De camí cap a casa, teníem molt clar que ens havíem d’aturar a Logronyo, la capital de la Rioja, una ciutat que ja havíem visitat feia uns 10 anys i de la que ens havíem emportat una gran sensació de la seva zona de tapes.
L’hotel estava prou cèntric i, tot i que no tenia pàrquing, molt prop d’allí n’hi ha un de gratuït i que, amb una mica de sort s’hi pot deixar el cotxe.
Amb el cotxe aparcat, el nostres recorreguts per la ciutat els vam fer a peu. Primer vam passar pels carrers de Sant Joan i del Pes, per a posteriorment arribar al carrer del Llorer que és on es concentra la quantitat més gran de bars de tapes de la ciutat.
Una vegada vam arribar a la zona de tapes (que tot i que es coneix popularment com ‘Laurel’, en realitat són 4 carrers) semblava que en lloc de 10 anys només havien passat uns dies. Tot estava igual com ho recordava. Inclús podia trobar els bars on havíem consumit l’anterior vegada sense esforçar-me.
Després de tornar a passar pel carrer Sant Joan, per acabar la nit vam passar pel carrer Portals on m’havia fixat en una gelateria artesana. Aquí l’olfacte tampoc me va fallar.
Amb una tapa d’aquí, un altra d’allà i una de més enllà, més el geladet, ja havíem sopat.
MÉS INFORMACIÓ:
https://www.guiarepsol.com/es/gastronomia/de-tapeo/logrono-bares-tapas-y-pinchos-de-la-calle-laurel/
