JOAN TAPIA
Periodista
Apart d'Andalusia, on es vota aquest diumenge, la política ja està bolcada en les eleccions municipals. I no només a Madrid, on el nomenament dels caps de llista ha sigut complicat i Esperanza Aguirre acaba de participar en una manifestació contra la nova posició davant l'avortament del Govern de Rajoy, sinó que a tot Espanya -i a Catalunya- la precampanya està arrencant amb molts nervis i bastanta confusió.
La publicació de dues recents enquestes no referents a les municipals -la d'EL PERIÓDICO i, divendres passat, la del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO)- ha centrat l'atenció en la forta erosió de CiU, que passaria de 50 diputats a 31 o 32, just la meitat dels 62 que va obtenir el 2010, quan Artur Mas va ser elegit president de la Generalitat.
¿Com afectarà aquesta caiguda en les municipals? És una incògnita que pot encendre una mica més la ja permanent crisi entre CDC i UDC, on els líders respectius, Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida, que saben que la ruptura és un mal negoci, s'hi veuen arrossegats per les posicions contraposades respecte a la independència i l'aliança amb ERC. Les municipals van primer i s'intentarà que tot aguanti, almenys fins després del 24-M. Però no serà fàcil. Ahir ni Duran Lleida ni el diputat Josep Sánchez Llibre van assistir a l'executiva de CiU, cosa que indica que les aigües segueixen agitades. O molt agitades.
Barcelona és una peça clau de les eleccions municipals i Xavier Trias no pot perdre ni un vot si vol seguir sent la primera llista. I sap que és la seva gestió equilibrada -la nova Diagonal en seria un exemple- la que pot donar-li la victòria. Sap que serà atacat per haver convertit l'Ajuntament en el banc de la Generalitat i no desitja que l'estelada sigui l'eix central de la seva campanya perquè això podria restar-li vot no independentista. Cap al PP, Jaume Collbonio fins i tot Ciutadans. Per això acaba de declarar que «juntes, CDC i UDC formen un equip extraordinari» i que està orgullós del treball realitzat, «una revolució del sentit comú». Trias sap que els democristians són rellevants per atraure el vot de la classe mitjana moderada.
El risc
A CDC també ho saben, però alguns aposten per una Unió més obedient. Sense Duran Lleida. Temptador, però Artur Mas sap que això tindria costos i que llavors Unió seria un sumant menor. IDuran podria trencar amarres i llançar un partit de centre-dreta, catalanista però no independentista. Assumpte a seguir que rebota contínuament però que és difícil que exploti abans de les municipals. Però el nerviosisme a Barcelona -on es preveu un ajuntament molt fragmentat en què serà molt laboriós armar una coalició de govern- és general. La candidatura Barcelona en Comú, d'Ada Colau, unajoint venture de diversos moviments de protesta amb Podem, ICV i la monja Forcades, ha donat el seu tret de sortida amb ambició de ser la primera llista.
No obstant, algunes dades indiquen que potser estem davant d'un fenomen que va ser molt fort com a expressió de la protesta ciutadana davant els desnonaments, però que pot resultar unabombolla política.
És curiós per exemple que en les primàries per elegir Colau, per internet i durant quatre dies, hi hagin participat tan sols 4.583 persones, quan en les primàries obertes socialistes de ja fa mesos en què va sortir elegit Jaume Collboni -amb urnes i en dues voltes- es van mobilitzar més de 9.000 militants i simpatitzants. I això que aleshores les eleccions municipals estaven molt més lluny. Així la regla de tres estaria indicant que si el PSC de Barcelona no està en el seu millor moment, la candidatura de Colau pot acabar en projectil mullat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada