EL TAULER ELECTORAL D’AMPOSTA PER A L’ANY QUE VE

Manel Ferré

De vegades una notícia pot trasbalsar tot un poble i fer canviar el seu futur més immediat.

Si l’any 2015, poc abans de les eleccions municipals es va conèixer la imputació de qui era, en aquella època, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré per, presumptament, haver cobrat per duplicat (i en alguns casos sembla que per tiplicat) unes dietes que, en part, ell mateix autoritzava, ara, quan han passat onze anys, s’ha conegut que la fiscalia li demana un any i mig de presó, quatre d’inhabilitació per a ocupar càrrec públic i el retorn dels diners que, sempre presumptament, va cobrar de forma indeguda i que pugen a més de 23.000 €.

Tot i que durant aquests onze anys poc s’ha sabut de com anar tot el procés, es diu que Manel Ferré, a part de declarar la seva innocència, és clar, va posar en marxa tots els mecanismes que tenia al seu abast per a mirar d’aturar-ho o, si més no, dilatar-ho en el temps.

Ara, una vegada la fiscalia ja ha anunciat les penes que li demana, ha de sortir el judici i, molt probablement, almenys que hi hagi una sentència ferma, l’interessat podrà presentar recurs i continuar prolongant en el temps el procediment.

Aquesta notícia és força important per a Amposta perquè Manel Ferré és actualment el portaveu de Junts per Amposta i ja va anunciar fa uns mesos que l’any que ve tornaria a encapçalar la llista de les municipals per mirar d’arrabassar-li l’alcaldia a l’actual alcalde Adam Tomàs que va ser, precisament qui li va ‘prendre’ l’any 2015. Sí finalment s’acaba condemnant a l’exalcalde, qui encapçalarà la llista de les municipals? És una incògnita que a hores d’ara encara no deu tindre resposta.

A part d’Adam Tomàs encapçalant novament la candidatura d’Esquerra d’Amposta-Esquerra Republicana (EA-ERC) i Manel Ferré que, com he dit, ho hauria de fer per Junts per Amposta, ja hi ha d’altres actors que han fet públic que es presentaran a les pròximes eleccions municipals encapçalant diferents llistes. Un d’ells ha estat Èric Esteban que es presentarà per Aliança Catalana, un partit independentista situat a la dreta de Junts, és a dir, a l’extrema dreta. Esteban va ser el número dos de Junts per Amposta a les passades eleccions de 2023 i desitjava ser el candidat de Junts per a les pròximes esperant la renúncia de Manel Ferré. Però és clar que l’ambició de l’exalcalde i la impaciència i, perquè no, també afany de protagonisme d’Eric Esteban, va propiciar la seva marxa de Junts i el seu passi al grup dels no inscrits només fa uns mesos.

També ha confirmat la seva candidatura per a l’alcaldia d’Amposta Pere Montañana, un independent que, segons sembla, farà tàndem amb Ilu Pegueroles, també independent, al capdavant d’una llista força renovada del PSC. Montañana i Pegueroles tenen la missió de fer retornar els socialistes ampostins al ple de l’ajuntament. Per descomptat, també es presentarà segur German Ciscar, encapçalant per cinquena vegada una candidatura (al principi ho va fer per Plataforma per Catalunya i, darrerament, ho fa per Som Amposta). Però a partir d’aquí, tot són suposicions.

Hi haurà una candidatura del PP encapçalada per Ángel Martínez, ex Som Amposta?

Fa uns mesos, el regidor Ángel Martínez va abandonar el grup municipal de Som Amposta i va passar al de no inscrits. Pel que sembla, quasi de forma immediata, va oferir-se al PSC per encapçalar la candidatura d’Amposta, abans que es confirmés la de Pere Montañana. Com que el van rebutjar, no fa gaires setmanes se’l va veure a una foto amb diversos representants territorials del PP i, només fa uns dies va ser nomenat president local del partit a la nostra ciutat. D’això se’n diu ‘coherència’.

