Vaja, el PSOE està viu

JOAN TAPIA

Periodista

Hi ha un heteròclit conglomerat d'analistes, va des de la dreta a l'independentisme i a l'esquerra gauchista, que últimament proclama un futur sense socialdemocràcia: com a càstig als seus molts i diversos pecats, el PSOE hauria passat a millor vida. Actualment la batalla està entre el PP i Podem. I la catalana, entre el PP i el far independentista (malgrat el molest desembarcament de Pablo Iglesias).

Bé, la victòria de diumenge (més gran a la prevista en totes les enquestes) indica que el PSOE segueix viu. Però compte, perquè és veritat que ha tingut seriosos errors i els resultats andalusos no es poden extrapolar. No obstant, la primera cita electoral del 2015-andaluses, municipals i autonòmiques, catalanes (no obligades) i generals- ha ofert un resultat favorable als socialistes que podria tenir conseqüències.

El «tic-tac»

Efectivament, el PSOE obre la carrera electoral mantenint diputats i derrotant el PP (que va guanyar les eleccions del 2012) per gairebé nou punts. I quan molts el creuen moralment i numèricament superat per Podem, resulta que en el primer matx el resultat és de 47 a 15. Potser el «tic-tac» d'Iglesias és només verb. A més, es confirma el potent lideratge de Susana Díaz, i la derrota deMariano Rajoy -que s'ha implicat molt en la campanya- afavoreix els socialistes davant la cita del mes de maig. ¿Una potencial rivalitat entre Díaz i Pedro Sánchez, no sempre en sintonia, pot fer mal al PSOE? Pot, però no necessàriament. Als Estats Units, la rivalitat entre Barack Obama i Hillary Clinton no va perjudicar els demòcrates.

El PP ha tingut una severa derrota. Malgrat la presència de Rajoy i la seva repetitiva insistència que l'economia va bé ha perdut 17 diputats (de 50) i ni més ni menys que 500.000 vots respecte del 2012. El discurs menyspreador de dissabte quan va dir (a València) que els contraris al PP són «adanes, zascandiles, tertulianos o amateurs» no és simpàtic. I malgrat que és cert que el PP és més fort a la resta d'Espanya que no pas a Andalusia, el resultat de diumenge gravitarà negativament sobre els comicis del maig a Madrid i al País Valencià i pot sembrar dubtes respecte al lideratge deRajoy per a les generals. Mal quadro clínic per a un partit que està al govern. Sobretot perquè per primera vegada té un competidor -Ciutadans- que amenaça el seu domini sobre l'electorat de dreta i centredreta.

Podem ha tingut èxit. Ha passat de 0 a 15 diputats i el seu vot a Andalusia puja d'un 7,1% a les europees al 14,8%. Però és un èxit relatiu perquè s'ha vist que Iglesias no es menja el món i el seu resultat està molt lluny de l'obligat per a algú que fa ostentació d'anar a guanyar les pròximes generals. ¿Podem ha sigut el vedell d'or dels que idolatren el final del bipartidisme?

Al contrari, Ciutadans és la nova moda. A les europees de fa un any va tenir un 1,7% i el CIS li donava el 6,4% i 5 diputats, menys que a Izquierda Unida. Al final ha tret el 9,2% i 9 diputats, a no gaire distància de Podem. I el partit d'Albert Rivera (liberal però encara en el neolític) es pot engreixar amb electors de centredreta molestos amb el discurs del no a tot (excepte als propis èxits) del PP.

Avui el PSOE segueix viu, el PP s'enfonsa i li surt un competidor del seu propi camp, i Podem s'afirma cruspint-se IU. En la transició ja hi va haver doctes analistes que deien que el mandrós PSOE moriria enfront del PC de Santiago Carrillo. En aquell moment només la van encertar dient que Carrillo era intel·ligent i ara poden tornar a vessar-la si Iglesias resulta una mala còpia (amb toc grec però no europeu) del Felipe González del 77.