diumenge, 6 de gener del 2008

L'ART DE VENDRE FUM

Aquest escrit article ha estat publicat avui a Vinaròs News.

L’Ajuntament d’Amposta va aprovar el 28 de desembre (dia dels innocents) els pressupostos municipals per a l’any 2008 únicament amb el vots a favor del grup de CiU, amb majoria absoluta i el vot en contra dels altres dos grups de l’oposició (EA-ERC i PSC-PM) Encara que l’Alcalde Manel Ferré afirmi que pressupost vol dir fer una prevaloració de les grans xifres municipals, el cert és que aquestes s’han de fer de la forma més ajustades possible i amb el màxim de rigor. L’alcalde va qualificar-los de molt potents, realistes i treballats. Treballats potser si, ja que es van tenir que utilitzar tota mena d’ argúcies comptables per a fer-los quadrar! Mentre, els grups de l’oposició els qualificaven de fràgils, desequilibrats, etc. etc. Anem a explicar-ho.

El capítol d’inversions puja, aproximadament, a un 16 milions d’euros. D’aquests, 800 mil són per a construir la nova residència d’esportistes dintre del Centre de Tecnificació. Aquesta partida, en la seva totalitat arribarà via subvenció de la Generalitat de Catalunya. Un altre exemple: les urbanitzacions dels polígons industrials de Tosses i l’Oriola, entre els dos més de 6 milions d’euros. Tal i com marca la llei, es finançaran via contribucions especials que pagaran els afectats, així com les urbanitzacions de l’avinguda de Sant Jaume o els carrers Verge del Pilar i Miquel Granell (4.800.000 euros més) I la resta d’inversions es finançaran amb el que es preveu recaptar de l’Impost sobre Construccions (ICO), de venda de sòl i amb més endeutament o sigui, fent préstecs. I la gran pregunta és: Quina quantitat es destinarà dels recursos propis per a inversions? La resposta és 7 euros! Sí ho heu llegit bé “set” euros! Un més que fa dos anys que van ser 6!

Encara que les previsions d’ingressos per l’ICO han baixat respecte al 2007 en un 26 %, la xifra que es pensa assolir encara sembla una mica exagerada, ja que durant el 2007, la major part de la quantitat recaptada ho va ser dintre del primer semestre de l’any i com és conegut, la construcció ha sofert una davallada important en els darrers mesos. Només un apunt: des del mes de maig no es demanen permisos per a construir blocs de pisos.

Però sobre tot, la part més fràgil del pressupost és el condicionar part de les inversions a la venda de terrenys de propietat municipal. O sigui, primer s’haurà que vendre i després invertir. “No enganyen ningú: si fem venda de patrimoni farem inversions i si no en venem, no es faran”, va sentenciar el propi Manel Ferré. Per tant no s’entén com fent una afirmació tan contundent com aquesta pot qualificar-los de potents i realistes!

I és que CiU ens té sovint massa acostumats a vendre fum per a justificar la seva bona acció de govern. Però el sorprenent no és això, el sorprenent és que el seu electorat els segueix creient i donant la confiança elecció rera elecció. Encara que s’estigui a favor del transvasament de l’Ebre o es canviï de candidat!

dissabte, 5 de gener del 2008

CARTELL DE REIS

No és que el cartell de Reis de Tortosa em semblo lleig, ni bonic, ni antiquat... Avui si no ets un entès, no vulguis opinar d’art! Com em va dir un dia un: “l’art és bo si t’agrada” I segurament que és així! Però jo en diria més: “I si la signatura és de prestigi”. Tornant al cartell de Tortosa em sembla “molt romàntic”. De les joguines que hi surten: un cavallet de gusta, un soldadet (no sé si és de plom o no) Un trenet fet amb fustetes “d’arquitectura”, una pilota de drap, una nina i un ànec, tot rodejant un roscó de reis ple de fruita caramelitzada. De les coses que hi surten, a dures penes es venen les nines... i el roscó. Avui en dia les joguines han deixat aquesta imatge romàntica i s’han convertit en discs reflectants, en caixes de plàstic amb botons i ranures, etc. I tenen noms estranys: consoles wii, playStation, etc.

SOPAR ANUAL DE VINARÒS NEWS

Ahir 4 de gener es va celebrar al conegut restaurant de Vinaròs “el Langostino de Oro” la trobada anual de col·laboradors de Vinaròs News. Aquest anys es commemorava l’onze aniversari. Ha estat el primer cop que hi he assistit, ja que en sóc columnista de del mes de setembre. Així que per mi tot va ser nou, ja que no coneixia ningú. Ni al propi responsable de l’edició: Josep Emili Fonollosa, la veritable “alma mater”. Hi va assistir també l’alcalde de Vinaròs, el socialista Jordi Romeu i el regidor de noves tecnologies, també socialista Vicent Andreu Albiol. Vaig compartir taula amb els responsables de “Maestrat.net” Victor Casajuana i Àngel Salom, que en els seus inicis van ser responsables de la publicació. També vaig poder tenir una petita conversa amb Vicent Sanz que escriu la columna “Ilercavònia” i que em digué que el passar octubre va ser present a una trobada d’escriptors que va tenir lloc a la biblioteca comarcal Sebastià Juan i Arbó d’Amposta, on jo també hi era present. Al final del sopar vaig preguntar a l’alcalde per Rafel Genovès, persona que vaig conèixer fa més de 20 anys i que sempre he recordat. Va ser el primer regidor socialista de Serveis Socials de l’Ajuntament de Vinaròs i secretari general de la UGT del Baix Maestrat. Em diguè que ja feia 4 o 5 anys que havia mort degut a un càncer. La qual cosa lamento moltíssim i, encara que sigui tard, voldria enviar el meu condol a la seva família. He de dir que jo vaig afiliar-me a la UGT a Vinaròs i que el primer cop que vaig ser delegat dels treballadors va ser-ho a una empresa de la capital del Baix Maestrat.
Vull fer públic el meu agraïment a Emili per dos motius: per la seva confiança en donar-me una columna quinzenal a la seva publicació i per convidar-me a sopar en un clima de germanor i cordialitat a un dels més emblemàtics restaurants de Vinaròs, també col·laborador de Vinaròs News.

divendres, 4 de gener del 2008

MONARQUIA BARATA

A l’hora de decidir si un és partidari de la monarquia o la república hi ha factors més importants que el cost econòmic i quantificat del seu pressupost personal. Evidentment hi ha motius ideològics i fins i tot morals.

Però avui llegeixo al diari el Periódico (que a la vegada extreu les dades del setmanari Tiempo) que el rei costa a cada espanyol 19 cèntims, mentre que per al sosteniment de la família real britànica, cada un dels ciutadans hauria de pagar-ne 93. També fa la comparativa amb els presidents d’alguns estat europeus i arriba a la conclusió de que els de França, Itàlia o els Estats Units cobren més.

Així que a parir d’ara quan busqueu arguments per defensar la república, el dels “calers”, no val.

Per a finalitzar us contaré una anècdota. Diu que el Rei li va preguntar a Felipe González el perquè estava a favor de la república. I el rei li va donar un altre argument: “Que en les campanyes presidencials de cada quatre anys es gasten molts diners”. A Espanya no n’hi ha...