Obstacles a la carretera. Dijous
encara hi quedaven carretes i cadafals de la plaça de bous barrant el pas dels
vehicles. Després de quinze dies des del final de la festa major és tot un
despropòsit i demostra la permissibilitat de l’Ajuntament cap al col·lectiu de
les Penyes taurines. A Amposta en ser d’ells
pots fer el que et doni la gana sense que et posin cap sanció. I si per error té
la posen, sempre pots acudir a l’alcalde per a que té la tregui. Situacions com
aquesta demostren el règim de servilisme que es viu a la nostra ciutat (de
vegades molt més propera a un poble del que alguns ens pensen)
‘L’Entre
todos’ de l’ELA. Ara s’ha
posat de moda banyar-te per l’ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica) Però banyar-se és alguna cosa més que
tirar-se aigua per sobre, és dona suport a la malaltia en tot el seu significat:
econòmicament, moralment, assistèncialment... Quans dels que surten als vídeos
tirant-se un poal d’aigua per sobre s’implicaran després amb els que pateixen
aquesta malaltia.
El lema de mulla’t ja fa molts d’anys que va.
Era per una altra esclerosi: la múltiple. La gent que volia anava a una piscina
un dia i una hora predeterminats i es llançava l’aigua. Era un gest, després
quedava el més difícil.
Fins la temporada passada, TVE emetia un
programa anomenat Entre todos. Era un
programa molt controvertir on s’apel·lava a la solidaritat humana per a
substituir les mancances de les institucions.
La campanya que s’està fent (de forma gratuïta)
de l’ELA la trobo bastant semblant. No sé sap qui la va promoure ni qui la va
iniciar, però són molts els que s’han sentit atret de sobte, per les ganes de
banyar-se (com el d’Ampuriabrava que va rebre 1.500 litres d’aigua
al cap!)
Que cadascú faci el que vulgui i deixem a la
gent tranquil·la i si és que tant solidaris som, demostrem-ho cada dia amb els
més propers o ajudem els projectes que més ens agraden i no només un cop a l’any
per a, qui sap, si netejar les nostres consciències.
Finalment es van arreglar. Després
de més d’una setmana (al menys durant dos dimecres consecutius s’hi trobaven)
amb els urinaris de l’estació de Sants de Barcelona avariats, finalment ahir
estaven a ple rendiment. Es a dir,
funcionaven els 4. Crec que és necessari que quan una cosa, per fi, funciona,
també ho tinc que dir. Per cert, els que són de pagament costen 0,5 euros, però
et tornen l’import si fas una despesa mínima de 1,5 euros a unes de les
botigues de l’estació. Per tant, de pagament sí, però no tant...
Coloms. Abans quan viatjaves
a Barcelona, per tot veies coloms, sobre tot a la plaça de Catalunya on fins i
tot podies comprar gra per a donar-los-hi. Encara recordo la típica foto de la
criatura amb els braços obert i plena de coloms picant el menjar de les seves
mans. Però ara ja ho hi ha coloms. Han desaparegut. Recordo que fa anys es deia
la que colònia d’aquestes aus havia augmentat molt i que ho embrutaven tot. A
grans mals, grans solucions... Ja no en queda ni un...
El cartell per a la Diada.
El govern de Catalunya s’ha gastat 350.000 euros (quasi 60 milions de pessetes)
amb un cartell per a la Diada de l’11 de setembre. El preu ja el trobo del tot
exagerat. En retallen en drets socials però no els hi tremola el pols quan han
d’autoritzar un pagament de 350.000 euros per un tros de paper gargotejat.
Però és que a sobre sembla inspirat amb les 4 torres que s’alcen a Madrid allà on es va ubicar fa uns anys la ciutat
esportiva del Reial Madrid i que tanta controvèrsia va portar.
Hi ha maneres molt més barates de tenir un
cartell per a commemorar la diada: fer un concurs públic i obert amb una dotació
per a premis (primer premi i fins i tot accèssit si es vol) molt inferior. Però
com els diners no són seus...
A part, el govern de la Generalitat es gastarà
350.000 euros més en els actes de la diada (80.000 més que l’any passat)
Tot i trobar-ho exagerat, encara m’ho sembla més
si el comparem amb el preu del cartell. I ara ve la pregunta: Algú se’n emportarà un bon pessic? Quasi
segur que sí.
3% o 5%? Vaig llegir a la
publicació digital la Voz libre que qui va ser President d’ERC Josep Lluís Carod-Rovira
va dir que un destacat membre de CDC li havia dit que les comissions no eren
del 3%, sinó que del 5%.
A mi un arquitecte local em va dir que hi
havia casos que eren del 20% i l’altre dia un electricista que aspira a assolir
contractes públics, també em va dir que un càrrec públic li va dir que anava un
20% car...
És que després de tot el que ha passat encara
avui en dia s’emporten un pessic de tots el contractes que atorguen? És
possible.