Va perdre el Madrid contra el Barça (2-1) i ara el Barça es situa a 4 punts del Madrid. Una bona diferència però mai definitiva. El Barça ha demostrat que pot perdre contra els equips modests i, per tant, con diu el tòpic, encara hi ha molta lliga.
Per als barcelonistes guanyar al Madrid, sempre ens suposa dues alegries: el Barça guanya i el Madrid perd. Per tant, i per lògica, als aficionats del Madrid, en aquest cas, els deu de passar a l’inversa.
Ferré, com abans Roig, són del Madrid, i els resultat d’ahir els va haver de fer infeliços. Perdoneu que insisteixi, però veure (sobre tot a Roig) tan implicat en el procés independentista i saber que és del Madrid, em grinyola, què voleu que us digui?
Anant al partit d’anit, recordeu que us vaig dir a principis de setmana: que no me’n refiava del Madrid. Fins i tot Ronaldo, força apagat en els darrers partits, va sembla renéixer i Messi, de qui tant s’estava parlant darrerament i dels que es deia que arribava en un estat de forma impressionat (el partit que va fer contra el Manchester City va ser excel·lent), va fer un partit més que discret. Només al final va sembla que treia el cap coincidint amb el millor joc de l’equip.
No fa gaires dies vaig escoltar una d’aquelles converses típiques de madridistes on es deia que el Barça és només Messi. Fa temps que em vaig proposar no discutir amb ningú i menys de futbol. Per tant, vaig preferir no opinar. Si el Barça és Messi, el Madrid és Cristiano. Tampoc hi cal donar més voltes. Anit, qui va estar a l’alçada va ser Bravo. Va fer aturades de molt de mèrit i amb el xut al pal de Cristiano, em sembla que d’haver anat dintre, l’hauria aturat, ja que la ma la va posar al lloc adequat.
I això és així perquè són els dos millors jugadors del món (un més que l’altre) y és lògic que els entrenadors dissenyin les tàctiques al voltant de la seva estrella. Si té un dia fluix, ja sigui perquè s’ha elaborat una tàctica per contrarestar-li el joc o bé, senzillament perquè no ha estat bé, l’equip ho nota. Però tampoc cal capficar-se més del compte si de tant en tant no estan al nivell desitjat, ja que per molt astres que siguin, són de carn i ossos.
Em va sobtar que el primer gol del Barça d’ahir el fes Mathieu. No ho sé cert, però igual és el primer gol que marca amb el Barça. El segon va ser obra Luis Suárez, un jugador a qui es va fitxar precisament per això: per a què marqui gols i si son decisius, millor que millor.
Ja fa temps que el futbol no m’atrau com em passava anys enrere. No dic que si algun amic m’hagués convidat a veure’l, no hi hagués anat, però la realitat és que vaig seguir el partit a ladistància. Es a dir, m’assabentava de quan marcava el Barça pels coets que tiraven els seguidors (fa tems que no escolto coets quan marca i guanya el Madrid) De totes formes, abans m’ho havienanunciat els veïns de dalt. De totes formes, per assegurar-me, anava a l’ordinador i mirava el resultat a la pàgina de Yahoo. Em vaig enrabiar quan la meva dona em va dir que havia marcat el Madrid, però al final em vaig quedar satisfet. Després de veure el resum, més pel resultat que pel joc. I és que al Barça, darrerament, li costa fer un partit rodó contra el Madrid. Només cal recordar el desastre de la primera volta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada