sólo no se arrepintieron de sus mercadeos turbios, sino que los potencian aún más.

Eso no es dar la cara… eso parece más bien tener mucha cara. Dar la cara sería afrontar la realidad y dar un paso al frente y convocar un referéndum para que el pueblo español pueda decidir si queremos más Borbones o no. Lo honesto, realmente, habría sido no aceptar la operación Salvar la Corona que se ejecutó cuando abdicó su padre. No hubo tal honestidad entonces y no la hay tampoco ahora .

Ahí sigue la Casa Real, con los casi ocho millones de euros que nos cuesta cada año, con sus acciones de Responsabilidad Social Corporativa (RSC) cada vez que tiene ocasión, desde el día de la banderita, sus telegramas de condolencia o sus inauguraciones de actos benéficos. Ahí sigue el Borbón, conun sueldo de más de 230.000 euros al año, que él mismo se asigna, sin que haya desvelado siquiera dónde se encontraba cuando los terroristas atentaban en Barcelona.

Si algo quedó claro el sábado en la manifestación, en toda España en realidad, es que podrán seguir mercadeando con Derechos Humanos, pero lo hacen sin la autorización ni la legitimidad que podría otorgarles una gran parte del pueblo español. Para seguir haciendo eso hace falta tener mucha cara… no darla.

SI, NO, POTSER

Casa família Zaragoza. 

Sí. Junts pel Sí, les eleccions de la teva vida, el govern dels millors... ERC i PDeCAT, els dos partits que conformen el grup més gran del Parlament català van dir que volien fer una campanya cap el referèndum en positiu. Us en he donat tres exemples. Semblava que volien deixar enrere picabaralles i qualsevol aspecte que pogués entorpir  el que ells anomenen procés.

Fins i tot el globus del Sí que utilitza l’ANC des de fa mesos, a part de ser l’opció que demanaran per al referèndum de l’1-O, també aniria en el mateix sentit.

No. Però tal com s’està apropant l’1-O, la data fixada per al referèndum, sembla ser que s’estan posant nerviosos  i comencen a veure fantasmes en lloc del que, des del meu punt de vista és simplement la realitat.

Durant aquests darrers dies l’ase dels cops ha estat el Periódico de Catalunya, tot per fer públic que el passat mes de maig la policia catalana havia rebut un avís (ja sigui de la CIA, ja d’una altra agència d’intel·ligència) sobre un hipotètic atemptat a Barcelona. Els màxims comandaments dels Mossos van decidir no donar-li més importància perquè, segons ells, l’avís era de baixa intensitat. 

Tants comentaris, articles i mems s’han publicat després d’aquella notícia apareguda el passat dijous que potser ningú se’n recorda ara de que el 18 d’agost ja va iniciar-se una companya de desprestigi contra el Periódico perquè a algú li va ferir la sensibilitat la foto de la portada on s’hi podien veure diverses persones estirades al terra i aparentment sense vida, tot i que no se’n podia identificar cap. El propi autor de les fotos va haver de sortir a donar explicacions. Recordo que aquells dies va circular un post on es dia que molts ajuntament catalans havien decidit donar-se de baixa de subscriptors del rotatiu perquè es van indignar amb la foto. És que hi ha un punt de control on sé reben aquest tipus de notícies?

-Vull donar-me de baixa de subscriptor del Periódico, a qui ho he de dir?

-T’has d’adreçar al servei de subscripció del diari...

-Sí, això ja ho sé, però a qui més ho he de comunicar per a que en prengui bona nota...?   

L’independentisme, després dels seus líders i la seva màrtir, sembla que busquen algú per a donar-li les culpes si el procés fracassa i aquest algú té noms i cognoms com per exemple l'Enric Hernández director del Periódico o el periodista de la Sexta Jordi Evole. 

Potser. No puc dir (bàsicament perquè no tinc ni crec que hi hagin xifres fiables) si l’independentisme perd embranzida o no. Potser sí... I dic això perquè com ja vaig dir temps enrere, la gent està cansada. Dilluns dia 11 ja farà 5 anys des de que Mas va deixar enrere el tradicional nacionalisme de CiU i es va abraçar, juntament amb la majoria dels seus, la nova fe. 5 anys són molts anys... Més d’una legislatura, més del temps que transcorre entre dues Olimpíades o dos mundials de futbol.

I el pitjor de tot és que no es veu una sortida clara al que pot passar a partir de l’1-O. Darrerament hi ha hagut gent que m’ho han preguntat: Què trobes que passarà? Com si jo tingués una bola de cristall per endevinar el futur...

Potser sé celebrarà un referèndum força semblant al que ja vam viure el 9-N de 2014. O potser no. Al llarg del dia d’avui he escoltat algunes declaracions de membres del govern espanyol on entreveien la possibilitat d’actuar contundentment contra els membres del Govern. Fins i tot s’està parlant d’inhabilitacions...

Me quedo amb la petició de l’Ada Colau que li ha demanat a Rajoy que deixi celebrar el referèndum per a que sigui un altre 9-N i que després presenti propostes per a Catalunya.

Me quedo aquesta petició, però després tampoc crec que hi hagi una sortida. Sóc molt pessimista, la veritat!