I finalment, segons es rumoreja, també podria presentar-se Vox que, tot i que té votants a Amposta, no té una estructura política i, per tant, a hores d’ara no se sap qui podria ser el seu cap de llista.  

ESTÀ PASSANT

No cal mirar les televisions ni llegir els diaris perquè ens adonem que l’extrema dreta està pujant a quasi per tot arreu.

Avui en dia, sobretot la joventut, però també molta més gent, s’informa a través de les xarxes socials i és precisament aquí on l’extrema dreta té més presència. 

No fa gaire i, durant uns dies, pel Facebook em sortien vídeos d’Aliança Catalana. Potser seran els algoritmes, però dubto molt que puguin detectar amb mi idees com la xenofòbia, el supremacisme o d’altres discursos d’odi cap a determinats col·lectius minoritaris i vulnerables. 

A Espanya, el partit predominant de l’extrema dreta és Vox què, lluny d’aportar idees constructives en pro de millorar el benestar de la societat, només esgrimeixen discursos d’odi cap als que venen de fora, sobretot els africans, però també als partits i sindicats d’esquerra.  

A Catalunya ha fet eclosió amb força Aliança Catalana sorgida a Ripoll a causa dels atemptats de 17-A de 2017 a Barcelona i Cambrils, ja que els integrants de la cèdula gihadista que els va cometre provenien de la capital del Ripollès, però també del procés independentista que es va iniciar aquell mateix any.

Aliança Catalana, tot i ser un partit independentista català, té els mateixos tics que qualsevol altre partit d’extrema dreta arreu del món, islamofòbia, supremacisme, etc.

L’auge dels partits d’extrema dreta, de retruc, ha comportat que els partits de la dreta tradicional hagin d’adoptar posicions cada vegada més extremes fins a abraçar els idearis més ultres. La prova més evident és l’anomenada ‘prioritat nacional’, un concepte feixista que ha hagut d’acatar el PP en aquelles comunitats autònomes en les quals el vot de Vox els era imprescindible per a formar govern.

A Catalunya, de moment, encara no hem hagut de patir aquesta situació, tot i que Junts per Catalunya, com fa el PP a Espanya, hagi d’abandonar la seva històrica centralitat per a apropar-se cada vegada més als postulats més radicals i reaccionaris conscients que, segons les enquestes que van sortint, Aliança Catalana els hi guanya cada dia que passa més terreny.

Aquestes situacions comporten que, cada vegada més, gent a la qual coneixes i amb les que has tingut certa relació, parlin obertament dels perjudicis que, segons ells, suposa la immigració, culpabilitzant, sense cap mena de prova, de la majoria dels mals que pateix la societat actual. I ho fan sense vergonya, com si la seva manera de pensar fos la més normal del món. Aquelles idees que abans es podien tenir, però que no s’expressaven obertament, han passat a formar part de les converses quotidianes i, fins i tot surten encara que els tema de conversa sigui un altre molt diferent.

Què passarà en un futur no massa llunyà? Fer un pronòstic a hores d’ara potser seria massa agosarat, però les previsions indiquen que anem per un camí on la nostra societat acabarà perdent els drets aconseguits durant moltes dècades d’esforç i lluita.

Un d’aquests drets, el de la llibertat d’expressió, que semblava blindat per la Constitució, si ens fixem en recents sentències judicials, s’està perdent a marxes forçades. Per aquells que ja tenim una edat, només cal que recordéssim de forma retrospectiva els programes que s’emetien a les televisions en les dècades dels anys vuitanta i noranta i comparar-los amb el que s’emeten avui en dia. La diferència és molt significativa i preocupant. 

 

 

   

EL FANTÀSMA DE LA INSEGURETAT

Maria José, la cartera del meu barri, em deia l’altre dia que no se’n havia adonat fins aquell mateix dia de la quantitat d’habitatges que tenen alarma. I si ho va fer és perquè la marca més instal·lada va enviar una remesa de cartes als seus clients.

Només cal donar una ullada als diferents mitjans de comunicació, incloent-hi les plataformes d’Internet, pera  adonar-te’n que el tema de la seguretat ciutadana està en boca de tothom, tot i que, segons la ideologia de la gent, ho enfocaran d’una manera o d’un altra, es a dir, hi ha qui veu inseguretat per tot arreu i d’altres que son molt més prudents a l’hora de parlar d’aquest tema.     

Amposta redueix en un 8,43 % els fets delictius durant 2025 (Revista Amposta, font del Ministeri de l’Interior i Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya). La seguretat d’Amposta, un dels principals problemes de la nostra ciutat (Revista Amposta, l’espai de Junts per Amposta). El govern municipal no vol combatre les ocupacions que estan generant situacions conflictives que pateixen veïns de Tortosa i els pobles (Ebredigital, Junts per Tortosa). L’operació de ‘desocupació’ de Remolins de la que va treure pit Junts per Tortosa va ser una marxa voluntària (titular d’Ebredigital).

El més perillós però, son aquelles persones que sempre estan parlant de la inseguretat que, segons elles, hi ha per tot arreu (treuen el tema sovint, encara que la conversa vagi en un altre sentit). I sempre apunten cap a la mateixa direcció, els immigrants i, sobretot, els vinguts de l’Àfrica. Entre els temes més recurrents hi ha les baralles al carrer i l’ocupació d’habitatges. De vegades, insinuen, la sola presència al carrer de grups d’immigrants els hi creia inseguretat.

Ja tinc una edat i recordo què, quan era jove, tot i que no hi havia pràcticament immigració, les baralles als carrers de les discoteques o d’altres locals d’oci, no eren per a res un fet extraordinari. Com tampoc ho eren els robatoris, furts i fins i tot, en alguns casos, els assassinats.

El que no hi havia per aquella època eren ocupacions d'habitatges, fins al punt que quan la gent anaven a treballar al camp deixaven la porta de casa seva oberta per a que el revisor de la llum poguessin accedir-hi i anotar la lectura per a calcular-ne el consum (llavors, als pobles, els comptadors de la llum estaven dintre de les cases). Fins i tot ho anunciava l’agutzil del poble: ‘Es demana al veïnat que demà deixin les portes obertes que passarà el revisor de la llum’. De totes maneres, les dades oficials diuen que el percentatge d’habitatges ocupats està pels voltants del 0,5%.   

¿Com afectarà el tema de la immigració a les properes eleccions? El cas més recent i a la vegada controvertit és el d’Extremadura. Allí hi van haver eleccions autonòmiques el passat 21 de desembre. Unes eleccions que va guanyar el PP sense obtenir majoria absoluta. Davant la negativa dels socialistes d’abstenir-se i donar així la presidència a Maria Guardiola, als populars no els hi va quedar més remei que acabar pactant amb el partit ultradretà de Vox i acceptar totes les seves peticions que, a part d’entrar al govern amb una vicepresidència i dues conselleries, inclou setanta quatre mesures de les que destaquen la devolució als seus països d’origen dels menor no acompanyats, la supressió d’ajudes a les ONG’s que assisteixen els immigrants o la prohibició de l’ús del burka i niqap als espais públics. Unes mesures què, en molts de casos, vulneren la Constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU.

A Catalunya, Aliança Catalana té la mateixa ideologia respecte la immigració i Junts per Catalunya (com el PP a Espanya) davant els pronòstics de les enquestes de la pèrdua de vots de cara les properes eleccions (les municipals seran dintre de poc més d’un anys), no han vist una altra sortida que acceptar una bona part del seu ideari i ‘vendre’ a l’electorat que estem vivint en una societat cada vegada més insegura. Pensen que recorrent al ‘fantasma’ de la inseguretat els afavorirà electoralment.  

Mentrestant, les empreses que instal·len alarmes van fent negoci...