No sé si l’embarbussament
és exactament així: El desembolicador que el desemboliqui bon desembolicador
serà.
Qui és
el desembolicador? Tot i que la història ens dirà que Puigdemont a darrera hora
va frenar un vehicle que durant molt de temps semblava desbocar, en realitat
qui ha posat el fre ha estat la mateixa persona que un dia del mes de setembre
de 2012 va engegar-lo posant rumb a Ítaca: Artur Mas.
Aquest
matí el dia ha començat molt incert. Tan incert que els membres del Govern
català i algunes persones més (entre les quals Artur Mas) han continuat la
reunió que van posposar ahir per la nit per manca de consens. No estava clar si
al final hi havia DIU o eleccions autonòmiques, ja que plebiscitàries el Govern
de l’Estat no les tolerarà.
Finalment
el grup s’ha decantat per eleccions. I sí, finalment sembla que sí que hi ha hagut
un mediador en la persona del Lehendakari Íñigo Urkullu.
Quan
estic escrivint aquest test encara sé coneixen molt poques coses, però jo diria
que Urkullu ha fet una jugada mestra: Ha parat el moviment secessionista català
a canvi d’aprovar finalment els pressupostos per al 2018 que havien quedat
ajornats i així aconseguir més finançament per a Euskadi. No sé si serà l’heroi,
però davant del seu poble és evident que es posarà les medalles que calgui.
Fins i tot ha passat per damunt de Pedro Sánchez, Rivera i companyia... De
totes formes encara està per veure si la maniobra serà suficient per aturar el
155.
I es
clar, per a Puigdemont i el seu Govern, o era la humiliació o l’empresonament.
Estava clar que Rajoy no volia un poble català simplement rendit, el volia
humiliat i és evident que ho ha aconseguit.
Mireu,
hi ha tres grans grups independentistes. Dos dels quals ho han estat sempre o
al menys majoritàriament i que són les CUP i ERC i el tercer és el PDeCAT, l’antiga
Convergència, aquell partir que practicava la política del peix al cove i
jugant a la puta i la Ramoneta. Potser alguns ja no se’n recorden, però era
així.
El
PDeCAT sé va fer independentista no per convicció, sinó per ambició. Ambició
del seu líder Artur Mas que, com veieu encara segueix ben viu i dirigint des de
l’ombra o des dels despatxos (com vulgueu) els destins dels seu partit.
Què
pensarà Puigdemont ara, un convergent convençut i que va prometre que en 18
mesos ens portaria a la nova República catalana? O la Carme Forcadell, una
persona que mai havia estat en política, tot i que la pogués fer des de la seva
entitat, l’ANC. O tants i tants d’altres que hi van anar de bona fe creient-se
que anava de bo... I hi anava, això està clar, però el final no ha estat el desitjat,
el que van prometre els seus líders.
¿Us en
recordeu de la jugada mestra que havia de fer l’independentisme després de que
Puigdemont declarés la República catalana aquell 10-O i que ràpidament la va
deixar en suspens fins que el Parlament l’aprovés?
Avui més
que mai us convido a llegir el que vaig escriure a l’endemà i que alguns no es
van acabar de creure.
Durant
tot aquest temps, sabeu quin ha estat el ran error de l’independentisme: subestimar
l’Estat espanyol. Espanya està present a totes les grans organitzacions
mundials. Fins i tot de tant en tant està al Consell de Seguretat de l’ONU i és
lògic que si els estaments internacionals i la majoria de països han de fer
pronunciar-se (encara que sigui en privat) pel tema català, sempre faran costat
al Govern espanyol.
I què
passarà a partir d’ara? És evident que l’independentisme ha quedat tocat, però
sobre tot trencat. Les CUP ja no se’n refiaran més d’aquells a qui, a partir d’ara
consideraran traïdors. Caldrà veure com ho justifica cada un dels altres dos
grups. Suposo que ERC intentarà desmarcar-se’n i el PDeCAT passarà a
convertir-se en l’ase dels cops.
Estic
convençut que l’independentisme tornarà a aixecar el cap passat un temps. Però
abans de fer-ho els hi recomano que, primer, mirin qui governa a Madrid i si hi
poden dialogar. Si no és així, tornar a fer passar al poble català per una
etapa com la que hem viscut, me semblaria del tot irresponsable.
S’apunta
el 20 de desembre com la data més probable per a fer les eleccions. Puigdemont
està descartat per encapçalar un nou projecte del PDeCAT... Per tant, a qui
veieu com a líder? Jo a Mas i més ara que ja no tindrà el veto de les CUP.
Temps al
temps...
AQUÍ podeu llegir l'article del passat dia 11-O.
