NARCÍS PRAT
Catedràtic d'Ecologia U. B. Membre de la FNCA.
Al planeta Terra s'hi han descrit fins ara 1,5 milions d'espècies d'éssers vius. Totes depenen de l'aigua. Una espècie (la nostra) ha tingut molt èxit a captar i utilitzar l'aigua en benefici propi. Per a això hem construït preses, hem desviat rius i hem construït milions de quilòmetres de canals i canonades. Una part de l'aigua que fam servir ja no torna al riu (el 80% de la que s'utilitza per regar) i la que tornem està més o menys contaminada. Milers d'espècies pateixen les conseqüències de l'ús de l'aigua per part de les societats humanes, i per a moltes d'elles ja no hi ha futur: o s'han extingit o estan en risc d'extinció.
Les societats humanes no comparteixen d'igual manera l'èxit en el control de l'aigua. El que és vida per als uns (aigua per a Las Vegas) pot ser la ruïna per als altres (pescadors de la Baixa Califòrnia). Entre les societats humanes, algunes no tenen futur perquè moren o malviuen amb menys de 10 litres per persona i dia (l/pd) i menys de 500 calories de menjar al dia (m/d). Algunes sobreviuen amb penes i treballs amb menys de 40 l/pd i de 1.000 c/d. D'altres vivim confortablement (100 l/pd i un mínim de 2.500 c/d). Els aliments que mengem no es poden cultivar sense aigua (sigui de pluja o de reg). Per produir una poma calen 70 litres d'aigua; per a un bistec, més de 500 (és el que en diem aigua virtual, ja que no ens la bevem directament). Si transformem les calories en litres d'aigua, podem calcular que els pobres consumeixen menys de 1.000 l/pd d'aigua virtual, i les societats desenvolupades més de 5.000 l/pd.
Com a resultat del canvi global (canvi climàtic més alteració de la biosfera per l'home), els recursos hídrics disminuiran entre un 10% i un 50% segons les regions de la Terra. Les zones on viuen els pobres i el Mediterrani seran les que més patiran aquest canvi per la disminució de recursos i perquè són les que augmenten més demogràficament (cada any la conca del Ganges té un milió d'habitants més). Menys aigua, més boques per alimentar, la mateixa superfície per produir aliments. No n'hi haurà prou de construir preses noves i regadius nous per compensar aquestes pèrdues. Ni tan sols el fet de ser més eficients en l'ús de l'aigua o dessalinitzar-la ens salvarà de la pèrdua de recursos per càpita. ¿Tenim futur si continuem amb l'ús i les polítiques de l'aigua actuals? La resposta és no.
Només un canvi important en la nostra política de gestió de l'aigua ens pot deslliurar d'aquest futur. S'ha d'estalviar aigua i contaminar menys, i també establir i respectar cabals ecològics als rius. Als països desenvolupats això significa complir les lleis (la Directiva marc de l'aigua a Espanya); als subdesenvolupats, implementar polítiques sostenibles de l'aigua evitant la corrupció i millorant la governança. En massa països, els qui implementen les polítiques de l'aigua fan servir solucions del segle XIX, neguen el canvi climàtic o solament pensen en promeses per als quatre anys vinents. Amb aquestes polítiques no tenim futur. El futur està en la cooperació, en la transparència en la gestió, en el coneixement i a explicar als usuaris de l'aigua que no tot és possible, que s'ha d'apostar, de debò, per la sostenibilitat. Fàcil de dir, difícil d'implementar, però imprescindible si volem, com a societats humanes, tenir futur en aquest planeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada